El TSJC desestima el recurs de súplica presentat per la consellera de Governació, Meritxell Borràs contra la querella presentada per la fiscalia pel procés de la compra d'urnes que el Govern va declarar desert. El Tribunal considera que no són fets aïllats i que han de ser investigats.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, rebent la notificació de la querella contra ella, el 20 de juny de 2017
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de súplica presentat per la defensa de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general del departament Francesc Esteve contra la querella presentada per la fiscalia pel procés de la compra d'urnes que el Govern va declarar desert.
Així, el tribunal ha confirmat la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella "en tots els seus extrems" i considera que l'acord marc signat per Esteve és una resolució administrativa que "pot estar orientada a infringir el mandat del Tribunal Constitucional" i que "pot tenir repercussions en el patrimoni dels administrats". La Fiscalia acusa Borràs i Esteve dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació.
En el recurs presentat per la consellera i de l'exsecretari general de Governació, la defensa al·legava que la querella de la fiscalia per la compra d'urnes fa un "ús preventiu del dret penal" i vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE). L'advocat també argumentava que aquest ús preventiu del dret penal per impedir allò que suposadament algú farà en el futur és "incompatible" amb les premisses bàsiques del dret penal. També considerava que l'admissió a tràmit de la querella per part del TSJC era "absolutament prematura i precipitada".
Què diu el TSJC?
El TSJC conclou que "cap dels arguments" del recurs el porten a "replantejar-se l'oportunitat de l'admissió de la querella". Per al tribunal "el fet que la Generalitat no disposi del recurs material de les urnes, de la seva eventual necessitat per a tot tipus de consultes, de la seva naturalesa reutilitzable, que el Conveni Marc de Col·laboració entre Administracions en matèria electora no garanteixi a la Generalitat la cessió d'urnes ni, segons s'afirma, la seva gratuïtat", no "desdiu la realitat objectiva" de la providència del TC que suspenia la vigència i aplicació de la disposició de la llei de pressupostos sobre "les partides pressupostàries referides a despeses vinculades a la celebració d'un referèndum". El tribunal també recorda que, a més, es va advertir els membres del Govern –entre els quals Borràs- "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi eludir la suspensió, fent menció expressa a la licitació per part de la Generalitat de contractes administratius instrumentals per a la preparació del referèndum".
En la interlocutòria, el TSJC afegeix que l'acord marc signat per Esteve "es preveu precisament un procés de licitació per a l'adquisició d'urnes". També recorda que, "un mes més tard", el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar la seva "ferma voluntat de celebrar un referèndum", reafirmada dos dies després en un acte organitzat per les entitats sobiranistes.
El tribunal sosté que hi ha "indicis" que hi ha "fets concatenats", ja que "l'inici dels tràmits necessaris per a l'adquisició d'urnes coincideix en el temps" amb l'aprovació de la llei de pressupostos, que preveu en una disposició l'habitació de partides per fer front a un procés sobre el futur polític de Catalunya i que "exhorta el Govern a garantir una dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats derivades de la convocatòria del referèndum" acordat en una resolució parlamentària anul·lada pel Constitucional.
"No és un fet aïllat"
Sobre l'acord marc, el tribunal creu que "es tracta d'una resolució administrativa que podria estar orientada a infringir el mandat del TC i que, a més, podria tenir repercussions en el patrimoni dels administrats". A més, afegeix que el procés de licitació per a l'adquisició d'urnes va continuar en el temps i "el 9 de juny es va anunciar el referèndum sobre la independència de Catalunya".
"No sembla que estiguem davant de fets aïllats", argumenta el tribunal, i "han de ser investigats com a presumptament constitutius d'il·lícit penal, així com si resulten atribuïbles a qui figuren com a querellats".
CONVOCAR EL REFERÈNDUM NO SOLAMENT NO ESTÀ PROHIBIT PER LA LLEI, SINÓ QUE ÉS UNA OBLIGACIÓ DE L'ESTAT ESPANYOL. PROU MENTIDES!
ARA, PERÒ, HI HA UNA LLEI "AD HOC". L'ESTAT ESPANYOL NO POT INCOMPLIR LA LLEI D'AVANS I D'ARA.
El dret a la lliure determinació, és de ius cogens, és a dir, és a dir, està recollit al nivell més alt de les lleis internacionals que han de ser obeïdes sempre.
Aquest dret està ben ancorat a la Carta de les Nacions Unides i en l’article 1 del Pacte I... Llegir més
El Consejo de Secretarios e Interventores declara su fidelidad a la Constitución
El organismo lamenta que el anuncio del referéndum ha dado al colectivo "un protagonismo que no nos corresponde"
Secretarios e interventores municipales aseguran que serán "siempre fieles" a la Constitución ante el 1-O
Critican que se les atorgue "un protagonismo que no les corresponde" en la celebración del referéndum
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.