Política Última actualització Dissabte, 11 de setembre de 2010 05:00 h

La Diada del 'Sí'

Èxit rotund de l'edició especial de directe!cat · Els 15.000 exemplars s'esgoten en poques hores

Arenys de Munt ha marcat un abans i un després en la política catalana. Si fa un any va organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya que va somoure els principals pilars del 'statu quo' català i espanyol, un any després ja són més de mig milió els catalans que han pogut votar 'Sí' a la llibertat en les més de 500 consultes que s'han organitzat arreu del país. Mai abans un acte tant senzill i alhora tant simbòlic com el d'introduir una papereta dins d'una urna havia capgirat tantes mentalitat. Del 13-S ençà, l'independentisme ha crescut de manera vertiginosa entre totes les capes de la societat catalana. Ara, a les portes de les eleccions depèn de tots, de la papereta que escollim el 28 de novembre en dependrà el grau de llibertat que assolirà aquest país en els propers anys.

La presència d'una força netament independentista al Govern de Catalunya també ha contribuït a posar la sobirania al centre del debat polític. A més a més, ha engegat tot un seguit de polítiques clau per al país en matèria de política exterior, en immigració, en cultura, turisme, esport, política lingüística...

A banda d'aquests dos factors, el govern 'amic' del federalista José Luis Rodríguez Zapatero també ha contribuït sobremanera a l'auge del sentiment independentista.

La llista de greuges que ha acumulat Catalunya durant el passat curs polític són notables: a la clamorosa retallada de l'Estatut realitzada per només deu magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC) s'hi ha de sumar l'ofec econòmic a què sotmet el govern espanyol les arques de la Generalitat, el recurs del Defensor del Pueblo a la Llei d'Acollida de les Persones Immigrades i Retornades a Catalunya -aprovada pel 90% del Parlament-, el linxament mediàtic a què ha estat sotmès el país per la decisió dels seus parlamentaris d'abolir les corrides de toros, l'insistent interès del ministeri d'Indústria per situar el magatzem de residus nuclears a Ascó o l'amenaça falangista contra una simple entitat d'Arenys de Munt que va gosar organitzar una consulta popular amb pràcticament una sabata i una espardenya.

Tot aquest seguit de factors han posat molts catalans davant la disjuntiva de si val la pena continuar formant part d'un Estat que ni ens entén, ni ens respecta. El TC ha deixat ben clar que el procés autonòmic s'ha acabat, i Zapatero mateix ha donat a entendre que el procés federalista -si mai havia existit més enllà de l'Ebre-, encara més.

Davant d'aquesta realitat, només el PP català i el PSC reivindiquen la vigència de l'Estatut. La resta de forces polítiques -des de CiU a ERC, ICV o les encara incògnites de Reagrupament i Solidaritat Catalana- opten per donar la paraula als catalans, ja sigui amb menor o major intensitat. Sigui d'una manera o altra, les forces polítiques catalanes també han entès que la via autonomista s'ha esgotat i que el país serà allò que els seus ciutadans volen que sigui.

De tots ells depèn. El 28-N són cridats a les urnes. De la papereta que escullin en dependrà el grau de llibertat que assolirà aquest país en els propers anys.