La situació de l'Aeroport del Prat n'és un exemple, el caos amb el qual la infraestructura fa front al període vacacional ha provocat que uns mil passatgers hagin perdut els seus vols a causa de la vaga d'Eulen, que a partir del 14 d'agost serà total i indefinida. Amb Aena desapareguda i el delegat del Gobierno, Enric Millo, de vacances, la Generalitat només pot actuar com a mediador d'una situació del tot surrealista que convida a pensar en la teoria d'un boicot encobert: com pot ser que una empresa que gestiona la seguretat aeroportuària de 27 aeroports espanyols i americans només tingui una vaga, la de Barcelona?

 

No és un problema nou, només cal donar un tomb per les hemeroteques dels diaris per constatar que la situació és un capítol més de 'La història interminable'. De totes les notícies que hom pot trobar hi ha una del diari El País que colpeja el discurs unionista amb severitat. El text, del 23 de març de l'any 2007, recull un dels actes més impactants de l'empresariat i la societat civil catalana a favor de l'aeroport: 900 personalitats del món empresarial i acadèmic es van reunir a l'escola de negocis IESE en defensa de l'autonomia dels aeroports espanyols i de la necessitat de potenciar El Prat. Una proclama que avui dia es tradueix amb una situació que no ha canviat gaire. És l'aeroport un Hub Internacional? No. Té un funcionament òptim? No. Això sí, El 2009 l'aeroport va inaugurar la nova T1, que permet rebre més de 30 milions de passatgers, i ja compta amb la plena connexió amb la línia de metro L9, que no és l'opció més ràpida ni la més barata per agafar un avió.

 

L'exemple de l'aeroport és un més que cal afegir a la llarga llista de greuges amb els quals Catalunya ha de conviure amb la ineficaç gestió de l'Estat. El centralisme és la perdició d'un Estat que mai acceptarà la plurinacionalitat ni el federalisme asimètric com una via per frenar la tensió territorial. L'any 2007 els acadèmics titllaven d'"obsoleta" la gestió de tots els aeroports espanyols des d'una sola institució, Aena, qui avui és acusada per la Generalitat d'"inhibició" a l'hora d'intentar frenar la vaga d'Eulen. La història és la que és, el pactisme i la reforma amb el qual l'unionisme demana el 'No' a la independència es tradueix amb una situació precària i quasi idèntica a la de fa una dècada.