Política Última actualització Dissabte, 5 d'agost de 2017 05:00 h

Ben preparats per al moment decisiu

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Els partits i principals entitats del món independentista han presentat aquesta setmana la campanya pel sí, que esclatarà en poques setmanes. Alhora, es feia públic que el 3 d’agost ja eren 35.000 els inscrits a la mobilització de la propera Diada. Arreu de Catalunya se succeeixen actes de precampanya i s’olora l’ambient de gran mobilització. A més, l’Estat espanyol, que mai ens falla, amb la seva política d’agressió sense pietat, convertirà els dies previs a l’Onze de Setembre en una allau d’actuacions repressives contra les institucions del país. Tot apunta, doncs, que viurem una altra enorme mobilització, a l’alçada de les més important de la història del país. I cal el compromís actiu de tothom des d’ara mateix . Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

BOICOT. La propera votació al Parlament, en poques setmanes, de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació amenaça amb provocar una profunda fractura interna als Comuns i Podemos a Catalunya. La batalla és crucial, en la frontera més important de la guerra per la independència. Si tots els diputats de CSQP no voten en contra, el mantra que hi ha més catalans en contra que a favor, es desfarà com un glaçó. Cal preservar el paper dels pocs independentistes (hi ha molts més entre els seus votants) que participen dels òrgans de govern de la nova confluència. I en particular, el d’Albano-Dante Fachín, líder dels podemites a Catalunya, enfrontat tant a la direcció nacional del partit com a una part notable dels Comuns, Aquesta setmana ha denunciat una conxorxa d’amplis sectors d’ICV per a boicotejar el referèndum. Entretant, Lluís Rabell,  no dubta a sortir en defensa del PPSOECs quan se'ls critica a les xarxes.

COMBO. El senyor NaturHouse, Félix Revuelta, un home amb molt bona vista, ha decidit, a partir d’ara, pagar a Madrid els impostos de la seva seu central. Naturalment, continuarà mantenint el seu negoci a Catalunya, que hi ha molta gent amb mala consciència de cànon estètic a la qual esprèmer. I en anunciar-ho ha fet doble combo: insult als catalans i a tots els sudamericans, que diu que la Catalunya independent serà molt poc seriosa.  És l’home que es va fer famós fa només algunes setmanes per haver perdut bona part del seu patrimoni personal (45 MEUR, va dir) en inversions a l’estranyament col·lapsat Banco Popular, engolit sense pietat pel Santander. I, digueu-me mal pensat, però potser, a més del seu patriotisme espanyol, voleu dir que la possibilitat de recuperar el patrimoni perdut no tindrà alguna cosa a veure amb els actuals serveis urgents a la causa dependentista?

ENFONSAT. Us hem enfonsat el sistema aeroportuari. Deu anys després que tot l’establishment català, els de la tercera via, els del pacte, juntament amb la resta de les forces vives del país, tots junts, amb majoria social aclaparadora (aquella que cal per fer les coses bé, no com la insuficient dels independentistes), sense divisions de cap mena, es trobessin a la sala d’actes de l’IESE per reclamar una gestió d’Aena amb direcció pròpia i catalana, deu anys després, segons sembla, som exactament on érem.  L’autodeterminació també està prohibida a nivell aeroportuari. És més, la revenja per intentar-la està servida. Primer va ser la calculada inadaptació dels controls de frontera a una nova normativa de la UE, adequadament ignorada pel virrei Millo. Ara, una vaga dels serveis de control de seguretat d’una empresa contractada a 27 aeroports espanyols, però que, vés quina casualitat, només afecta el del Prat. L’Operació Catalunya continua per altres mitjans.

ESCÀNDOL. La democràcia espanyola es dessagna minut a minut. Aquesta setmana hem sabut que un forat informàtic ha deixat al descobert dades d’alta protecció legal relatives a 150.000 expedients judicials en curs. A Òmnium i l’Assemblea una enquesta voluntària i el robatori de dades d’associats practicat pel mateix CNI li han costat en els darrers anys multes per valor de centenars de milers d’euros. Naturalment, el govern espanyol no assumeix ara cap responsabilitat. El cas ha servit perquè sortís a la llum pública un nou fet degradant: qui custodia i gestiona les dades de LexNET, l’aplicatiu en qüestió, és el Ministerio de Justicia espanyol, és a dir, que el govern té sota la seva dependència jeràrquica els mitjans per conèixer la informació continguda en la tramitació de qualsevol expedient judicial. Una nova contribució a la divisió de poders a Espanya: un estat on el poder s'exerceix de manera cada dia més arbitrària.

ESPAI. Mentre les inscripcions a la Diada d’enguany creixen a bon ritme (o precisament pels nervis que està provocant), l’alcalde de Tarragona ha prohibit (i rectificat a correcuita) alguns actes de celebració de l’Onze de Setembre als llocs històrics de la ciutat. Ballesteros, amb el PP com a crossa de govern, competeix amb Àngel Ros i el govern socialista de Lleida maridat amb Ciudadanos, a veure qui la fa més grossa al servei del manteniment del Règim. La reculada de drets que planteja cada dia el dependentisme és un bon avís per a navegants: si l’independetisme és derrotat l’arranament serà total. Per això fa tanta “gràcia” la capacitat d’anàlisi del gurú Miquel Iceta: després de l’1-O d’octubre, diu, la reforma constitucional caurà pel seu propi pes. I tant, ben segur que els amos de la plantació, després d’avortar a cops la fugida en massa dels esclaus, tindran molts incentius per pactar-hi noves condicions de treball.

GARANTIES. Les carreres del Govern espanyol per ordenar al TC que actuï són dignes dels Campionats Mundials d’Atletisme que se celebren des d’ahir a Londres. Aquesta setmana hem vist com els magistrats de l’havà a la Maestranza havien d’interrompre les seves vacances (això sí que no ens ho perdonaran mai) per a reunir-se mitja hora i admetre a tràmit la demanda del govern del PP contra la Reforma del Parlament de Catalunya, l’únic d’autonòmic al qual es priva des d’ara de la capacitat d’aprovar legislació en lectura única, un procediment vigent també al Congrés i al Senat. Una suspensió aquesta sí, unilateral i exprés. Una nova mostra de les garanties d’igualtat de tots els ciutadans espanyols davant la llei. Una altra aplicació de la doctrina, tan insòlita jurídicament, del dret preventiu. El context adequat per prohibir-nos el vot, no fos cas que guanyessin els contraris. Una democràcia exemplar.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades