Política Última actualització Dimarts, 14 de setembre de 2010 05:00 h

La nul·litat del judici a Companys, de nou en mans de Madrid

El Congrés espanyol vota una moció d'ERC per declarar nul·les les condemnes il·legítimes

La declaració de reparació moral que el govern espanyol va lliurar a la néta de Lluís Companys en què es constatava que el president va 'patir violència per raons polítiques i ideològiques' i que va ser 'injustament condemnat a mort per un tribunal il·legítim', sense fer cap referència a que Companys era el president de Catalunya, no ha satisfet tothom. De fet, l'endemà el Govern va anunciar que presentaria una demanda perquè es reobrís el cas, denegada per la Fiscalia que emparant-se en la Llei de la memòria històrica equiparava il·legitimitat amb nul·litat. En aquesta mateixa línia s'ha posicionat el ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, en les seves darreres declaracions sobre la qüestió afirmant que no veu necessari declarar nul el cas que ja ha estat considerat il·legítim. Un mes abans del 70è aniversari de l'afusellament del president màrtir, el Congrés espanyol ha de votar una moció d'ERC (pdf) que proposa justament modificar la Llei de la memòria històrica perquè les sentències 'il·legítimes' es considerin 'nul·les de ple dret'. Per als republicans serà 'la prova del cotó' sobre la voluntat del Ministeri de reparar la memòria de Companys.

Les darreres declaracions del ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, assegurant que la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, 'està privada de tot efecte jurídic' no fan pensar en cap mena de predisposició del ministeri per fer passes cap a la nul·litat del judici sota l'argument que 'il·legítim és més que nul'. El ministre assegura que la Llei de memòria històrica aprovada l'any 2007 inclou 'una clàusula de derogació expressa' de les sentències que va dictar el franquisme. Per això 'la conseqüència jurídica directa porta a que aquells òrgans i tribunals que van dictar sentències i resolucions, no només estiguin privades de tot sentit jurídic, sinó que es considera que van ser dictades il·legítimament'.

En una entrada al seu blog, el diputat republicà Joan Tardà recorda que va ser justament per aquesta 'negativa espanyola a qüestionar la legalitat dels tribunals' que el seu partit va votar en contra de la Llei. 'En conseqüència, si als tribunals no se'ls declarava il·legals, llurs sentències romanien legals', raona. Així, posa com a exemple això comporta com a conseqüència que els noms de les víctimes encara figuren al registre de penats del Ministeri de Justícia.

És per això que ERC ha presentat una moció, que avui votaran els diputats, en què es demana modificar la Llei de la memòria històrica perquè consideri que les sentències il·legítimes siguin 'nul·les de ple dret'. A més, es demana 'dur a terme les accions jurídiques i polítiques adients per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat Lluís Companys i Jover, així com realitzar aquelles actuacions oportunes perquè l'honor del President Companys sigui reparat'. 'Si creuen que defallirem, és que no ens coneixen (encara)', conclou Tardà.

70 anys sentenciat
Aquesta votació es produirà un mes abans del setantè aniversari de l'afusellament de Companys. Per commemorar l'efemèride la Comissió de la Dignitat ha convocat un seguit d'actes per homenatjar al president màrtir, posant l'èmfasi en el fet que el procés que el va condemnar encara no s'ha anul·lat i que 'el govern espanyol no ha demanat perdó a Catalunya, a diferència dels governs francès i alemany'.

Els actes d'homenatge van començar el 14 d'agost a La Baule (Estat francès) on es va col·locar una placa en record de la detenció de Companys l'agost de 1940 per la Gestapo. El proper acte se celebrarà dissabte a Madrid, davant la seu de l'antiga Dirección General de Seguridad (actual seu del govern de la Comunitat de Madrid) on Companys fou torturat abans de ser traslladat a Barcelona.

També s'homenatjarà Lluís Companys amb actes a Barcelona els dies 15 i 17 d'octubre. El dia 15 d'octubre hi haurà unes solemnes exèquies cíviques, obertes a tothom, a l'església de sant Agustí, on s'havia reunit l'Assemblea de Catalunya. En les Exèquies d'Estat, Hilari Raguer exposarà qui era Companys, es llegiran poemes i escrits de Companys i l'Orquestra de l'Empordà, ensems amb la Polifònica de Puig-reig, interpretarà el Rèquiem de Mozart.

El dia 17 es farà un gran acte cívic al castell de Montjuïc. Un gran nombre de corals prendran part en la restitució de la bandera catalana que hi va col·locar el president Companys el 1936, a prop d'on l'havien d'afusellar. Durant el matí les corals cantaran en punts diversos de la muntanya i a migdia s'hissarà la bandera i els centenars de cantants participants interpretaran el 'Cant de la senyera', en homenatge, també, al poeta Joan Maragall, en el cent cinquantè aniversari del seu naixement.

Tothom és convidat a assistir-hi i ofrenar una flor al lloc on Companys va ser afusellat. L'organització ha encarregat al pintor alcoià Antoni Miró una litografia de Companys que presidirà tots els actes.

Segons els promotors, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol confereix als actes d'homenatge un relleu especial i 'obliga, més que mai', a reafirmar la dignitat del president Companys, de les institucions catalanes i dels símbols nacionals. Per això una comissió d'honor, formada pels presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i quaranta personalitats i entitats guardonades amb la creu de Sant Jordi, participarà en els actes programats.

---

Notícies relacionades