ANÀLISI - @JoanSole_ .- Quan el mes de setembre de l'any 2012, dies després de la primera gran manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, el president de la Generalitat va rebre el 'no' de Mariano Rajoy per trobar una via política per fer front al repte català mitjançant el pacte fiscal, pocs podien imaginar l'escenari que hi hauria al país cinc anys després: un Parlament amb majoria absoluta independentista i un Govern decidit a posar les urnes l'1 d'octubre per votar en un referèndum d'autodeterminació.
En un país "normal" que viu un moment polític tan intens com l'actual, el més "normal" seria que ara estigués vivint un debat d'idees i propostes per aglutinar suports al voltant del 'Sí' i del 'No'. Però això, en un Estat obsessionat amb evitar com sigui la imatge de les urnes als col·legis electorals, autoritari a l'hora de prohibir que es pugui preguntar sobre segons quins temes i que combat el moviment independentista amb les clavegueres i la judicialització, és impossible.
Si acceptem el marc mental del Gobierno, el de negar de facto el referèndum de l'1-O i buscar la manera de seduir els catalans perquè abandonin l'independentisme, un acaba detectant l'apatia i la manca d'interès per canviar la deriva judicial i obrir un espai de diàleg i negociació real. No és només per la nul·la disposició de l'executiu espanyol per resoldre algunes de les 23 demandes que Mas va presentar a Rajoy el 2014, ni per les 46 peticions del president Puigdemont al president del Gobierno de l'abril del 2016, és per la no evolució de les propostes que l'Estat ha fet a la Generalitat. La mateixa des del primer dia.
Any 2013
Mesos després de les eleccions del 2012 que van donar la majoria parlamentària a CiU i ERC, encara més gran amb ICV-EUiA i CUP a l'hora de defensar el dret a decidir, el Partit Popular Català d'Alicia Sánchez-Camacho fa la primera crida d'euxili a Rajoy: proposin un model de finançament especial per a Catalunya quan acabi l'estiu.
Amb els convergents decidits a fer possible la consulta, que més endavant s'anunciaria que seria el 9 de novembre del 2014, els populars catalans, conscients del creixement de l'independentisme, reclamen a l'executiu espanyol que reconsideri la postura de dir 'no' a tot el que reclama el govern català. Acceptant que el pacte fiscal és impossible, què millor que proposar un nou model de finançament?
Any 2014
"El PP sempre ha estat en contra de l'actual model de finançament, però la prudència aconsella que es canviï quan sigui possible fer-ho, no enmig d'una crisi sinó en una situació de creixement". D'aquesta manera la número dos del Partit Popular, Maria Dolores de Cospedal, oficialitzava l'octubre del 2013 quina seria la proposta de l'Estat de l'any següent. La crisi econòmica, però, deixava la situació en stand by.
Any 2015
El caràcter no vinculant del 9N i l'èxit de votació fa moure fitxa a les forces independentistes. S'edita Junts pel Sí per a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre mentre Rajoy recupera el discurs per fer front al "victimisme" de la Generalitat i anuncia, de nou, més inversions i finançament. El Gobierno es vanta del tipus d'interès del 0% del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La proposta, però, no té l'efecte esperat i Junts pel Sí i la CUP fan possible la primera majoria absoluta independentista en la història del Parlament de Catalunya.
Any 2016
El "nou pla" de Rajoy per Cataluna: més diners i inversions. Així titulava El País el mes de novembre passat l'estratègia del govern espanyol per frenar l'executiu de Puigdemont. Els populars catalans es justifiquen: "ja s'ha arribat al sostre de concessions lingüístiques i culturals".
Any 2017
Com si fos Mister Marshall, Rajoy anuncia una "pluja" d'inversions a Catalunya de 3.900 milions d'euros per al període 2017-2025. Els diaris s'omplen de grans titulars i amaguen una realitat incòmoda: l'Estat només acaba invertint 7 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya; mentre que en el conjunt de comunitats la xifra s'eleva a 9 de cada 10 euros. A més a més, es presenten els pressupostos del 2017 i... Catalunya rebrà menys inversió.
Ahir, 9 d'agost, La Vanguardia obria amb un nou pla de Rajoy: oferirà a Catalunya més inversions després de l'1 d'octubre. El mateix anunci que va fer el 2014.
Cinc anys anunciant un nou finançament i inversions sense resultat constaten que l'estratègia de l'executiu espanyol és la d'especular amb els anuncis, adequadament promocionats. Un lustre després, la situació és la mateixa que el primer dia.
Ja, ja, ja... Tenim memòria!
Ja no hi podem confiar. Tot d´una hi tornarien: atacant la llengua, peatge d´autopistes, allò que ells dient solidaritat i nosaltres espoli...
L'única proposta del PP que em sedueix d'aquesta colla de galifardeus extractors i dèspotes, és que fotin al camp com aviat millor i tornin amb el passaport de visita, o portats per l'interpol per respondre dels seus delictes.
Fa patxoca amb els dos quilos i mig de Farmatint que porta al cap. Almenys que li serveixi per a alguna cosa, el cap. Amb un quilet més potser s'hagués pogut tunejar també aquesta barba tan varonil, sensual, sensata i constitucional :)
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.