Una novel·la explica les intrigues i conspiracions que van precedir la derrota del 1714
Ficció històrica per conèixer la història de Catalunya
0
CarregantL'escriptor Jordi Mata s'ha proposat desentrellar les intrigues i conspiracions que van portar a la gran derrota del 1714 a Catalunya durant la guerra de Successió, posteriorment immortalitzada amb la celebració de l'11 de Setembre com a la Diada, en una novel·la històrica titulada 'Un cadàver exquisit' (Edicions 62). Segons l'autor, 'tothom coneix el final d'aquesta història però el principi és molt desconegut'. Amb aquest títol, espera aportar llum a aquells fets i donar-los a conèixer al públic amb l'ajuda d'una història de ficció teixida amb tres subtrames i amb protagonistes que no apareixen als manuals: un comerciant, un pagès que passa a ser criat i una família d'artesans.
La novel·la se centra en el període que va del 1698 fins al 1703, els vertaders 'anys polítics' previs a la guerra, on la diplomàcia va jugar un paper fonamental i les classes socials benestants van estar discutint quin seria el candidat que els podia anar millor pels seus interessos. Jordi Mata ha optat per explicar els fets deixant en segon pla als grans protagonistes dels llibres d'història i focalitzar l'atenció en aquells que no apareixen als manuals i que són els que realment 'van patir' les conseqüències.
Un comerciant honrat, un pagès que passa a ser criat i una família d'artesans que pertanyia al món gremial són els personatges escollits a 'Un cadàver exquisit', tres històries que aniran desenvolupant-se en paral·lel amb els fets històrics, en un intent de descriure la societat de l'època.
D'alguna forma, l'autor ha volgut acabar amb algunes idees que avui encara giren al voltant d'aquells fets, com és que lluny de tractar-se d'un conflicte local, la guerra de Successió en realitat va ser un conflicte d'àmbit europeu on es disputava la successió a la corona espanyola i on 'Catalunya tenia veritablement un pes com a nació', explica Mata. L'autor afirma que el conflicte va tenir un abast mundial, tal com demostren els escenaris en els quals ha situat la seva novel·la: Barcelona, Nàpols, Madrid i Versalles, juntament amb localitzacions catalanes com Figureres, Verges i Reus.
L'autor també qüestiona la idea que una àmplia majoria de catalans es van posar al costat del candidat austríac perquè coneixien les lleis i les constitucions. 'Se'ns ha venut la història que la població era molt conscient dels seus drets però en realitat els privilegis només afectaven a una minoria i per tant la resta només podia esperar i veure què passava'. Al llibre, explica l'autor, es veu que no tothom agafa 'partit d'entrada' sinó que molts van preferir esperar a veure què passava. Hi havia poc 'idealisme' i tothom procurava pels seus interessos. Una idea que trenca amb la imatge 'romàntica' que la història ens ha deixat, amb la de 'tots els catalans defensant la mateixa causa', afirma Mata.
'Tenint en compte que avui encara estem patint les conseqüències, s'ha de tenir clar que la història no és una cosa de bons i dolents com en una pel·lícula'. Un dels personatges que pot resultar 'sorprenent', segons l'autor, és el de Felip V. En aquell moment és un jove de disset anys que ja comença a donar indicis de trastorns mentals greus. Si se li afegeix el seu sentiment religiós fervorós i la faceta de dèspota que va anar construint-se am els anys, el lector veurà que aquest és un personatge històric molt més complex del que se'ns ha explicat als llibres.
La història, però, continua més enllà d'aquesta novel·la i l'autor assegura que, després de recollir documentació sobre aquell període, s'ha quedat amb ganes de continuar la ficció amb la Catalunya en període de pau, quan encara no ha escollit el candidat. De moment, però, no té cap projecte entre mans.
Jordi Mata (Barcelona, 1966) és llicenciat en Geografia i Història. Entre les novel·les que ha publicat figura 'L'espòs infernal' (1990), 'Amors maleïts' (1992) i 'El misteri de Berlín', guardonat amb el Premi Sant Jordi 1996. Actualment col·labora amb la revista 'Sapiens' en la secció 'L'entrevista impossible'.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat