Política Última actualització Diumenge, 17 de setembre de 2017 05:00 h

Fem campanya, parlem de la República!

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Si en alguna cosa ha triomfat el dependentisme és en el seu intent d'impedir un Referèndum com sempre és en la impossibilitat manifesta de dur a terme una campanya amb arguments per al sí. L'allau de mesures repressives és tan bèstia, que l'atenció dels mitjans ha quedat completament centrada en descriure de quina manera l'Estat espanyol batalla desaforadament contra la democràcia catalana. En la mesura del possible hem d'intentar explicar-nos i posar en relleu precisament que la independència és l'única alternativa real al Règim del 78 hereu del franquisme que es retrata amb tota la seva pudor aquests dies. O votem o ells guanyen, és així de senzill. Adéu, repressió. Hola, República. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

FOTUT. Una de les frases que feia més ràbia (i que ara no sentim) era aquella que els polítics dependentistes repetien i repetien, una i altra vegada abans del 9-N, amb el propòsit de minar-nos la moral, en el sentit que els responsables de l'independentisme en privat deien coses diferents a les que defensaven en públic i que sabien perfectament que allò no es faria. Per això, aquesta setmana ha estat un plaer particularment intens comprovar com el doble llenguatge ha canviat de bàndol i ara és Albert Rivera qui, fa uns dies, reconeixia que al govern de Mariano Rajoy "ho tenen molt fotut" per aturar l'1-O i que, en tot cas, caldrà actuar "a posteriori". Actuar de manera solvent contra la logística del Referèndum és el repte fonamental de la fiscalia dirigida pel PP. Seran capaços d'evitar l'obertura de col·legis i el proveïment de material? Aquesta setmana, amb noves passes en la logística i l'inici de la campanya serà fonamental.

RESPECTE. "No interferirem i treballarem amb el Govern que en surti", afirmava dimecres la portaveu del Departament d'Estat nord-americà. Dijous, el mateix Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, llançava la idea de respecte a una hipotètica Catalunya independent, qüestionat directament sobre la seva actitud davant del Referèndum d'Autodeterminació de l'1-O. Era la culminació, pel que fa als principals responsables polítics del món, començada amb editorials i articles als principals mitjans internacionals, demanant no pas una sortida política al conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó directament, que el govern Rajoy accepti un Referèndum a l'estil d'Escòcia o el Quebec. L'opinió pública internacional al·lucina amb el tancament en banda dels bòrbonics del Règim del 78 i comença a fer-ho de manera cada dia amb menys dissimulació. És evident que les pressions espanyoles obligaran Juncker a rectificar però l'afirmació ha fet tant de mal que "La Vanguardia" ja ni en parlava a les dotze de la nit.

TOMBAR. Divendres el diari "El Mundo" s'exclamava en portada, a quatre columnes, del fet que la campanya hagués començat amb l'acte polític més multitudinari de la història de Tarragona sense que l'Estat hagués mogut ni un dit per a aturar-lo. Més enllà d'empaitar amb querelles i de retirar uns quants cartells i pancartes al carrer, no hi ha una sola acció dels poders de l'Estat espanyol que hagi tingut cap mena d'impacte real sobre l'organització del Referèndum. I és que, si resistim sencers la propera setmana, la pressió cap al govern de Mariano Rajoy l'immòbil es farà cada vegada més insostenible. Cada dia que passi d'una campanya, dins les possibilitats, com sempre, la bèstia que l'Espanya del Règim del 78 ha construït, amb la catalanofòbia com a eix vertebrador, anirà demanant comptes a l'executiu central amb més i més vehemència. Són només quinze dies i cauran com a fruita madura.

VIOLÈNCIA. Fa una mica de pena la desesperació del dependentisme. Estan molt preocupats. Ni tot el filibusterisme parlamentari del món evita les dificultats aquí i al món a l'hora d'explicar que impedir el vot a una majoria explícita que el desitja és un acte democràtic. Cal buscar, per tant, una explicació alternativa per a la repressió i l'única disponible és la de que no els queda altre remei que respondre a una situació de violència. I és així com, amb la vella tècnica de la profecia auto-complerta, es produeix una apel·lació constant des dels mitjans de comunicació espanyols a la idea de fractura, divisió i violència. Si cal, inventant-la materialment, com a TVE, on un càmera abandona l'estri i l'emprèn a empentes contra una manifestant mentre en aquell mateix moment la reportera informa en directe que el seu càmera està essent objecte d'una agressió. Pervertir-ho tot en defensa de la unitat d'Espanya.

XIP. Primera setmana del xoc de legitimitats. Els polítics, els partits i els mitjans de l'àmbit sobiranista han fet la seva feina i mantenen formalment la coherència i la fidelitat a les institucions nacionals. Només hi ha un diari que s'ha plegat a les pressions: una decisió errada, que pot posar en perill (més encara que la repressió espanyola) la viabilitat del seu projecte mediàtic. Està costant una mica, però, canviar el xip, pel que fa a la invocació de la llei. Amb honroses excepcions, està resultat més difícil del previst assumir públicament que la legalitat vigent, molt en particular pel que fa a l'organització del Referèndum, és la del Parlament de Catalunya. Del cantó del Govern i el Parlament ningú no està desobeint i el Referèndum en cap cas és il·legal: és normal que els nostres adversaris a la premsa del Règim a Madrid i Barcelona ens ho recordin cada dia, però nosaltres no hauríem de caure-hi de quatre grapes.

ZODIAC. Després del cèlebre 10 a 0, resultat pel qual la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar que ens guanyarien, ha arribat aquesta setmana el símil del portaveu popular Pablo Casado en la roda de premsa del dia de la festa nacional catalana que el corresponsal de TV3 Josep Capella va definir com la més dura contra els dirigents catalans en els seus vint anys d'activitat informativa a la capital del regne. El jove valor dels populars, molt crispat, va afirmar, literalment, que comparar el transatlàntic de la nació espanyola amb la zodiac punxada de la CUP i els seus aliats a la Generalitat li feia riure. La supèrbia els acabarà matant. El mateix dia que un milió de catalans sortíem al carrer per demanar el vot, el partit del govern espanyol ens responia oficialment menystenint-nos: realment, arreu del món al·lucinen amb el capteniment de Madrid.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades