Política Última actualització Dijous, 16 de setembre de 2010 15:36 h

Mas defensa una administració única en matèria d'infraestructures i el compliment estricte de l'addicional tercera

Afirma que un hipotètic govern de CiU avaluarà la rendibilitat econòmica de les infraestructures que s'hagin de construir

El president de CiU, Artur Mas, ha apostat aquest dijous perquè la Generalitat es converteixi progressivament en 'administració única en matèria d'infraestructures', tant des del punt de vista de la inversió com en la gestió. Aquesta és una de les idees que ha defensat durant una conferència organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on ha exposat la seva visió sobre les infraestructures des de tots els punts de vista. Mas ha aprofitat també per advertir que CiU continuarà exigint el compliment de la disposició addicional tercera malgrat la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. 'Allò que se'ns va dir que se'ns devia, sens deu', ha avisat.

A dos mesos i mig de les eleccions al Parlament, Mas ha dibuixat aquest dijous les línies bàsiques del programa electoral de CiU en matèria d'infraestructures. En primer lloc ha deixat clar que, malgrat la crisi, el Govern haurà d'abordar les obres que siguin 'claus pel desenvolupament del país'. Això comporta, en conseqüència, una priorització de les infraestructures amb criteris molt estrictes que passen per la rendibilitat econòmica i social. En aquest sentit, ha indicat que un hipotètic futur de CiU, a més de l'impacte ambiental, també avaluarà si la infraestructura en qüestió és rendible en termes econòmic i socials, és a dir, si té un 'retorn en termes de competitivitat'. 'Si ho fem així, entrarem en un caos de prioritats que no ens permetran fer allò que cal fer, i ens portarà a fer coses que no seran estrictament prioritàries', ha advertit.

Precisament, Mas ha subratllat en aquest punt que el futur Govern de la Generalitat 'haurà de saber dir que no quan hagi de dir que no', encara que les demandes d'infraestructures siguin justes. Al mateix temps, haurà de saber dir quines infraestructures són estrictament prioritàries. En tota la seva intervenció davant d'unes 200 persones, el líder de CiU ha volgut posar èmfasi en el poder de la Generalitat a l'hora de programar però també gestionar infraestructures. És més, ha situat com a prioritat l'objectiu d'aconseguir que la Generalitat 'es converteixi progressivament en administració única en matèria d'infraestructures', tant des del punt de vista de la inversió com en els criteris de gestió.

'Allò que se'ns devia, sens deu'
'Allò que se'ns va dir que se'ns devia, sens deu', ha advertit Mas a actuals i futurs governants espanyols, tot remarcant que es va calcular un dèficit de 35.000 milions d'euros en set anys, i s'ha de continuar demanant aquesta xifra, tot i que es pugui rebre en més de set anys. De fet, Mas ha apuntat que en els darrers trenta anys, mai l'estat espanyol havia invertit a Catalunya ni tan sols en funció de la seva població, i això no va canviar ni tan sols durant els Jocs Olímpics. 'Quan dura trenta anys vol dir que hi ha una política de càstig a un territori i d'afavorir uns altres', s'ha queixat el convergent, que ha recordat que la disposició addicional tercera era una de les qüestions més importants de l'acord que va rubricar amb José Luis Rodríguez Zapatero sobre l'Estatut.