Política Última actualització Diumenge, 24 de setembre de 2017 05:00 h

Guanyarà el poble mobilitzat

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Els polítics han fet la feina per a la qual havien estat escollits. Gràcies immenses. Els vàrem triar per això. En els propers dies el futur només el marcarà el grau de compromís del poble amb la causa. Pensàvem que seria amb la causa de la independència, però la repressió de l'estat ha decidit que sigui amb la causa de la democràcia, de la llibertat. Ara toca resistència. A cada plaça, a cada carrer, a cada carretera, a cada col·legi electoral. Zero col·laboració amb els qui ens apliquen la repressió i ens esguerren els drets fonamentals. Toca fer-los sentir de manera inequívoca i democràtica que són a un país ocupat. Que només imposaran la seva llei a base de l'ús de la força. Guanyarà qui més resisteixi. En el fons, qui més desitgi el seu objectiu: ells la unitat d'Espanya, nosaltres les llibertats. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

GENUFLEXIÓ. Els llibres d'història parlaran de la immensa responsabilitat del socialisme espanyol en la dissolució del Regne a principis del segle XXI. Amb la irrupció de l'Espanya neofranquista rampant, desacomplexada, de José María Aznar, el PSOE podia haver respost amb el plantejament d'una idea d'Espanya realment alternativa, inclusiva. Optà, en canvi, per anar completament a rebuf del sistema mediàtic i polític de la dreta madrilenya de la llotja del Bernabeu. El símbol d'aquest deseiximent va ser la convergència a l'hora de decapitar fins i tot l'Estatut de la Moncloa, enviant l'advocat de l'Estat del govern Zapatero amb l'argumentari bàsic de la sentència del TC de l'estiu de 2010. Els socialistes es plegaven a la recollida de signatures catalanòfobes del PP oferint els arguments per escapçar l'autonomia catalana. Aquesta setmana, aquell espectacle dantesc continua: la submissió del PSOE a les polítiques de la dreta més rància d'Europa anuncia un nou canvi de rasant en la repressió.

HISTÈRIA. Diumenge i dilluns les enquestes de l'ARA i el diario.es assenyalaven l'escenari somiat per a la independentisme: una participació molt sòlidament ancorada en el 60% del cos electoral i una victòria aclaparadora del Sí, al voltant del 70% dels vots. Cal tenir en compte que les enquestes sempre reflecteixen una participació entre 10 i 20 punts superior a la real, però, en aquest cas, en el qual la mateixa participació és objecte d'una tria molt significativa per part dels electors, no sabem si la demoscòpia habitual tindrà algun valor. D'altra banda, és molt raonable pensar que la reacció enfollida de l'Estat, obrint diligències policials i judicials a tort i a dret, pot provocar un fort efecte rebot. Davant aquest escenari d'escac i mat la reacció de l'Estat serà clara: percudir com sigui contra la participació, a base de confiscar tantes urnes com sigui possible el dia de la votació. Els esperarem a cadascun dels 2.700 punts de votació.

MOSSOS. Naturalment, com ho han fet des del primer dia, pretenen que ens enfrontem entre nosaltres. Davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un descerebrat crida contra la policia catalana i es queixa dels cops rebuts en una intervenció del dia anterior. El govern espanyol utilitza de moment els mossos com a guardians de les seves agressions, un paper especialment difícil i repulsiu. A la tarima parada per les entitats davant el Palau de Justícia de Barcelona pugen un grup de bombers de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que no tenen por a identificar-se com a independentistes. Interrompen el seu discurs per demanar un aplaudiment per als policies que ben segur voldrien ser a dalt, com fan ells, però no poden. Amb la porta corredissa oberta, des d'una de les furgonetes aparcades a la porta del vell Palau de Justícia es distingeix perfectament com un mossos d'esquadra aplaudeix.

PREVARICADORS. En resposta a l'agressió il·legal del ministre Cristóbal Montoro contra les finances de la Generalitat, el secretari d'Hisenda del Govern, en Pere Aragonès, ho explicava perfecte: la Fiscalia espanyola està ordenant tota mena d'actuacions repressives sense cap mena de base jurídica. La tècnica és senzilla: obren milers de procediments que saben que arribat el moment seran completament indefensables a un jutjat i per tant decauran arxivats, però que ara mateix només tenen l'objectiu d'aturar com sigui el Referèndum d'Autodeterminació de l'1-O que estan a punt de perdre. Aquesta mena d'ús espuri de les institucions i els funcionaris, al servei dels objectius polítics dels partits del búnquer del Règim del 78 i amb la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals de milers de persones, mereix ésser anomenada pel seu nom: prevaricació. Resulta xocant que el qui posen en el primer nivell del seu argumentari el respecte escrupolós de la llei se la passin pel clatell de manera tan bèstia.

REVOLTA. L'atac desfermat contra l'autonomia de Catalunya, amb la intervenció de la caixa, la detenció d'alts càrrecs, els escorcolls a cinc conselleries i altres dependències del Govern, ha servit per aglutinar més que mai una majoria immensa de catalans. Diuen que el referèndum divideix i aquests dies comprovem com reprimir-lo ha agrupat en la seva defensa més catalans que cap altra causa des del 1975. Dels estibadors dels Ports de Barcelona i Tarragona al públic del Liceu. Xavier Trias a les portes de la seu de la CUP i la CUP al davant de la Conselleria d'Economia. Un bon nombre d'esportistes, sempre tan porucs. Abadesses i abats. I 380 capellans. Més d'un miler de científics i set-cents escriptors. La repressió de l'Estat ha aconseguit fer de la nostra causa una revolta nacional. Ni tota la policia del món aconseguirà sufocar-la. Som al segle XXI i ningú podrà gestionar políticament massa temps l'ocupació per la força d'un país sencer.

SEDICIÓ. En la seva escalada enfollida, divendres a migdia salta la notícia: el govern espanyol impulsa mesures per obrir una causa general i obtenir l'enjudiciament a l'Audiència Nacional, per part d'un expolicia franquista, dels màxims dirigents de l'Assemblea i l'Òmnium Cultural per sedició. Es tracta d'acusar, amb penes que poden arribar els quinze anys de presó, tothom que gosi discutir al carrer les seves mesures repressives. Només a la Rambla Catalunya de Barcelona, si comptem totes les hores de concentració, ben seguir, més d'un centenar de miler de persones. Uns quants dels meus companys de feina. I familiars. De bojos. Estan convençuts que ens farem enrere a base de repressió. Es pensen que ens dispersarem si ataquen els qui van al davant. No veuen que, posant-hi benzina al foc ens atansen la victòria. Seguim dempeus a falta de set dies. Aquesta setmana veurem segurament l'empresonament dels de davant. Estem preparats per a rellevar-los.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades