
El franquisme "continua present" en la querella contra l'afusellament de Companys
L'historiador Joaquim Aloy, el segon exhort que declara per aquesta causa, recorda "el que està passant aquests dies a Catalunya" i ho compara amb la situació que va viure l'expresident
ACN.- L'historiador de Manresa Joaquim Aloy ha declarat aquest matí als Jutjats de la capital del Bages per la querella d'ERC contra l'afusellament de l'expresident Lluís Companys i 47 alcaldes republicans. La querella es va adherir l'any 2013 a la causa argentina pels crims del franquisme que investiga la jutgessa d'aquell país, Maria Servini i -abans de declarar- Aloy ha denunciat el fet que els crims no es jutgin des de l'estat espanyol i ha assegurat que aquesta imatge el deixa "molt mal parat".
Comparteix
TweetEtiquetes
Amb les paraules d'Aloy, ha coincidit el coordinador de la querella argentina per part d'ERC, Toni Bou, qui ha criticat que calgui denunciar els crims franquistes a Argentina i, en canvi, aquí hi hagi gent que s'està querellant contra la democràcia. "Una dictadura que va ser de les més sagnants del món, hem d'anar a Argentina a buscar la justícia que aquí no tenim", ha explicat. Aloy ha declarat davant d'un jutge de Manresa, però a petició de Servini que és qui ha formulat les preguntes que se li han fet aquest matí a l'historiador.
De moment, dels cinc exhorts que hi ha acceptats, només han declarat el nét de l'alcalde de Tortosa, ara fa dues setmanes, i l'historiador manresà, aquest matí. Entre les citacions dels altres tres pendents, hi ha la declaració del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, com a impulsor de la denúncia. Amb tot, segons ha lamentat el coordinador de la querella, Toni Bou, aquestes "estan retingudes a Madrid".
Què ha declarat l'historiador?
Joaquim Aloy ha explicat els documents que va trobar fa uns anys a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam (Holanda), entre els quals hi havia un manuscrit inèdit de vuit pàgines que narra la detenció i l'empresonament del president de la Generalitat entre el 1934 i el 1940, Lluís Companys, executat per l'exèrcit franquista. Es tracta d'un fons històric amb diversos documents personals que la dona de Companys, Carme Ballester, va escriure i conservar i que tenen un gran valor històric.
Aquest text formava part de la documentació que el berguedà Josep Ester va rebre de mans de Ballester amb la finalitat de sol·licitar una indemnització a les autoritats alemanyes per l'afusellament de Companys l'any1940.