Política Última actualització Dimecres, 27 de setembre de 2017 05:00 h

Ruben Wagensberg: "Com ens poden dir que som nosaltres els que aixequem fronteres?"

'Casa nostra, casa vostra' denuncia la "no acollida" de persones refugiades a l'estat espanyol en un acte que condemna la seva "coerció de llibertats"

CRÒNICA| Marina Bou @mrnbou.- "Som aquí defensant els drets de tots, els nostres drets també són els dels altres". Així ha explicat el coordinador de 'Casa nostra, casa vostra', Ruben Wagensberg, el fet que l'acte organitzat per l'entitat en denuncia de la "no acollida" de persones refugiades a l'estat espanyol s'hagi emmarcat dins el programa d'Universitats per la República, que ocupa l'Edifici Històric de la UB per reivindicar la celebració del referèndum de l'1d'octubre. Coincidint amb l'últim dia del termini fixat per la Unió Europea perquè els estats membres complissin els seus compromisos de donar asil a persones refugiades, l'esdeveniment ha reunit a mig miler de persones en un dimarts en que s'ha denunciat que el govern de Rajoy només hagi donat asil en dos anys a un 11,4% de les persones que es va comprometre a rebre. 

"No ens ha de donar lliçons ni parlar de drets un estat que no defensa ni als seus. Un estat amb la frontera més desigual del món després de la de Corea del Nord i Corea del Sud", ha criticat Wasemberg després de denunciar que encara queden 15.354 persones per arribar. "Com ens poden dir que som nosaltres els que aixequem fronteres?", s'ha preguntat. La també integrant de 'Casa nostra, casa vostra', Judith Pastor, ha recordat les paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, quan deia -en referència als acords de reassentament i reubicació de persones refugiades subscrits per la Unió Europea- que les decisions no es prenen per emocions sinó per fets i ha reivindicat "l'actiu de la voluntat i l'apoderament" del poble per "combatre lleis injustes". En aquest sentit, ha marcat un "punt en comú" entre la situació de les persones refugiades i els catalans actualment. "Salvant les distàncies, i amb tots els matisos que existeixen,  en ambdós casos parlem de coerció de llibertats", ha dit, i ha afegit que "quan l'estat utilitza la força per reprimir drets queda clar que la societat no pot quedar-se quieta". 

Una clara referència a la manifestació que el passat 18 de febrer va impulsar 'Casa nostra, casa vostra' i que va mobilitzar mig milió de persones pels drets dels refugiats; però també a les mobilitzacions que es viuen aquests dies a Catalunya per la democràcia. De fet, el cantant del grup Txarango, Alguer Miquel, ha coincidit en fer aquesta comparació i ha sentenciat que "tenim una experiència brutal en manifestacions que acaben en zero fruit polític, però per sort comença a pintar diferent". Molt implicat des de fa anys amb la causa de les persones refugiades, Miquel ha exigit que cal tenir-los en compte en la creació d'un nou país, "ara que ens plantegem construir una cosa nova". "Si tot això no hi té cabuda ,no va amb nosaltres per molt catalans que siguin els qui ho liderin", ha conclòs.

La filòsofa Marina Garcés, encarregada del darrer pregó de la Mercè, ha explicat que el moment de canvi que viu Catalunya "xoca amb l'estretor de les lleis de l'estat" (tal com passa amb Europa i les persones refugiades) i ha demanat "trencar costures i portar-les més enllà del nostre petit corsé". El conductor de l'acte i membre de 'Casa nostra, casa vostra', Xavi Rossinyol, ha reivindicat el dret a votar de la població refugiada i migrant que no podrà decidir el futur de Catalunya el proper diumenge i ha desitjat que puguin fer-ho en una nova república catalana. 

El músic Joan Dausà ha posat la banda sonora a la reivindicació i ha presentat en exclusiva per aquest acte una nova cançó sota el títol de "No pots tancar-nos a tots". Arribat directament del Quebec per compromisos professionals, ha assegurat que al Canadà "estan molt pendents" de la situació a Catalunya i que ha compost la melodia pensant en "aportar alguna cosa". 

Les xifres de la vergonya 

En xifres, 'Casa nostra, casa vostra' calcula que la Unió Europea ha invertit uns 13.000 milions d'euros en reforçar les seves fronteres, mentre les màfies que trafiquen amb persones s'han endut fins a 16.000 milions d'euros de beneficis. Mentrestant, asseguren que aquest darrer any han mort 5.000 persones ofegades a la Mediterrània intentant arribar a les costes del continent europeu. El coordinador de l'entitat, Ruben Wasemberg, ha criticat les declaracions d'aquest dimarts del portaveu de la Comissió Europea que ha qualificat d'èxit els plans de reassentament i reubicació de persones refugiades i ha recordat que el conjunt dels estats membre de la UE ha acollit només el 25% de les 160.000 persones amb les quals s'havien compromès.  Amb menys de 2.000 acollides, l'estat espanyol se situa a la cua d'aquests estats. En aquest sentit,  Wagensberg ha denunciat la manca de mecanismes d'acollida, que fa que hagin arribat "moltes més persones" per vies diferents a les programades per la UE i ha fet una crida a les universitats per a que facilitin aules d'acollida i visats d'estudi per a les persones refugiades. "Després del malson de la guerra i els camps de refugiats, cal plantejar-nos com acollin els pocs que arriben aquí", ha afegit. 

Des de l'experiència d'haver estat diverses vegades en camps de refugiats grecs, Alguer Miquel, ha assegurat que la causa dels refugiats "no és una qüestió de solidaritat, sinó de defensa de drets" i ha lamentat que les fronteres europees "no paren persones, sinó que les maten". En referir-se a "les persones abandonades a la intempèrie rere unes fronteres europees que paguem entre tots", ha assegurat que "algun dia tots els nens que han hagut de marxar de casa seva ens demanaran comptes" i ha destacat les responsabilitats de l'estat espanyol en ser "el model fronterer" que es va seguir per blindar fronteres i traspassar responsabilitats a un país com Turquia, que no garanteix drets humans fonamentals. Amb tot, el cantant ha lloat "la xarxa de gent connectada" que s'ha implicat a Catalunya amb la situació. Amb el de Txarango hi havia el músic i refugiat sirià Feras Asmalat, de 25 anys, i que en porta un vivint a Catalunya: "sento que pertanyo aquí", ha dit entre els aplaudiments del públic. 

Per acabar, Marina Garcés ha carregat contra "una Europa que no té futur" i que "implosiona en una guerra interna" i ha demanat que cal "obrir fronteres, també simbòliques mentals i emocionals, cap a un demà digne" en contra de la "cultura de la impotència, el conformisme i la por a perdre els petits privilegis que tenim". 

Aquest dimecres, està previst que les plataformes Stop Mare Mortum i Obrim Fronteres denuncïin l'estat espanyol als jutjats per l'incompliment dels seus compromisos per l'acollida de persones refugiades. 

---

Notícies relacionades