Política Última actualització Dissabte, 30 de setembre de 2017 05:00 h

Defensem cada espai, però sobretot cada vot

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Les darreres hores de campanya s'han viscut amb nervis. Una vegada la pressió de l'Estat s'ha rebaixat notablement, amb l'assumpció per part del TSJC del pes principal de les operacions contra el referèndum, ens hem dedicat bàsicament a discutir sobre si calia protegir els centres de votació des de divendres o acudir-hi en massa diumenge al matí. Que voleu que us digui, a mi em sembla que, arribats a aquest punt, el que compta és assolir els 3 milions de vots que ens donin l'escac i mat i que es poden assolir dins dels col·legis si és possible, però també fora. I tornar a posar en dubte, com de costum des del sofà, les intencions últimes dels qui van al davant, jugant-s'ho tot, ja cansa. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

DEMOCRÀCIA. Una de les proclames habituals del dependentisme és aquella que considera que l'estat d'opinió majoritàriament favorable a l'independentisme neix de l'existència adoctrinadora (perquè som un ramat) de TV3 i l'escola pública catalana. És una consideració absurda i sobretot empíricament constatable de manera molt fàcil: només cal anar a una mobilització qualsevol per a observar que la majoria dels presents van anar a l'escola franquista. Aquesta setmana, arran de la participació de joves a les manifestacions (per cert, com us havíem trobat a faltar fins ara, però que bo que hagueu vingut!), la cançoneta ha tornat amb tota la intensitat. Un veritable insult als milers de professionals catalans que es dediquen a l'ensenyament de manera abnegada i responsable. M'ha fet molta gràcia que Ciudadanos hagi denunciat que una pancarta que només diu "Democràcia" hagi aparegut penjada en la tanca exterior d'un centre escolar. Tampoc no es pot educar en valors democràtics?

ELLS. El PP recull ara amb escreix allò que ha sembrat durant dècades. A Catalunya, són milers els catalans que acudiran a les urnes el proper diumenge només per contestar l'agressió permanent de les institucions d'un Estat controlat per la casta mafiosa del Partido Popular. A Espanya, l'odi contra els catalans conreat per un interès purament electoral, el de bandejar el PSOE i ocupar les institucions tot el temps possible. És la setmana de l'"a por ellos" a la sortida de les tropes expedicionàries cap a la colònia. Són milers els catalans que se senten gravíssimament ofesos per unes imatges que testimonien la fi de la comèdia del Règim del 78 a Catalunya. A la vista de l'enorme impacte, denunciat fins i tot per gent tan poc sospitosa com l'Enric Juliana, al dia següent el partit del govern espanyol llança la campanya a les xarxes socials per denunciar la nostra "hispanofòbia": sempre capgirar la realitat.

EXPEDICIÓ. La sortida d'efectius de la Guardia Piolín i la Policia nacional espanyola des de diverses ciutats castellanes i andaluses cap a Catalunya, ens porta imatges extraordinàriament eloqüents. D'una banda, de la propaganda habitual dels nacionalismes expansionistes, com ara el serbi. De l'altra, de ressonàncies històriques clares: és difícil no pensar en la denominació de les tropes franquistes que van emprendre els anys 1938-1939 la invasió del nostre país, de la qual encara som  hereus: Ejército de Ocupación de Catalunya. Són la demostració empírica, en tot cas, de l'esperit castellà de conquesta que ha fet Espanya com és: història en acció. El centre peninsular esclafant els seus veïns. A les xarxes hi havia qui dubtava de si convenia difondre o no les imatges (algunes, per cert, reaprofitades d'altres moments): un servidor, en canvi, sóc del parer que ajudaran molt el món a entendre què està passant aquí.

FOLRE. Després de deu dies d'actuació desbocada de la Fiscalia General de l'estat i de la de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya prenia finalment dimecres els regnes de l'operació de boicot contra el Referèndum. L'aval de l'alt tribunal català al comandament dels mossos d'esquadra per part del Ministerio del Interior espanyol, en aplicació d'una llei de 1986, prèvia al desplegament de la policia catalana, demostra una vegada més, l'esperit esbojarradament prevaricador de la justícia espanyola: la magistrada Armas sap perfectament que l'Estatutet de 2006 atorgava al govern de Catalunya el control de l'ordre públic al nostre país però tot i així decideix violentar-lo impunement. Ara ja no només sabem que els magistrats del TC van fer un cop d'estat contra el "pacte" de 1978 amb la seva sentència de 2010, sinó que també ens deixen clar que els poders de l'estat espanyol estan disposats a trinxar el poc que queda quan els surti dels nassos.

HUMILIACIÓ. L'esperit 10-0, també conegut com el del transatlàntic contra la zodiac punxada els pot. És la fatxenderia castellana que resumeix el nostre himne nacional, endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Aquesta voluntat d'humiliar serà la que els perdrà. Espero amb delit la publicació de les properes enquestes sobre la independència i la preferència electoral als partits. Si la llarga humiliació de l'Estatutet de la Moncloa i el seu esquarterament per etapes (2006-2010) va portar l'independentisme d'un percentatge notable a prop de la majoria, la humiliació del Referèndum (2012-2017) el durà finalment a un predomini abassegador a Catalunya. En les properes setmanes veurem si les institucions catalanes són o no capaces de prendre el control efectiu del territori i fer efectiva la nova República. Per molt que es puguin aplicar mesures d'excepció el nou país ja ha nascut en el cor de la gent i no trigarà a materialitzar-se.

INFORMACIÓ. Segons calcula Julia Assange, el CNI compta amb uns 7.000 agents actuant ara mateix a Catalunya, amb l'objectiu de torpedinar el procés dels catalans cap a la independència. En les properes hores és possible que l'Estat espanyol posi en pràctica una política d'apagada d'internet més o menys total, que deixi fora de lloc les xarxes socials, els sistemes de missatgeria i les aplicacions d'interrelació més habituals. L'acció de l'estat, a més, busca entretant llançar incomptables rumors que desanimin la mobilització independentista. És la guerra, estem a la que salta. Cal sobretot mantenir la calma i seguir les instruccions que facilitin els canals de confiança, les entitats sobiranistes o el Govern. cal preparar-se per a la hipòtesi d'una apagada total: contactar amb les seus físiques dels partits i les associacions dedicades a l'organització popular de la defensa de la democràcia.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.

---

Notícies relacionades