L'absència del president valencià marca l'acte del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I
El popular Francisco Camps evita l'acte, que uneix als Països Catalans
1
CarregantMalgrat els discursos sobre la necessitat d'entesa, col·laboració, solidaritat i acció conjunta entre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó que han fet els presidents català, aragonès i balear (José Montilla, Marcelino Iglesias i Francesc Antich, respectivament), l'absència del president valencià, Francesc Camps, ha marcat l'acte commemoratiu del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, que s'ha celebrat al Monestir de Poblet aquest diumenge. El seu lloc l'ha ocupat la consellera de Cultura valenciana, Trinidad Miró, la qual ha estat relegada a un fosc segon pla que ni tan sols li ha permès pronunciar un discurs institucional.
En actes simbòlics com el d'aquest diumenge, gestos com la negativa del president valencià d'acceptar la invitació a la cita amb la resta de presidents dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó pren una especial rellevància i denota un clar distanciament institucional. I és que Camps no ha volgut participar en l'escenificació d'una mena de lobby territorial que reclama drets nacionals i en què hi ha tres comunitats governades per socialistes.
L'explicació oficial de la delegació valenciana ha estat que la consellera de Cultura era la persona més indicada per acudir a l'acte, i no el president, per ser la principal responsable del seu govern en els actes en record a Jaume I. A més, han afegit que les celebracions commemoratives que es faran al País Valencià durant tot l'any seran de caràcter 'molt acadèmic' i se centraran bàsicament en el paper que el monarca va jugar en aquell territori concret, deixant de banda el fet que Jaume I va ser l'impulsor de la Corona d'Aragó en el seu conjunt.
La reacció del govern català a l'absència de Camps ha estat la de diluir la visualització de la consellera de Cultura valenciana durant gran part de l'acte. Miró ha participat en l'ofrena floral davant la tomba del rei Jaume I però després ha estat apartada dels parlaments institucionals que sí han realitzat els presidents autonòmics i ni tan sols se li ha reservat un lloc al seu costat.
Des del govern català s'ha apuntat que es va considerar que els parlaments els havien de fer únicament els presidents, mentre que fonts del govern valencià han explicat que van saber que no tindrien veu a l'acte quan van rebre les invitacions. Han assegurat que van acceptar el protocol que se'ls havia marcat sense mostrar cap tipus de queixa.
Discursos d'unitat
L'absència de Camps, però, no ha influït en els missatges d'unitat i de formar part d'un territori amb llengua i cultura comunes que han llançat els tres presidents presents. En el seu discurs, Montilla fins i tot ha dit que l'acte s'ha pogut celebrar en un 'marc de plena normalitat institucional'.
El president de la Generalitat ha apuntat que els diferents territoris de l'antiga Corona d'Aragó poden 'seguir sent' part d'un 'projecte compartit'. 'Avui com antany, ningú és més que ningú i junts som més forts. I arribem més lluny. Sense renunciar a res. Sense subordinacions de cap mena', ha dit Montilla. 'Només ens cal treballar estratègicament des d'una perspectiva integrada per al desenvolupament dels interessos comuns', ha afegit.
El president català ha comentat que actualment 'esdevé imprescindible articular espais de confiança' i que conjuntament han de ser capaços d'actuar 'en xarxa' per assolir un impacte col·lectiu més gran i 'en benefici de tots'.
Per la seva part, el president aragonès, Marcelino Iglesias, ha ofert el discurs més reivindicatiu de l'acte, en què ha reclamat una bona administració de l'aigua i dels arxius de l'antiga corona d'Aragó, a més de demanar col·laboració per acabar amb el conflicte que hi ha obert entre els bisbats de Lleida i Barbastre per l'art religiós que es disputen.
Iglesias també ha alabat la figura de Jaume I per haver sabut 'entendre la pluralitat' i 'gestionar la peculiaritat' dels diferents territoris. Ha apuntat que les seves idees avançades el van fer crear l'anomenat Justícia d'Aragó, una institució que ha assegurat que va ser pionera del que molts segles després es va convertir en el defensor del poble. A més, ha afegit que el monarca ja va tenir la 'percepció de la idea d'Espanya', cooperant amb Castella quan ho considerava necessari
Per la seva banda, el president balear, Francesc Antich, ha destacat que la figura de Jaume I simbolitza la 'vertebració' d'un territori amb llengua i cultura comunes. A més, ha apuntat que l'acció del monarca va ser 'clau' per a la incorporació de les Illes Balears a la 'cultura occidental'. Amb tot, ha reconegut que la conquesta va ser 'extremadament violenta'.
Antich també ha assenyalat que els territoris de l'antiga Corona d'Aragó tenen unes societats obertes i amb consciència solidària, que mantenen uns vincles entre elles i 'la voluntat d'enfortir l'esperit de col·laboració institucional'. El president balear ha acabat la seva intervenció convidant els representants institucionals dels altres territoris a participar en els actes que es faran a Mallorca el pròxim mes de desembre per recordar l'entrada de Jaume I a l'illa. Caldrà veure qui accepta la invitació.
Imprimir
Enviar
meliana
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat