Soterrar la MAT costaria menys del que s'havia previst
Segons un informe del coordinador Monti
Soterrar la línea de Molt Alta Tensió (MAT) pels Pirineus costaria menys del que inicialment s'havia previst. Inicialment s'havia dit que el cost seria deu vegades el de fer una línia aérea però finalment només seria de quatre vegades més, segons un informe presentat aquest dilluns a París pel coordinador de la Comissió Europea, l'italià Mario Monti. La despesa de la construcció soterrada, entre Baixàs, a la Catalunya Nord, i Figueres, seria més cara que tornar a fer una línea aèria, però el fet d'estar sota terra economitzaria un 40 per cent d'energia, i el cost quedaria en quatre vegades més, ha trascendit de la reunió amb Monti en que també hi havia representants del ministeri d'Indústria.
Monti ha abandonat el ministeri d'Ecologia francès, on es feia la reunió, abans que la vintena d'assistetns i sense fer cap declaració. Però l'alcalde de Perpinyà, Jean Paul Alduy, i el diputat dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord) Francesc Calvet han detallat part d'aquest informe que recull la possibilitat del soterrament total en corrent contínua i que es complementa amb un altre en què es preveu utilitzar el subsòl marítim.'Tenim un mes perquè s'avanci una decisió tècnica, però abans ens deien que això no era possible. Avui és possible', ha manifestat Calvet sobre l'acord final entre els governs francès i espanyol que s'hauria de produir com a molt tard, el mes de juny, quan acabi el mandat de Monti com a coordinador.
Els arguments a favor de l'opció del soterrament també es justifiquen per la seva menor despesa d'energia una vegada en funcionament: 'Un quilòmetre aeri costa un milió d'euros i, l'enterrat, sis milions. Però amb l'aeri la pèrdua d'energia és molt grossa i, en l'enterrat, es pot restar el 40 per cent de la inversió'. Aquest càlcul fa passar el cost de més de sis vegades a quatre al cap dels 30 anys en què es calcula haver amortitzat l'obra.
Els responsables polítics francesos es referien als 34 kilòmetres enter Baixàs i el punt fronterer d'El Pertús, sense entrar a valorar la part catalana que toca a l'estat espanyol. Segons aquests responsables, en l'informe també es posa en evidència l'interès del govern de Madrid per la rendibilitat de l'energia eòlica que no es pot emmagatzemar i vendre-la a l'exterior a partir d'una xarxa transfronterea més àmplia.
De Madrid, han vingut el director general d'operacions de la companyia Red Eléctrica, Alberto Carbajo, i un responsable de la secretaria d'estat d'Energia, Macià Tomàs. A la seva sortida, però, no han volgut fer declaracions i s'han remès a la roda de premsa de Monti aquest dimarts a Girona.
Per la part francesa, a part del ministre Jean-Louis Borloo, també hi havia representants de la companyia pública Xarxa de Transport Elèctrica (RTE) i membres del Col.lectiu Anti-THT (MAT en francès). El tres diputats dels Pirineus Orientals, tots ells de la Unió per un Moviment Popular (UMP) al govern, s'havien de reunir aquest vespre amb el president, Nicolas Sarkozy, per tractar la qüestió.







