
CiU i PSC treuen pit a les Terres de l'Ebre per tirar endavant la Llei que 'blinda' els correbous
S'aprovarà a l'últim ple de la legislatura, després d'haver prohibit les curses de braus
Les federacions de CiU i PSC a les Terres de l'Ebre han volgut, per separat, subratllar la importància que el pròxim dimecres el Parlament pugui aprovar la Llei de regulació de les festes tradicionals amb bous. Així, els diputats de CiU Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han destacat la 'garantia jurídica' que donarà la Llei als ajuntaments i penyes. 'Les tradicions que perduren són les que són capaces d'adaptar-se als canvis i les sensibilitats socials', ha assegurat Sancho. Per la seva part, la diputada del PSC, Núria Ventura, ha destacat la importància que abans d'acabar la legislatura es pogués aprovar la Llei que 'blinda' unes festes que a l'Ebre daten almenys des del 1644.
Després que el Parlament tirés endavant fa uns mesos la prohibició de celebrar a Catalunya curses de braus, els anomenats correbous, tradicionals a moltes poblacions de les Terres de l'Ebre, estaven al punt de mira d'algunes de les protectores d'animals que havien promogut i tirat endavant de forma exitosa la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Sembla, però, que la celebració de les 'festes tradicionals amb bous' quedaran 'blindades' per Llei el pròxim dimecres, després que la majoria de formacions polítiques - a excepció d'ICV- s'hagin posat d'acord per tirar endavant una proposició de Llei que va presentar el grup de CiU, i a la qual donen suport explícit PSC i ERC, i previsiblement PP i Ciutadans.El diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla (Baix Ebre), Francesc Sancho, ha estat un dels impulsors de la proposta i ha deixat clar que la seva redacció ha estat possible 'gràcies a la voluntat d'aconseguir acords amplis per tirar-la endavant'. Sancho ha concretat que la Llei es basa en el Manual de Bones Pràctiques, vigent des del 2004, i del qual es fa un balanç positiu de la seva aplicació. Amb tot, el manual era d'aplicació voluntària i 'era necessària la seva transformació en llei'.
La mort de l'animal marca la diferència
Per Sancho, més enllà de demostrar la tradició de les festes en bous, calia desvincular els correbous dels actes taurins amb mort de l'animal. 'Això era clau per salvar les nostres festes. Si volíem aprovar aquesta Llei ens hem d'adaptar a un determinada sensibilitat social en contra dels maltractaments als animals', ha manifestat. En aquest sentit, el diputat convergent ha explicat que la Llei dóna 'garanties jurídiques' tant als ajuntament com a les penyes que organitzen actes.
Sancho també ha insistit que la Llei també dóna garanties als defensors dels animals que no hi haurà maltractament en aquest tipus d'actes. 'Ni es mata, ni es maltracta, ni es claven punxes. Està sancionat fins i tot donar-li una puntada de peu a l'animal', ha exemplificat el diputat. En aquest sentit, ha insistit que la festa dels bous tindrà continuïtat 'en la mesura que siguem capaços d'adaptar-la als nous temps'.
En la mateixa línia, però en una altra compareixença pública, la diputada del PSC i alcaldessa d'Ulldecona (Montsià), Núria Ventura, s'ha felicitat que 'per fi' es pugui tirar endavant la Llei que 'blinda els correbous'. Ventura ha recordat que aquesta Llei s'havia de debatre el passat mes de juliol però que el PP ho va impedir ja que va presentar un recurs al Consell de Garanties Estatutàries.
Salvat l'escull, Ventura ha destacat la importància que aquesta Llei s'aprovés abans d'acabar la legislatura, i ha defensat la posició responsable del PSC en aquest tema. Tot i que les Terres de l'Ebre tenen acreditada la seva tradició en la celebració de correbous, Ventura ha deixat clar que la seva pràctica no té res a veure amb la de fa quinze anys. La dirigent socialista ha assegurat que aquesta Llei 'era el pas que havíem de donar de forma obligada després de veure el desenvolupament del Manual de Bones Pràctiques que té una aplicació voluntària'.
La Llei estableix durada màxima de l'espectacle i preveu sancions
La llei estableix quatre modalitats de correbous –a la plaça, al carrer, capllaçat i embolat- més l'exhibició d'habilitats. Cadascuna d'aquestes té limitat un temps màxim de durada de l'espectacle, així com la prohibició de celebrar bous capllaçats i embolats en les hores de màxima exposició al sol durant l'estiu. S'estableix un règim sancionador per l'incompliment de la normativa que en el cas de ser lleu la multa està entre els 50 i els 600 euros; greu entre els 600 i els 60.000 euros; i molt greu entre els 60.000 i els 150.000 euros.
Pel que fa als municipis que puguin celebrar aquest tipus d'actes, la Llei es basa en la tradicionalitat que ja estableix la Llei de Protecció dels Animals. Així, els municipis hauran d'acreditar que els correbous són o han estat tradicionals, però no caldrà que hagi hagut 'continuïtat' en anys anteriors. Amb tot, un annex de la Llei ja fa un llistat d'aquells municipis que ja han acreditat amb anterioritat la tradicionalitat d'aquest tipus d'espectacles taurins. La Llei, a més, també permet que en festes d'especial concurrència es puguin celebrar bous en aquells municipis que sigui tradició.
ERC destaca el consens entre les formacions polítiques
La diputada ebrenca d'ERC, Marta Cid, també ha volgut destacar la importància de la Llei que el Parlament aprovarà aquest dimecres. Cid, a través d'un comunicat, ha lloat la 'voluntat de consens' amb el sector i les formacions polítiques per tirar endavant aquesta legislació, que s'ha basat en el Manual de Bones Pràctiques que s'aplica des de fa cinc anys.
Cid ha manifestat que, finalment, s'aconseguirà complir amb el compromís adquirit de 'donar cobertura jurídica' als correbous durant aquesta legislatura 'malgrat els entrebancs del PP'; i ha recordat que també s'ha consolidat la festa dels bous incorporant-la al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. 'Després de trenta anys de democràcia tanquem d'una vegada per totes el debat i conflicte sobre els bous a l'Ebre blindant-los jurídicament', ha afegit.
Finalment, la diputada ha fet una crida a traslladar aquest consens en la Llei dels correbous a altre temes 'vitals' pel futur al territori.