El Col·legi de Metges denuncia que es posi en dubte el nombre de ferits durant l'1-O
Condemna que alguns mitjans de comunicació i representants polítics hagin volgut manipular les xifres reals
El Col·legi de Metges de Catalunya ha condemnat que alguns mitjans de comunicació i representants polítics -com el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo- hagin considerat que s'ha manipulat el nombre de ferits per les càrregues policials el passat 1-O. Es tracta d'una acusació molt greu i sense cap tipus de prova i que els metges critiquen per posar en dubte la "independència i professionalitat" dels professionals mèdics.
Una de les votants atacades i ferides per la policia espanyola durant l'1-O
Comparteix
TweetEtiquetes
En un comunicat, el president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, ha recordat que els metges actuen sota el Codi de Deontologia per atendre i diagnosticar els pacients i ha assegurat que els metges "van certificar el que van veure". Segons Vilaplana, independentment del nombre concret de ferits de més o menys gravetat, "la qüestió a plantejar-se és si la repressió policial duta a terme pel govern espanyol és la resposta adequada per part d’un estat democràtic i del segle XXI". El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya s'ha reservat el dret de presentar accions legals davant les informacions que posaven en dubte la tasca dels professionals mèdics.
Per la seva banda, el Departament de Salut ha desmentit "categòricament" que s'hagi manipulat el nombre de ferits per violència policial i ha denunciat que aquestes "falses informacions atempten greument contra l'honorabilitat del personal del SEM, dels CAP, dels CUAP o hospitals" que van atendre a més d'un miler de persones. Per això, el Departament ha demanat als mitjans que van dubtar de la xifra oficial una "rectificació immediata".
Salut ha criticat les informacions que insinuaven que es van comptabilitzar com a ferits persones que havien tingut un atac d'ansietat en veure les càrregues policials a través de la televisió. Segons dades del Servei Català de Salut, la majoria de persones ateses van patir traumatismes com policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions, a conseqüència de les càrregues policials. En menys del 7% dels casos, la causa de l’atenció sanitària es va deure a un diagnòstic relacionat amb ansietat, crisi d'angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia. A més, es van registrar dos ferits greus: la persona que continua ingressada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va patir una important lesió ocular i que li suposarà perdre la visió d'un ull.
Segons Salut, la gran majoria de pacients es van atendre a les regions sanitàries de Barcelona Ciutat (34%) i Girona (26%), tot i que també es van realitzar atencions sanitàries a la resta de regions: Lleida-Alt Pirineu i Aran (12%), Terres de l’Ebre (10%), Metropolitana Nord (6%), Camp de Tarragona (5%), Catalunya Central (4%), Metropolitana Sud (3%). A més, segons afegeix el Departament, també hi ha altres persones que han anat als centres sanitaris, durant els dies posteriors al referèndum, perquè pateixen algun impacte psicològic a causa de la violència d’aquell dia.