La darrera maniobra judicial de l'Estat per evitar que s'investiguin les violacions de drets fonamentals a Catalunya l'1-O
El TS i el CGPJ demanen accions legals contra l'acord de la Generalitat per crear la Comissió especial sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya el dia del referèndum
ACN.- El president del Tribunal Suprem (TS) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha demanat aquest divendres a l'advocat general de l'Estat, Eugenio López Álvarez, que "cursi les instruccions precises" per emprendre "les acciones legals procedents" contra l'acord de la Generalitat per crear la Comissió especial sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya per les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre. Lesmes considera "una flagrant, insòlita i injustificable violació d'un dels principis estructurals de qualsevol sistema constitucional mínimament avançat com ho és el respecte a la independència judicial" i retreu a la Generalitat "el menyspreu més evident per als fonaments de l'ordre constitucional nacional i europeu".
Una imatge de la violència exercida per la policia espanyola durant l'1-O
Comparteix
TweetEtiquetes
Associacions de jutges i fiscals ja havien expressat a través d'un comunicat el seu "rotund rebuig" a la creació per part de la Generalitat de la Comissió especial sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya arran de l'actuació violenta i desproporcionada de la policia espanyola. Per a les set associacions que signen el comunicat, es tracta d'un "òrgan innecessari, perquè en el nostre país els drets fonamentals i llibertats públiques estan plenament reconeguts per la Constitució i la Llei i garantits per jutges i fiscals" i que "pretén nítidament interferir" en aquesta funció constitucional. Els jutges i fiscals avisen que "ningú ha de trencar la necessària separació de poders públics, ni menyscabar la nostra independència, ni devaluar la nostra aparença d'imparcialitat, perquè són garanties per a tots els ciutadans".
Una de les tasques de la comissió, segons recull l'acord de Govern del 2 d'octubre, és "vetllar" perquè el sistema judicial sigui, en les càrregues policials de l'1-O, "igual de diligent i utilitzi tots els recursos que ha estat capaç d'utilitzar i de demostrar per perseguir altres fets, amb la finalitat de garantir que també hi hagi equitat i justícia per als qui denuncien crims contra els drets fonamentals".
Les associacions professionals rebutgen de forma rotunda aquesta formulació i subratllen el seu "ferm compromís constitucional" per a la defensa dels drets i llibertats de tots els ciutadans i la seva funció com a "garants de la convivència, per fer possible l'equilibri harmònic de totes les sensibilitats i interessos de qualsevol naturalesa o classe". A través del comunicat, renoven el "compromís de servei públic" i recorden que "només el respecte a la Llei i als drets dels altres, perquè són el fonament que fa possible la vida en societat, són i seran les úniques pautes que guiaran el nostre exercici professional". "Jutges i fiscals no distingim ni distingirem entre parts", asseguren.
Jutges i fiscals destaquen que "qui no pugui veure superats els seus conflictes o vegin lesionats els seus interessos i drets comptaran amb el nostre auxili en l'exercici responsable de la nostra funció constitucional, però també amb l'empara d'un exhaustiu ordenament jurídic, de dimensió nacional i supranacional, que salva amb escreix qualsevol comparació en termes de garanties i contrapesos amb la resta d'ordenaments del nostre entorn occidental i democràtic".
Els firmants del comunicat són l'Associació de Fiscals (AF); la Unió Progressista de Fiscals (UPF); l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APF); l'Associació Professional de la Magistratura (APM); l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV); Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i (JJD) i el Fòrum Judicial Independent (FJI)
L'objectiu de la comissió que el Govern va acordar crear l'endemà de l'1 d'octubre és "documentar, determinar i difondre les violacions de drets fonamentals" a Catalunya "com a conseqüència de les accions i omissions imputables a les institucions i òrgans de l'Estat i, de forma particular, de les actuacions del Govern de l'Estat, de la Fiscalia, del poder judicial i de les forces i cossos de seguretat" per "aclarir els fets i evitar la impunitat dels òrgans i les persones que en siguin responsables".
Notícies relacionades
- El Consell d'Europa condemna la violència l'1-O i fa una crida al diàleg 13.10.2017.
- El Col·legi de Metges denuncia que es posi en dubte el nombre de ferits durant l'1-O 13.10.2017.
- Al Jazeera, escandalitzada per la manipulació de TVE durant l'1-O 13.10.2017.
- Human Rights Watch insta a la UE a reconèixer públicament la violència de l'1-O 12.10.2017.
- Comín assegura que ja s'han atès més de mil afectats per les càrregues de la policia espanyola l'1-O 11.10.2017.