Segons l’article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), l’Audiència Nacional no té les competències per jutjar delictes contra l’Ordre Públic, gènere al qual pertany la sedició. Aleshores, per què la Sala Penal de l’AN ha pogut jutjar Sànchez i Cuixart, acusats d’aquest delicte, i tancar-los a la presó sota el pretext que podrien reincidir-hi? El professor titular de Dret Penal a la Universitat Carlos III de Madrid, Jacobo Dopico, ho ha volgut explicar de la manera més didàctica possible al seu compte de Twitter. 

 

Diu Dopico que Lamela ha interpretat només i precisament “aquesta sedició” com un delicte contra la forma de govern i, per tant, competència de l’Audiència Nacional segons l’article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en que s’especifica en quins casos tindria i no competències.  Diu l’escrit de l’AN que “no tots els delictes de sedició són competència de l'AN, sinó únicament aquells que, a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits que li són propis, puguin suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern. Dit en altres termes, la descripció típica del delicte de sedició en el Codi Penal vigent atemptarà contra la forma de govern si els actes s’executen amb el propòsit de canviar il·legalment l'organització de l'Estat”. El 2008, l’Audiència Nacional va enterrar una causa contra el franquisme al·legant que no tenia competències per investigar els crims de la dictadura, ja que l'aixecament militar del 17 i 18 de juliol de 1936, que va desencadenar la Guerra Civil, va constituir un delicte de rebel·lió, que no era la seva competència. En altres paraules, sembla que la mateixa AN escull quan i quan no és competència seva jutjar depèn quins casos, en base als seus interessos. 

 

Seguint amb el cas que ens ocupa, assegura el professor Dopico que “la sedició és sempre un delicte contra l'ordre públic, independentment de les pretensions dels seus autors”. “Com l'homicidi és un delicte contra la vida per més que algú matés per ‘canviar la forma de Govern’", afegeix. Però encara va més enllà i es pregunta quins són aquests delictes contra la forma de govern als quals es refereix Lamela per justificar que l’AN tingui competències per jutjar Sànchez i Cuixart per un suposat delicte de sedició, perquè “aquesta rúbrica no apareix en el Codi Penal actual, sinó en el Codi Penal derogat”. Explica que els delictes contra la forma de govern -que  podien suposar la pena de mort durant el franquisme- van ser eliminats quan es va fer l’actual Codi Penal, el 1995. I, per a més inri, ni el delicte de sedició ni el de rebel·lió estaven inclosos entre els delictes contra la forma de govern. 

 

Per tot això, molts experts en dret penal coincideixen amb Dopico en dir que l’Audiència Nacional s’ha atribuït una competència que no és seva i -de fet- això demostra tota una estratagema judicial per intentar parar les mobilitzacions en pro del sobiranisme i fer dos ostatges polítics del procés. Només ens queden fer-nos algunes preguntes més... Quant més corrompuda pot estar la justícia espanyola? Què se n’ha fet de la separació de poders?