L'estudi conclou que, en total, 1.066 persones van requerir atenció mèdica: 991 ho van fer el mateix diumenge mentre que 75 van anar al metge aquella mateixa setmana, fins el dia 4. La gran majoria, el 82,5%, dels ferits el dia del referèndum, van patir contusions o policontusions, així com els atesos en els dies posteriors (el 93,3%). 
 

Per edats, la franja d'entre els 41 i els 65 anys concentra gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% van ser majors de 18 anys però menors de 40. El 10% restant es va donar entre el grup de majors de 65 anys i un 2% dels ferits eren menors d'edat. 

 

5 dels ferits durant la jornada del referèndum es van classificar en diagnòstic greu. S'hi inclou el pacient que va patir un infart i que aquesta setmana ha rebut l'alta, i el noi que va patir ferides a l'ull com a conseqüència de l'impacte d'una pilota de goma. Dins d'aquesta classificació, també s'hi troben tres casos de traumatismes. Un d'aquests és un cas atès a l'Hospital Plató, per traumatisme cranioencefàlic i abdominal amb crisis hipertensiva, un altre de traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de consciència atès a l'Hospital Santa Caterina i un altre de traumatisme a l'espatlla i traumatisme muscular de trapezi dret, atès a Sant Pau. D'entre els atesos l'1-O també destaca que en 64 casos la causa van ser lipotímia o hipotensió, en 36 ocasions, i crisi d'angoixa o ansietat, en 28. 

 

D'entre els 75 ferits que van ser atesos entre el 2 i el 4 d'octubre, també hi ha dos casos greus. Un, la fractura de fèmur tractada a l'hospital de Sant Pau, i un cas de policontusions i ferides que va ser tractat a la PAC La Ràpita. L'informe també recull que 9 agents de la policia espanyola i  2 de la Guàrdia Civil van resultar ferits l'1-O, al contrari de les xifres que va donar el Govern espanyol. De fet, aquest va elevar sospitosament la xifra de policies espanyols ferits l'1-O un dia després del referèndum, quan el Ministeri de l'Interior va intentar justificar la violència exercida contra ciutadans pacífics, passant de 12 a 431 els agents lesionats. 
 

El conseller de Salut, Antoni Comín, espera que la publicació de l'informe sobre el balanç de ferits per l'actuació policial de l'1-O acabi "de manera rotunda amb la indignitat de posar en dubte la xifra de les persones ateses pels serveis sanitaris". Pel conseller, "negar la realitat" no ha ofès al departament de Salut del govern, sinó que ha ofès les víctimes de les actuacions policials i els professionals sanitaris que les van atendre i van fer els diagnòstics. 

El govern espanyol impugna al TC la Comissió sobre violació de drets fonamentals durant l’1-O

A més, el govern espanyol ha acordat aquest divendres impugnar al Tribunal Constitucional l’acord de la Generalitat per a la creació de la Comissió sobre violació de drets fonamentals per les càrregues policials durant la jornada del referèndum de l’1-O. Segons el govern espanyol, la comissió busca les omissions i vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat, la Fiscalia, el Poder Judicial i les forces de Seguretat, i “produeix una sèrie de situacions d’inconstitucionalitat” que vulneren les competències de l’Estat sobre administració de justícia i legislació processal, a més violar la presumpció d’innocència i la garantia del dret a l’honor,. Segons Méndez de Vigo, la impugnació també es basa en el fet que la comissió no prevegi traslladar els seus resultats als òrgans judicials, i pretenia atribuir a la Generalitat un poder per investigar sense “tenir en compte el Poder Judicial”.
Així, un cop més, el Govern espanyol ha quedat retratat en no permetre ni tan sols investigar les violacions de drets fonamentals que es van produir durant l'1-O.