Els dos grups han presentat els recursos per separat aquest dimecres per intentar aturar la tramitació del 155. Segons al·leguen, el reglament del Senat diu que s'ha d'escoltar els portaveus de tots els grups "per fixar criteris i ordenar i facilitar els debats". En canvi, el 155 s'ha tramitat prèvia reunió de la Mesa (on només hi son PP, PSOE i PNB), sense escoltar la resta de grups. 

 

Aquesta és una de les "anomalies" que ja van presentar en dos recursos de reconsideració a la mesa i que no han estat escoltats. Per això, ara els senadors han recorregut al TC perquè consideren que s'han vulnerat "drets fonamentals" i que no poden exercir la seva funció pública en igualtat de condicions. 

 

En aquests recursos, demanen al TC que suspengui de manera cautelar la tramitació, que anul·li els acords de la Mesa presos fins al moment i que es faci complir el reglament del Senat i s'escoltin tots els grups. 

 

El portaveu del PDeCAT, Josep Lluís Cleries, ha declarat que esperen que el tribunal (que no té ple ordinari fins la setmana vinent) es reuneixi "amb la mateixa celeritat que quan li demana el PP". A més, han recordat que el tribunal va suspendre el ple convocat pel Parlament pel passat 9 d'octubre –on Puigdemont tenia previst informar dels resultats de l'1-O- per un recurs d'empara del PSC. 

 

La portaveu d'ERC, Mirella Cortés, també ha justificat que recorren al TC perquè "és l'única porta que tenen on trucar" i ha afirmat que mentre formin part del Senat faran servir "totes les eines que tinguin a l'abast". També ha anunciat que tant ERC com PDeCAT presentaran al·legacions en el tràmit de la ponència. 

Un informe encarregat pel secretari general del Parlament conclou que les mesures del 155 són inconstitucionals

Un informe que ha encarregat la secretaria general del Parlament als serveis jurídics de la cambra posa en dubte la constitucionalitat de les mesures que el govern espanyol ha impulsat a través de l’aplicació de l’article 155 i que afectaria al Govern i al funcionament del propi organisme parlamentari. El document va signat i avalat per cinc lletrats, i assegura que “la destitució del president i del Govern de la Generalitat planteja seriosos dubtes sobre la seva adequació a l'ordre constitucional i estatutari vigent”, que “no es pot suspendre la configuració de l'autogovern” i que amb l’aplicació al Parlament “justament s’eliminen els trets característics del sistema parlamentari de manera totalment irreconciliable amb la Constitució i l'Estatut”. El document no és definitiu perquè encara pot rebre aportacions a la Junta de Lletrats, però l’informe és l’encàrrec que es va fer i està signat pels lletrats que el van rebre.