Somriures, música i cava per celebrar la República Catalana
Milers de catalans s'hi han reunit també per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans
8
Carregant
El camí ha estat dur i ple d’entrebancs, però la República Catalana ja és una realitat. Aquest divendres, el Parlament de Catalunya ha aixecat la suspensió de la declaració d’independència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va decretar el passat 10 d’octubre. Res té a veure aquell escenari polític -en que el Govern encara apostava per un diàleg amb Rajoy o contemplava la possibilitat d’una mediació internacional- amb l’actual, però encara molt menys l’ambient que es respira al carrer.
La decepció o l’enuig han deixat pas a la celebració, els somriures i el cava. Els carrers de Catalunya són una festa i Barcelona n’és l’epicentre: milers de persones s’han aplegat davant el Palau de la Generalitat i canten i ballen al ritme dels artistes que van desfilant per l’escenari muntat a tota presa per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Alegria i emoció en estat pur.
La plaça Sant Jaume, plena a vessar, és quasi inaccessible i els Mossos d’Esquadra han hagut de tancar fins i tot alguns accessos per motius de seguretat. Però la gent espera, pacient, a que sigui el seu torn per entrar-hi. Avui no hi ha males cares i les empentes accidentals són un mal menor després de la proclamació de la República Catalana. Un cop més, el tarannà pacífic dels catalans s’ha imposat en una concentració massiva en la que quasi es fa difícil respirar: “somrieu, que avui és un dia alegre!”, diu una dona anxovada entre dues persones que intenten avançar cap dins la plaça. Les dos li han tornat un somriure de pam a pam.
I és que avui tots els catalans eren així, braç a braç, celebrant el dia més important de les seves vides. Un dia històric pel país que ha provocat abraçades entre desconeguts, castells improvisats al barri Gòtic de Barcelona i cants de 'Els Segadors' més emotius que mai. El “sí sí sí, la República és aquí” s’ha sumat ja al repertori de clams habituals: “els carres ja són nostres, tot és nostre” cridaven alguns.
“Fora, fora, fora la bandera espanyola"
“Quina llàstima! M’esperava no veure més aquesta bandera a les nostres institucions”. És el primer que ha dit una jove en aconseguir -per fi!- entrar a la plaça Sant Jaume. Es referia a la bandera espanyola que encara oneja al sostre del Palau de la Generalitat. Al Parlament s’ha retirat just després de proclamar la independència i molts dels assistents a la concentració esperaven trobar el mateix al Palau. De fet, al llarg de la tarda s’ha sentit un clam perquè es retirés -“fora, fora, fora, la bandera espanyola”- i també perquè el president Puigdemont sortís al balcó a dirigir unes paraules als que aquí celebren la independència.
No oblidem els ‘Jordis’
Tot i que l’ambient ha estat més festiu que mai, també hi ha hagut moments per reivindicar l’alliberament dels presos polítics catalans, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), als que han dedicat clams i temps de silenci. Molts dels assistents a la plaça Sant Jaume duien cartells i pancartes demanant la seva llibertat.
Imprimir
Enviar
Hong Kong city
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat