Algunes claus sobre les irregularitats i contradiccions de la justícia espanyola envers el Govern català
La secretaria de la Secció de Dret penal de l’ICAB parla sobre interpretacions del Codi Penal, les competències de l'Audiència Nacional o l'alteració dels ritmes judicials
7
Carregant
Marina Bou (@mrnbou).- La querella del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, contra els membres del Govern de la Generalitat -vuit d’ells, presos polítics de l’Estat des d’aquest dijous- i la instrucció de la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, han aixecat polseguera entre els especialistes en dret penal. Rere la seva aparença d’impecabilitat, emmascarat amb complexos termes jurídics, s’amaga un procediment del tot inusual i ple d’irregularitats i contradiccions. Els delictes de sedició i rebel·lió són figures molt excepcionals pel que fa a la manca d’antecedents previs a l’Estat espanyol i potser per això ha estat tan fàcil per la justícia espanyola fer-los servir com a armes polítiques contra l’independentisme. Des del Directe!cat, hem parlat amb l’advocada penalista i secretaria de la Secció de Dret penal de l’Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), María Tornos, per tal que ens aclareixi els defectes jurídics més flagrants del procediment.
Alguns dels consellers empresonats, a les portes de l'Audiència Nacional
© Rafa Garrido
Comparteix
TweetEtiquetes
El Govern legítim català s’enfronta a penes de presó de fins a 30 anys per rebel·lió (diu Tornos que la condemna per aquest delicte descartaria automàticament la que es pogués derivar del de sedició) i els càrrecs electes destituïts per Rajoy i empresonats per la seva justícia poden estar en presó provisional dos anys, prorrogables per dos més. Un total de quatre anys entre reixes, sense sentència ferma (que encara els podria allargar més), per la interpretació d’una jutgessa.
Així funciona la justícia espanyola. “En el dret penal, hem de ser molt curosos a l’hora d’interpretar les paraules, precisament, per les conseqüències que poden tenir… Ara, sempre hi té lloc la interpretació”, assegura María Tornos. I és que -com en aquella frase que els advocats no cessen de repetir- “el paper ho aguanta tot” i, segons ella, “si vols anar cap a un camí, ho interpretaràs com vulguis i forçaràs perquè al final hi arribi”.
Però, és possible empresonar i sentenciar els governants catalans, amb el Codi Penal a la mà? “Jo no veig que hi hagi cap d’aquests dos delictes. Si fas una anàlisi realment purista des d’un punt de vista jurídic, s’està fent una interpretació molt forçada i molt extensiva dels articles per justificar la presó d’aquestes persones. De cap manera concorren els requisits per a decretar la presó provisional com a mesura cautelar”, explica Tornos. De fet, l’advocada no creu que cap penalista pugui discrepar “llevat que estigui molt polititzat”. “Estem en un estat de xoc absolut, l’Audiència Nacional ho ha forçat com ha volgut”, lamenta.
És més, explica Tornos que “per penalitzar un delicte, cal que hi hagi una part objectiva -que serien els fets pròpiament- i un element subjectiu, és a dir la intencionalitat”. Per posar un exemple: pel que fa al delicte de sedició del qual s’acusa el Govern i els representants de les entitats sobiranistes de la societat civil, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) l’article del Codi Penal exigeix que la intencionalitat d’aquests fets sigui “impedir l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”. Aquí és on entra en escena la intencionalitat, l’element subjectiu, que brilla per la seva absència. “En cap moment totes les persones que han anat a aquestes manifestacions o que s’han comunicat públicament han tingut aquesta intencionalitat. Aquest element subjectiu del delicte manca claríssimament i -per poder afirmar que n'hi ha un- sempre han de concórrer els dos elements”.
Altres interpretacions interessades del Codi Penal
Segons el Codi Penal de 1995, vigent actualment, estan incorrent en un delicte de rebel·lió aquells que “s'alcin violentament i públicament” per a -entre altres coses- “declarar la independència d'una part del territori nacional”. El mateix text diu que els sediciosos seran aquells que “s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.
Ambdós delictes presenten com a condició sine qua non l’ús de força o violència, inexistent -tant als carrers com a les institucions- en tots els anys que ja dura el camí cap a la construcció de la República Catalana. Diu María Tornos que el problema rau en la interpretació del terme, segons si “l’entenem com violència física -amb barricades, armes i amenaces- o compulsiva (imposar per la força les conductes descrites a l’article)”. “L’article està pensat en el primer concepte, però cada jutge pot tenir el seu criteri”, afirma la penalista, que sentencia que el procediment judicial “fa deduir” que l’Audiència Nacional “està fent la interpretació que més l’interessa per poder dir que hi ha indicis que concurreix el delicte”.
Ha sobrepassat l’Audiència Nacional les seves competències?
Queden encara més clares les intencions d’escapçar el procés per la via judicial quan es constata que l’Audiència Nacional no té competències per jutjar el delicte de rebel·lió. I no és una opinió dels experts, sinó que ho dictaminen dos actes -una del 2008, amb que es demanava resoldre una causa sobre Memòria Històrica, i una altra del 2014; ambdues signades per tots els magistrats del Ple i de l'actual Sala d'Apel·lació- en que l’Audiència Nacional va declarar-se clarament incompetent per jutjar aquest tipus de delicte. Si aleshores ho era, per què ara no?
Però la vertadera discussió arriba amb el fet que, quan es comet un delicte, el jutjat competent per investigar-lo i jutjar-lo són els instructors del partit judicial on s’ha comès. “Tot això ha passat aquí i haurien de ser competents els jutjats de Catalunya”, explica Tornos. Per que han acabat a l’Audiència Nacional, doncs? Un altre cop entra en joc la interpretació: l’Audiència Nacional és competent per temes que afectin a ‘Delictes contra el titular de la Corona, el seu Consort, el seu Successor, Alts Organismes de la Nació i formes de Govern’ i entenen que aquests fets tenen aquesta afectació “a la forma de govern”.
Alteració intencionada dels ritmes judicials
L'actuació de Maza i la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, en el procediment que implica els líders polítics del sobiranisme és tan inusualment ràpida i precipitada que vulnera el dret a la defensa dels investigats i els evita poder fer una declaració amb garanties. “En un procediment normal, t’arriba la citació amb una còpia de la querella i -amb totes les garanties del món per poder comparèixer davant dels jutjats- pots fer una còpia de totes les actuacions per estudiar-les amb calma. És aleshores quan et citen a declarar”, explica Tornos.
Els ritmes judicials són normalment molt més lents que en el cas que ens ocupa, precisament perquè són els propis jutges els que destaquen la necessitat de respectar les garanties dels processats. En un procediment normal, arriba la citació amb un marge de dues o tres setmanes com a mínim, temps suficient per preparar la defensa abans de declarar. “I si t’ha arribat tard, presentes un escrit per demanar més temps i te’l donen”, afirma l’advocada. “Són peticions absolutament raonables, fonamentades i que normalment accepten als jutjats”, afegeix. La defensa dels membres del Govern empresonats va demanar suspendre aquest dijous les declaracions per tal de tenir més temps per prepararse-les però l’Audiència Nacional s’hi va negar.
A diferència de l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem si va acceptar aquest dijous -en el mateix escenari i apel·lant als mateixos articles- l'ajornament de la declaració dels membres de la Mesa del Parlament.
Podria el president Puigdemont declarar per videoconferència des de Bèlgica?
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar ahir una ordre de detenció europea i una altra de recerca i captura a nivell nacional i internacional i ingrés a presó per al president Carles Puigdemont i els quatre consellers destituïts per Rajoy que són a Bèlgica: Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. La Fiscalia va demanar dijous aquesta mesura, però Lamela no ha dictat l'ordre fins aquest divendres.
La magistrada ha rebutjat la petició que havien fet de declarar per videoconferència des de Bèlgica, on es troben des de dilluns per donar continuïtat al Govern legítim de manera lliure i segura. Segons la resolució judicial, "no concorren cap dels casos per autoritzar la mesura”. María Tornos discrepa i pensa que “la declaració per videoconferència és possible segons estableix la Lecrim, la LOPJ i acords de col·laboració europea”. Amb tot, un cop més, tot depèn de la interpretació de la magistrada.
Imprimir
Enviar
II*II Republica Catalana II*II
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat