Montilla tancarà la legislatura deixant vuit lleis i tres ILP al calaix
El nou Parlament haurà de decidir si tramita o no la iniciativa popular a favor d'una Llei Electoral
Després de l'últim ple del Parlament, on es van aprovar quatre lleis, vuit projectes de lleis més cauran pel final de la legislatura, mentre tres iniciatives legislatives populars quedaran pendents als calaixos de la cambra catalana. Entre els projectes que cauran destaca el de fundacions, el del Consell de Garanties Estatutàries i el de modificació de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Les ILP pendents són la de la Llei electoral, la de mesures urgents per a l'habitatge i la de conciliació de la vida laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere i l'assetjament laboral en les administracions públiques de Catalunya.
Un cop s'ha celebrat l'últim ple de la legislatura, els projectes i proposicions de llei en tràmit cauran. És el cas de la llei de jocs i apostes, el projecte de llei reguladora del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya i el de la llei de protecció civil de Catalunya. Passa el mateix amb el projecte de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i de la llei de modificació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.El tripartit va presentar aquest últim projecte després que el Govern aprovés el decret llei que va permetre la substitució d'Albert Sáez per Enric Marín al capdavant del consell de govern sense el suport de dos terços dels diputats, com fixava inicialment la Llei de la CCMA.
També cauran el projecte de mesures en matèria d'ocupació pública, el del Consell de Garanties Estatutàries i el del protectorat respecte de les fundacions i les associacions d'utilitat pública. Aquest últim preveu que les entitats vinculades a les fundacions hagin de presentar els comptes al protectorat.
En canvi, les ILP no cauen i continuaran la seva tramitació en la propera legislatura. És el cas de la iniciativa legislativa de la Llei electoral, la de mesures urgents per a l'habitatge i, finalment, la de conciliació de la vida laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere i l'assetjament laboral en les administracions públiques de Catalunya.
La ILP de la Llei electoral va ser presentada per Ciutadans pel Canvi (CpC). Després d'una important campanya de recollida de signatures, CpC, que ha compartit grup parlamentari amb el PSC, va lliurar el passat gener al Parlament 89.000 signatures a favor de la ILP. Quan van començar la recollida de signatures, encara no s'havia creat al Parlament la ponència per a una Llei electoral. Tot i això, quan la ILP va arribar a la cambra, ja havia començat el debat en ponència per part dels partits. Una ponència que el passat mes de febrer es va tancar sense acord després d'un agre debat. En qualsevol cas, CpC va anunciar que no retiraria la ILP i va emplaçar el passat juny els partits polítics a aprovar que es fes el debat sobre l'esmena a la totalitat de la seva iniciativa abans que acabi la legislatura, però aquest debat finalment no s'ha produït.
Per altra banda, al mes de febrer del 2007, Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT, va iniciar la campanya 'Per un habitatge digne, signa', amb l'objectiu de recollir les 50.000 signatures per portar la proposta al Parlament. El 29 de novembre del 2007, els promotors es van reunir amb el president del Parlament, Ernest Benach, i li van comunicar que havien recollit més de 54.000 signatures d'adhesió a la seva proposta, de les quals la comissió de control de la ILP en va acreditar més de 51.000. No obstant això, després de la seva validació i de presentar-se les esmenes dels partits, la iniciativa ha caigut en l'oblit. El tripartit va defensar que la voluntat de la iniciativa ja estava recollida per diverses normes aprovades.
La ILP proposava que en els plans d'ordenació urbanística municipal es reservi a l'habitatge de protecció pública el 65% del sòl que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació, i que, d'aquest, el 70% sigui per a habitatges de protecció pública en règim de lloguer. També es proposa que la Generalitat destini un percentatge no inferior al 7% del pressupost a les polítiques públiques d'habitatge.
Dues renovacions pendents
Dues qüestions més que quedaran pendents són la renovació de la Sindicatura de Comptes i la de dos membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), bloquejats per CiU i PPC. En el cas del CAC, la federació i els populars no van voler proposar els candidats que els pertocava, però sí que van accedir a què es renovés el membre que li corresponia al PSC. En canvi, pel que fa a la Sindicatura, CiU i PPC van evitar la renovació de quatre membres, encara que a ells només els en pertocaven dos.
Notícies relacionades
- La decisió de blindar els correbous encrespa els ànims a Espanya 26.09.2010.
- Mas i Montilla debatran cara a cara durant la campanya electoral 24.09.2010.
- El PSC acusa Mas de voler 'desmuntar' els serveis públics plantejant una reducció de funcionaris 23.09.2010.
- Artur Mas alerta a Madrid que després de la retallada de l'Estatut Catalunya ha de trobar un nou full de ruta 21.09.2010.