Llibertat sota fiança de 150.000 per Forcadell, que ha titllat la DI d'acord "polític"
El jutge ha escrit una interlocutòria per cada membre de la Mesa del Parlament
36
Carregant
Els quatre investigats de la Mesa del Parlament que han declarat primer davant el jutge Pablo Llarena, que instrueix al Tribunal Suprem la causa oberta per rebel·lió, sedició i malversació sortiran finalment en llibertat sota fiança. El TS ha rebutjat així la petició de la Fiscalia, que demanava presó incondicional per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i finalment ha estat presó sota fiança de 150.000 euros.
De moment, segons avança TV3, els altres membres de la mesa tindrien 7 dies per pagar els 25.000 euros de fiança per evitar la presó.
Per als membres de la Mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó encara no s'ha conegut.
Titllen la DI d'acord "polític"
La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, l'exvicepresident primer, Lluís Maria Corominas, el vicepresident, Lluís Guinó, la secretària primera, Anna Simó, la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge; a diferència dels membres del Govern empresonats per l'Audiència Nacional espanyola.
Tots tres han acatat les mesures de l'article 155 i han titllat la Declaració d'Independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre d'acord "polític"
com "tants altres que es prenen al Parlament". Han comparat la DI amb altres procediments parlamentaris com les proposicions no de llei, que no tenen efecte legislatiu.
Per als membres de la Mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó encara no s'ha conegut.
Titllen la DI d'acord "polític"
La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, l'exvicepresident primer, Lluís Maria Corominas, el vicepresident, Lluís Guinó, la secretària primera, Anna Simó, la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge; a diferència dels membres del Govern empresonats per l'Audiència Nacional espanyola.
Tots tres han acatat les mesures de l'article 155 i han titllat la Declaració d'Independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre d'acord "polític"
com "tants altres que es prenen al Parlament". Han comparat la DI amb altres procediments parlamentaris com les proposicions no de llei, que no tenen efecte legislatiu.
D'altra banda, la presidenta del Parlament ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari "hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic". Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari "sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut" i que ho ha fet per tal de "preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure".
Durant els interrogatoris, la Fiscalia ha insistit en diversos moments en l'existència de "violència" en les manifestacions del procés. Davant d'això, els investigats han reiterat el caràcter pacífic del moviment i que en cap cas han fet cap crida a cap mobilització amb violència.
La línia de defensa de Forcadell
Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament "no pot fer un control de fons" de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència "no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions".
Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar "la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats". També ha defensat que el TC "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori" i s'ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica "és l'única possible per fer realitat els projectes polítics".
Entre la documentació aportada per la defensa de Forcadell hi ha documents relatius a l'execució pressupostària del Parlament per demostrar que, amb la intervenció aprovada pel govern espanyol, no hi ha desviaments de partides per a l'organització del referèndum.
Joan Josep Nuet, l'únic en llibertat sense fiança
Joan Josep Nuet, l'únic en llibertat sense fiança
La defensa de Nuet ha argumentat que el seu client no és independentista, que mai ha convocat cap manifestació i que només ha facilitat un debat al Parlament que creu que existeix al carrer. Les mateixes fonts recorden que Nuet no va donar suport als pressupostos de la Generalitat.
Notícies relacionades
- Forcadell declara durant més de dues hores al Tribunal Suprem 09.11.2017.
- Serra (CUP): "Esperem que el Suprem sigui independent del poder polític i poder tornar a casa amb la nostra gent" 09.11.2017.
- Domènech reclama des de les portes del Suprem una solució “política” i reivindica l’alliberament dels presos 09.11.2017.
Imprimir
Enviar
Calders
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat