L'amenaça de l'Estat al Govern: "Si hi ha morts, cauran sobre la vostra consciència"
A poc a poc es van coneixent més detalls de la bel·ligerància que tenia preparada el Gobierno contra la Generalitat
19
CarregantJoan Solé @JoanSole_ | Dilluns el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, encetava el mea culpa de l'independentisme: "El país i el Govern no estaven preparats, i aquest em sembla que és el mateix sentit amb què ho deia Clara Ponsatí, per fer front a un Estat autoritari sense límits a l'hora d'aplicar la violència"
De mica en mica van transcendint més detalls del grau de bel·ligerància amb el qual l'Estat estava disposat a fer ús per frenar la independència de Catalunya. A compte gotes els consellers i figures destacades dels partits exposen, sense entrar en molts detalls, com el Gobierno volia activar la via violenta sense miraments. El no desplegament de les estructures d'Estat i la manca d'iniciativa per fer efectiu el control del territori, un cop aprovada la Declaració d'Independència, rau, en gran part, per dos factors.
El primer és l'aposta del Govern per trobar una via dialogada, esperaven una resolució política. Deia el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, que "davant un problema, una solució", i amb aquest mantra l'executiu català va treballar per fer possible el referèndum de l'1 d'octubre i obrir un marc de negociació. La mobilització popular de la votació era la carta amb la qual s'esperava que el Gobierno es mostrés disposat a trobar una via pactada per resoldre l'atzucac. No fou així. La repressió policial fou un missatge molt clar. El Govern s'esperava que amb cinc anys de mobilitzacions massives, la majoria absoluta al Parlament i l'1-O emplaçarien Mariano Rajoy a fer un pas endavant per encetar un debat, si feia falta, amb la mediació nacional o internacional per acostar posicions. La suspensió de la Declaració d'Independència el 10 d'octubre fou la demostració que l'aposta era ferma, l'inici de la tramitació del 155 tirava per terra aquesta opció.
El segon factor, i determinant, per entendre per què el Govern legítim de Catalunya va decidir no oferir cap resistència al 155 fou l'amenaça "real" que l'exèrcit espanyol es desplegués pel territori català i fes ús de la violència. En aquest sentit, interlocutors del Gobierno varen fer saber a la Generalitat que "si hi ha morts, cauran sobre la vostra consciència". Una amenaça que va motivar que s'apostés per no resistir ni oficialitzar la DI als diaris oficials. Segons apunten fonts coneixedores, tot i que la normativa europea impedeix aquest tipus de procediment militar, l'Estat estava disposat "a tot" per frenar la independència i les amenaces eren explícites. Uns fets que es volen explicar "amb tots els detalls quan arribi el moment".
Un pas enrere per evitar el conflicte violent
L'estratègia del president Puigdemont fou la d'evitar qualsevol situació que posés els funcionaris i/o els ciutadans en la posició d'escut defensor de la República, per això, hores després de la proclamació, el Govern en bloc va acceptar que calia fer un pas enrere: "l'amenaça era real". 24 hores després, des de Girona, el president demanava oposició democràtica. Els Comitès de Defensa de la República i Universitats per la República acompanyaven aquest moviment.
L'autocrítica dels partits del Govern va encaminada en el reconeixement dels errors, com la manca d'evolució de les estructures d'Estat. Una reflexió que cal fer, però no monopolitzar. Fins on varen arribar les traves pròpies i externes? Era coneixedor el president que les conselleries no tenien llestes les estructures? Quan s'explicarà sense embuts fins on va arribar l'amenaça de l'Estat? Moment de carregar la motxilla, la campanya serà molt intensa.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat