directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 16 d'abril de 2021 21:49 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

La justícia espanyola, condemnada per les seves actuacions contra el procés a l'antiga presó Model

Els juristes Javier Pérez Royo i Victoria Rosell i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, debaten sobre les decisions de la Fiscalia i l'AN pel cas català

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

CRÒNICA| M.Bou.- La presó Model de Barcelona és memòria viva de la història catalana. Entre molts opositors polítics al règim franquista, les seves parets han vist passar destacats dirigents catalanistes represaliats com l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys, o el sacerdot Lluís Maria Xirinacs. També hi va ser empresonat el militant llibertari Salvador Puig Antich, l'últim pres polític executat pel mètode del garrot vil, i que va convertir definitivament el centre penitenciari en un símbol de l’aparell repressiu de l’Estat. Un escenari idoni des d’on -aquest dimecres- s’ha dut a terme la sessió del cicle de conferències "Drets i Presons" sobre el delicte de sedició i presos polítics. 
 
Una imatge de l'acte a la presó Model de Barcelona
Una imatge de l'acte a la presó Model de Barcelona

Comparteix
   


Etiquetes
I és que, després que la Model deixés de funcionar com a presó el passat juny, l’Ajuntament de Barcelona vol convertir-la en un espai de memòria que -en paraules del tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania al consistori, Jaume Asens- “ens ha de servir per dialogar no només amb el passat, sinó amb el present”. A banda d’Asens, que ha recordat quan el conseller de Justícia, Carles Mundó, ara empresonat, va tancar el centre penitenciari, els ponents convidats a parlar davant el públic que omplia el teatre de l’antiga presó han estat la magistrada del jutjat d'instrucció número 8 de Las Palmas de Gran Canaria, exdiputada de Podem al Congrés i exportaveu de Jutges per la Democràcia, Victoria Rosell, i el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo. 
 
Des dels seus respectius àmbits, els tres han coincidit en rebutjar les actuacions i decisions de la Fiscalia General de l’Estat i l’Audiència Nacional, que han desembocat en l’empresonament del vicepresident, Oriol Junqueras, i set consellers i dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. També s’han mostrat contraris al cessament del Govern en el marc de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, per un acord entre l’executiu espanyol, PSOE i C’s. 
 
Rosell s’ha encarregat d’introduir els delictes de rebel·lió i sedició dels quals han estat acusats els líders polítics i civils del sobiranisme, que ha definit com a “tacats de sang” i amb l’únic precedent d’Antonio Tejero, un dels principals executors del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya. “Tenen en comú el fet que necessiten violència”, ha dit sobre els delictes per després assegurar que “la persecució dels mateixos fins [la independència de Catalunya] per via pacífica no pot atemptar contra la Constitució”. “No hi ha hagut rebel·lió ni sedició, ni cap aixecament tumultuari ni violent", ha afegit. També ha assegurat que els delictes esmentats són, a més, incompatibles amb el fet que es jutgi un procés que s’ha dut a terme de manera pública i “televisada”. “És difícil trobar un penalista que estigui d'acord amb que això és rebel·lió o sedició”, ha sentenciat. 
 
D’altra banda, la magistrada ha dubtat de la competència de l’Audiència Nacional per jutjar aquests delictes; la qual cosa ha compartit Javier Pérez Royo. “És un delicte impossible en mans d’un òrgan incompetent”, ha resumit ell. El catedràtic de Dret Constitucional creu que els dirigents polítics empresonats seran posats en llibertat de cara a la campanya de les eleccions del 21 de desembre -alguns d’ells formen part de les llistes electorals-  però que les acusacions “quedaran pendents” i l’escenari “queda obert”  a partir de l’endemà dels comicis. Pérez Royo també ha qüestionat la “velocitat de vertigen” amb que està actuant la justícia espanyola -”amb lo lenta que és!- en relació al procés català. 
 
El “cop d’Estat constitucional” a l'Estatut, origen de la situació actual
 
Segons Javier Pérez Royo, l’origen de la situació actual a Catalunya es remunta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que havien ratificat abans el Parlament, el Congrés i els ciutadans mitjançant un referèndum. De fet, el catedràtic l’ha titllat de “cop d’estat constitucional” perquè “destrueix la constitució territorial” de Catalunya: “el Tribunal Constitucional es carrega el pacte entre el Parlament i el Congrés, a més del referèndum, ambdues garanties”. "L'Estat no pot imposar a Catalunya un Estatut amb què els ciutadans no estiguin d'acord", ha explicat, i ha interpretat la decisió del Tribunal Constitucional com una restricció al Govern català per no superar l’Estatut de Núria del 1979. En aquest sentit, ha afegit que “el dret d’autonomia està engabiat i les claus les té el Partit Popular, que no permet una reforma constitucional”. 
 
Segons Pérez Royo, a partir de la sentència del TC, els ciutadans de Catalunya van passar de considerar el referèndum com a “punt d’arribada” -l’aprovació final de l’Estatut- a plantejar-lo com a “punt de partida” perquè posteriorment “es vehiculi en una forma jurídica concreta”. “Això és difícilment manejable amb la Constitució espanyola, no impossible, però  exigeix negociació política i a això s’hi ha negat el govern” espanyol, ha afegit en referència a la celebració d’un referèndum pactat amb l’Estat.   
 
El catedràtic també ha tingut paraules per les sentències judicials arran de la celebració de la consulta del 9-N sobre la independència de Catalunya. “És molt discutible que s’incorrís en algun delicte”, ha dit, després de qualificar la data com “una manifestació amb un sistema molt fiable de recompte”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va inhabilitar l'expresident Artur Mas en considerar-lo culpable d’un delicte de desobediència per l'organització del 9-N; així com a Joana Ortega i Irene Rigau. També se’ls va imposar una fiança milionària. 
 
Per la seva banda, Jaume Asens ha lamentat que no s’hagin respectat “regles” fonamentals de la democràcia: “respectar la voluntat del poble sempre que respecti els drets humans" i que "un govern només es pot inhabilitar a les urnes". El tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona ha destacat que “les mesures que s'han aplicat [a Catalunya] no estan previstes" a la Constitució i que l’únic que en el seu dia va defensar incorporar-les era Manuel Fraga. Segons Asens, actualment, “està més legitimada que mai la voluntat d’autodeterminació” del poble català però cal abordar el debat sobre si “hi ha les aliances necessàries per a poder exercir aquest dret”. També s’ha referit a la “responsabilitat històrica” que afronta l’Ajuntament de Barcelona -com a capital catalana- “d’omplir el buit institucional amb el Parlament i la Generalitat cessats” pel Govern espanyol. 
 
Hi ha presos polítics a l'Estat espanyol?
 
Asens ha estat l’únic dels tres ponents que ha titllat de presos polítics els membres del Govern i els dirigents de l'ANC i Òmnium empresonats; basant-se en la definició del terme que fa el Consell d’Europa. I ha afegit que “inclús els més reconeguts internacionalment com Nelson Mandela o Gandhi no van ser-ho fins que va trencar-se el règim”. 
 
“És veritat que no és la mateixa situació la dels presos ara que durant el franquisme, però no significa que s’estigui banalitzant, sinó que hi ha presos que ho són per les seves idees polítiques”, ha respost el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona quan Rosell ha afirmat que “no hem de banalitzar el terme” comparant-lo amb el que s’utilitzava durant la dictadura. Amb tot, la magistrada s’ha mostrat favorable a usar un “terme més elàstic”.  També ha mostrat el seu rebuig absolut a la presó com a mesura cautelar en els casos tractats i ha criticat que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, posés com a condició als querellats acceptar el 155 si volien tenir la possibilitat de "quedar lliures". "Això no és un argument jurídic, és polític”, ha dit,  i ha condemnat “el missatge” del Tribunal Suprem als Membres de la Mesa del Parlament de que “si no renuncien a l'independentisme s'estan jugant la presó provisional". “Cal plantejar-se si no fan el que critiquen, trencar les costures de les lleis. Exigir l'adhesió a la Constitució, no vulnera la llei i la mateixa Constitució?”, ha sentenciat. 
 
Per acabar, Pérez Royo ha recordat un article seu amb el títol “no són presos polítics però ho semblen”. “No ho són perquè l’Estat espanyol és un estat democràticament constituït, però això no vol dir que totes les seves actuacions siguin democràtiques”, ha explicat. Segons ell, la manera en que “fa front” a la situació a Catalunya “no respecta les regles de la democràcia”. “No haurien d’estar a presó i ho estan”, ha sentenciat per bromejar amb que “no per les seves idees, sinó per les del fiscal i la jutgessa”. 




COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On pensen arribar els independentistes catalans desunits?
Ramon Boixet Ramon Boixet
Potser anem una mica massa lluny...
Guillem Valls Sala Guillem Valls Sala
O Junts o campi qui pugui!

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.