Els consellers parlen des de Brussel·les abans que comenci el procés per decidir sobre la seva extradició
Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig han concedit una entrevista a 'El Punt Avui TV'
3
Carregant
M.B.| Un dia abans que els consellers a Brussel·les hagin de declarar davant la justícia belga, que haurà de decidir si els extradeix a Espanya, 'El Punt Avui TV' ha entrevistat Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Pel que fa a la cita judicial d'aquest divendres, Serret -consellera d’Agricultura- assegura que els consellers es senten "molt més optimistes que si haguéssim estat a Espanya" i Puig -conseller de Cultura- ha dit que els jutges de la capital europea els tracten "com quatre ciutadans europeus" més. Demà comença un procés judicial que no té data de finalització, però el que sí és segur és que el magistrat no resoldrà aquest divendres si extradeix els consellers. "Es preveu que duri uns vuit o dotze dies", ha explicat Serret. Per a la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, estar a Bèlgica els ofereix "més garanties i respecte pels seus drets humans".
Preguntats sobre la seva decisió de marxar de l'Estat espanyol, els consellers han explicat que va dependre molt de la situació personal de cadascú. "Des del punt de vista polític, tenien sentit les dues coses, però abans que ningú prengués la decisió vam acordar que ho faríem personalment i ens respectaríem i acompanyaríem", ha assegurat el conseller de Salut, Toni Comín. En la mateixa línia s'ha pronunciat Serret, que ha volgut traslladar que "tots perseguim el mateix objectiu" -reivindicar la legitimitat del Govern i denunciar l'aplicació del 155- i ha assegurat que "s’ha demostrat que ens estem ajudant els uns als altres", en referència als consellers empresonats per l'Audiència Nacional espanyola.
D'altra banda, Ponsatí s'ha referit a raons ètiques per resistir la repressió des de Brussel·les-"una persona lliure que no ha comès cap delicte, té l'obligació cívica de defensar-se i ser lliure", ha dit- i Puig ha afegit que, des dels seus respectius àmbits, tots els consellers tenen "amb qui interlocutar" a la capital europea.
Expectació de l'opinió pública europea
El conseller Comín ha assegurat que la presència dels membres del Govern a Brussel·les s'ha traduït en el fet que "les opinions públiques europees descobreixin" el cas català que "els governs fa temps que tenien sobre la taula". "És una oportunitat de diàleg amb les opinions públiques, més útil i fructífer que el que es fa només amb els governs, més capturats pels interessos", ha sentenciat després d'assegurar que la societat europea "simpatitza" amb el poble català.
Campanya electoral des de Brussel·les
Tot i que els consellers han explicat que han recuperat les rutines pròpies d'un Govern tot i ser a l'exili, és evident que la campanya electoral de cara a les eleccions del 21-D és sobre la taula. Sobre el fet que els dos partits a l'executiu -PDeCAT i ERC- concorrin per separat als comicis, Ponsatí ha defensat que predicarà "fins l’últim instant" la seva preferència per una llista unitària tenint en compte la "situació" que viu Catalunya. Amb tot, ha justificat que finalment no hagi estat possible: "hem d’entendre que tot ha sigut molt ràpid i, malgrat vam estar molt a punt d’aconseguir-ho, hi ha dificultats tècniques insalvables", ha assegurat.
En aquest sentit, tots els consellers han defensat anar amb un "front comú" i -en paraules de la consellera d'Ensenyament- "aprofitar la diversitat de llistes per atraure el màxim de vots possibles". "Cal fer front al 155, restablir el Govern legítim i al president Puigdemont i em sembla que amb això estem tots d’acord", ha sentenciat Ponsatí, que probablement anirà a les llistes de 'Junts per Catalunya'. Al seu torn, Serret ha dit que "si s'hagués aconseguit un front comú de tots hauria estat fantàstic", després d'assegurar que "s'ha fet tot el possible". Comin ha recolzat la consellera -"era important que hi fos tothom, si no ja no era exactament una llista unitària"- i ha explicat que entén els arguments d'un sector de la CUP que "vol centrar aquesta campanya a combatre democràticament a la frontera amb els comuns, perquè pensen que és molt important arrossegar vots des d’un espai que és ambigu a un més explícit i transversal".
Pel que fa a la manera com participaran en la política catalana si són elegits el 21-D, Comín s'ha referit a "condicionaments jurídics que haurem de torejar quan toqui" i Puig ha tornat a qüestionar si "l'altre bàndol acceptarà els resultats" dels comicis si hi guanyen els independentistes. Tots els consellers han marcat la manifestació a Brussel·les programada pel 7 de desembre com el “primer gran acte de campanya unitari”.
Autocrítica
Els darrers dies, declaracions de diversos dirigents sobiranistes sobre la manera com s'ha dut a terme el procés han aixecat certa polseguera. Sobretot les paraules de la consellera d'Ensenyament, que va dir que "no estàvem prou preparats per donar continuïtat política a l'1-O". "Crec que hi havia moltes coses que s’haurien d’haver fet diferent, però tampoc toca rebregar-nos en les ferides”, ha dit ara Ponsatí, que ha apuntat com a aspectes a millorar “la comunicació amb la societat civil i dintre dels col·lectius que lideraven el Govern i el Parlament”. “La realitat és que no hem constituït de forma exitosa una República Independent de Catalunya”, ha sentenciat.
En resposta a aquesta afirmació, el conseller Comín ha assegurat que el Govern ha pres decisions que “tenien com a objectiu explícit garantir que es mantindria la pau als carrers de Catalunya” i que la repressió de l’Estat no provoqués “una reacció que no volíem”. “Sempre ens hem mogut en el marc mental democràtic” i l’Estat espanyol “ha trencat unilateralment aquest marc de relació”, ha justificat Serret després d’explicar que arran de la violència policial inesperada de l’1-O “es replanteja tot”. “Amb la informació que ara tenim potser haguéssim fet coses diferents”, ha sentenciat, i ha dit que “Catalunya és un territori ocupat”.
Preguntats sobre si haurien pres altres decisions, Comin ha explicat que si haguessin anticipat la violència de l’Estat hagués suposat “donar-la per descomptada, normalitzar-la i legitimar-la sense voler”. Els consellers ha volgut deixar molt clar que “no som els responsables de la situació actual a Catalunya, ho és el Govern de l’Estat”.
Els efectes de la repressió
Sobre l’atac ferotge a l’escola catalana que està duent a terme els darrers temps l’unionisme, la consellera d’Ensenyament ha assegurat que “s’està resistint, però està tenint efectes”. Amb tot, ha demanat que no hem d’ “actuar amb por” ni “sentir-nos culpables ni responsables d’aquesta repressió”, perquè “el que volen és trobar mitjans per adoctrinar ells”.
D’altra banda, tots els consellers han coincidit en que la suspensió de l’autogovern via 155 està afectant durament els seus àmbits de treball, tot i que -en moltes ocasions- no tinguin res a veure amb el procés. El conseller de Cultura, per exemple, ha denunciat que s’han deixat de construir dues biblioteques.
Al seu torn, Comin ha lamentat que aquesta situació es doni amb el suport dels socialistes -el seu ex partit- i ha considerat que suposa “un drama per Espanya”. “Que la majoria de la societat espanyola no reaccioni, diu que el nivell de consciència democràtica és molt feble”, ha sentenciat i ha apuntat Podemos com els “hereus de la lluita antifranquista”. Els consellers també han criticat que s’utilitzi el cas català com a “moneda de canvi” per amagar altres problemes.
Crítiques a Ada Colau
Sobre el paper de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Ponsatí ha defensat que “està fent campanya electoral, però no l’ha encertat gaire”, en referència al fet que demanés explicacions als membres del Govern empresonats. Comin ha criticat que “per part dels comuns hi ha hagut solidaritat amb els empresonaments, però després han tornat a l’equidistància”.
Imprimir
Enviar
Sentmenat - República de Catalunya
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat