El PSC abandona el discurs social i es conjura per una campanya de caràcter plebiscitari
La cita del 21-D es mourà sobre la legitimitat del 155 o de la República
ANÀLISI | @JoanSole_ | El debat sobre les llistes electorals ens ha deixat una idea molt clara, és el moment dels independents. L'anhel dels partits per recollir vots en espais on fins ara no han pogut entrar ha provocat que, per exemple, hi hagi un excandidat d'ERC que concorrerà a la llista del president Puigdemont, que l'exlíder d'Unió i un exvicepresident de Societat Civil Catalana ho facin pel PSC o que figures com Bel Olid, que ha gaudit d'una generosa exposició de la Fundació Irla (ERC), sigui la número 6 de la CUP.
Pla mig del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, parlant amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros
© Maria Belmez
Comparteix
Tweet Les eleccions del 21 de desembre es desenvolupen en un context excepcional, són les primeres eleccions de la democràcia espanyola imposades per l'executiu de l'Estat i amb un govern intervingut, amb una meitat a l'exili i l'altra a la presó. Mitjançant l'article 155, Mariano Rajoy s'ha extralimitat les funcions del text per adaptar-lo a una demanda europea. El Gobierno necessita un mandat democràtic que legitimi la seva bel·ligerància contra la Generalitat, el Parlament, el Govern i els seus polítics. L'independentisme, en canvi, té l'oportunitat d'aconseguir el 51% que legitimi, definitivament, la proclamació i desplegament de la República catalana. El debat és estrictament nacional, una qüestió que va interpretar molt bé Ciutadans en la cita electoral del 27-S.
Fa dos anys els col·legis electorals varen obrir per citar quasi el 78% de l'electoral català. El caràcter plebiscitari amb el qual l'independentisme va contextualitzar la cita va condicionar la discussió. En el món unionista, amb un Partit Popular desgastat per la legislatura de Rajoy, Ciutadans va saber capitalitzar el vot del 'No' a la independència amb un missatge nacionalista que incomodava els socialistes. L'èxit de la força taronja va provocar els pitjors resultats electorals de la història del PSC en unes eleccions catalanes.
El PSC es conjura per no repetir el mateix error
El debat nacional ja no és un problema per al PSC. Si l'any 2015 costava entrar en aquesta dinàmica, sobretot perquè a l'horitzó hi havia les eleccions del 20-D, ara sense complexos abracen el discurs unionista fins al punt que no cal justificar la seva presència a les manifestacions que organitza SCC, tradicionalment esquivades.
El moviment dels socialistes, en concret d'Iceta, és molt més intel·ligent del que es pot interpretar. La incoherència social s'aguanta per una major solidesa en el discurs nacional que veu en el seny i la reforma com els conceptes que permeten treballar un espai que és immune als atacs dels comuns. Espadaler no és progressista, però representa els valors catalanistes que vol recuperar el socialisme català, per això s'apropa a Units per Avançar.
La cruïlla del 21 de desembre és nacional, un camp de batalla on Catalunya en Comú se sent extremadament incòmode. Les enquestes, sempre agafades amb pinces, retraten com els grisos, en un moment de blanc o negre - 155 o República - no són una opció majoritària. La neutralitat, en moments d'injustícia, sempre afavoreix el més fort. Els socialistes han llegit el caràcter plebiscitari, i no deixaran que l'espai unionista torni a ser monopolitzar per Ciutadans.