Nou pas per decidir si el Suprem portarà la causa contra el Govern i els ‘Jordis’
La Fiscalia ja ha avançat que preveu presentar un escrit on s’oposarà a que es deixi de banda l'Audiència Nacional
4
Carregant
ACN/M.B.| La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ja ha remès al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llanera l’informe per al traspàs de les causes que segueix contra el govern de Carles Puigdemont i contra els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, així com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. La magistrada compleix d’aquesta manera la petició que li havia enviat el propi jutge, que podria decidir en els pròxims dies si acumula les causes amb la que segueix ja contra els sis membres de la Mesa del Parlament. L’Audiència Nacional preveu fer públic el contingut de l’informe aquest dimarts, un cop s’hagi notificat a les parts. La Fiscalia ja ha avançat que preveu presentar un escrit on s’oposarà a aquesta acumulació de causes al Tribunal Suprem. Paral·lelament, la jutgessa ja ha rebut tots els recursos dels consellers de la Generalitat empresonats contra la seva decisió de dictar presó incondicional.
El traspàs del cas al Suprem coincideix amb les tasques del relleu del Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, que de moment serà substituït pel Tinent Fiscal, Luis Navajas, que segons ha transcendit dóna suport al criteri que havia seguit el seu predecessor a l’hora d’acusar el govern de Puigdemont, els ‘Jordis’ i la Mesa del Parlament de delictes de rebel·lió i sedició. El govern espanyol podria proposar aquest mateix divendres a la reunió del Consell de Ministres un candidat a la successió.
La jutgessa Lamela va rebutjar aquest dilluns l’escrit de la Fiscalia respecte a l’acumulació de causes adduint que el Ministeri Fiscal l’havia de presentar davant el Tribunal Suprem, i no l’Audiència Nacional, perquè és el magistrat Llanera qui demana els informes. En canvi, ha rebut els de les defenses, que són l’acumulació de causes. Cal veure ara si al seu informe Lamela intenta retenir alguna de les causes a l’Audiència Nacional adduint que es tracta de sumaris diferents, el dels ‘Jordis i Trapero, d’una banda, i el dels consellers, de l’altra.
Els recursos que li han fet arribar les defenses dels consellers empresonats recorden que el Govern no va seguir actuant després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i alguns apunten al seu dret a la participació política pel fet de ser candidats de cara al 21-D. Els del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i els consellers Romeva, Bassa i Mundó han estat els darrers a fer-se públics.
Tots els consellers demanen quedar lliures al·legant que el Govern no va seguir actuant després de l'aprovació de l'article 155 i, per tant, no hi ha risc de reiteració delictiva. Com en el cas de Junqueras, en l'escrit, la defensa de Bassa, Mundó i Romeva sosté que -pel que fa al risc de fuga- hi ha "indicis clars" de l'arrelament dels consellers. A més, destaca la seva "actitud institucional plenament col·laborativa" presentant-se a la citació judicial tot i "l'altíssim risc de detenció o fins i tot de presó provisional". Per als seus advocats, aquesta actitud "denota un altíssim nivell de sentit del servei públic i institucional on el valor de la dignitat personal de cada un dels encausats ha de ser reconegut, més enllà de discrepàncies ideològiques".
En el recurs, la defensa demana el seu alliberament o mesures cautelars que siguin alternatives a la presó donada la situació preelectoral a Catalunya. Així, demanen valorar el "dany reputacional" que pot ocasionar la presó "per a un representant polític en situació preelectoral". "No hi ha cap dubte que els investigats són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral", argumenten, i el fet que estiguin empresonats "lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política".
Pel que fa a les acusacions dels delictes de rebel·lió i sedició, la defensa considera que "la debilitat argumental d'aquesta tesi acusatòria és absoluta", perquè "no hi ha constància dels elements típics de l'alçament violent o tumultuari" ni els fets descrits a la querella "van més enllà d'una singular interpretació del que ha succeït a Catalunya durant els dos últims anys". Sobre el presumpte delicte de malversació de fons públics, creu acreditat que "no s'ha efectuat cap despesa de la partida pressupostària suposadament vinculada amb el desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre".
En el mateix escrit també han al·legat vulneració del dret de defensa perquè considera que el temps transcorregut entre les citacions i les declaracions és "objectivament insuficient per preparar una defensa amb garanties". També denuncien la "incompetència de l'òrgan de decisió", ja que "rebel·lió i sedició són delictes que simplement no es troben previstos dins de les competències de l'Audiència Nacional".
Imprimir
Enviar
Sentmenat - República de Catalunya
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat