Gerard Sesé @gerardsese | Després de l'heroica victòria dels independentistes al referèndum de l'1 d'octubre (tant pel resultat com per haver aconseguit dur-lo a terme malgrat els cops de porra de l'Estat) i davant la possibilitat real que es fes efectiva la República Catalana, resistint a l'escalada de repressió i violència del Gobierno, va sorgir com un bolet la iniciativa Parlem / Hablemos. Un moviment que demanava diàleg a les dues parts enfrontades i que ràpidament sectors de Podemos, dels comuns i, fins i tot, del PSC van abraçar.
Un moviment que amagava darrere seu un intent a la desesperada de l'esquerra unionista que s'autoanomena progressista. La vella estratègia del PSC que ara tan bé prediquen els comuns, d'embolcallar en el "diàleg" i en "l'acord" la submissió de Catalunya a l'Estat espanyol.
I la prova de tot això és doble. Per una banda, es va usar una retòrica similar a la del 15-M, "sense sigles, ni banderes" i es va demanar sortir als carrers i places amb una samarreta blanca amb l'única consigna de reclamar diàleg entre el Govern i la Generalitat Com a impulsor i portaveu de la iniciativa s'hi amagava Guillermo Fernández, col·laborador extern de Podemos i que va treballar com a assessor a l'àrea de producció i discurs de la formació de la mà d'Iñigo Errejon.
Silenci i mort a les xarxes
El que impacta més d'aquest moviment és que va concentrar la seva activitat i va ser propulsat a l'opinió pública a través de diaris com El Periódico, just durant els dies posteriors al referèndum de l'1-O. De fet, el compte oficial de @hablemosparlem el dia 27 d'octubre (el de la DUI) va fer 8 tuits exigint diàleg. El dia 3 de novembre en va fer un més i últim. A Facebook també ha baixat moltíssim l'activitat. De fet, durant el mes de novembre només ha fet 4 publicacions, una d'elles d'autobombo per a Guillermo Fernández.
Ara, a partir de l'aplicació de l'article 155, la intervenció de la Generalitat de Catalunya, l'empresonament de bona part del seu govern legítim i la fugida a l'exili de l'altra part, no han fet ni tuits ni publicacions ni cap referència o condemna. De fet, el Twitter no publica res des del 3 de novembre.
Alguns van ser criticats quan van referir-se a la bandera blanca que usaven com un símbol de rendició. Potser no anaven tan mal encaminats.
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.