Política Última actualització Divendres, 1 d'octubre de 2010 05:00 h

La 'valentia' de votar ERC

'La independència, és una finalitat o és una eina per millorar el benestar dels ciutadans?', es pregunta el portaveu del partit, Ignasi Llorente · Planteja una campanya per convèncer l'exvotant que dubta entre votar Esquerra o abstenir-se

ERC fa front a la campanya electoral del 28-N amb unes enquestes d'allò més negatives. La Vanguardia li dóna entre 15 i 16 diputats; El País, 12, i RAC1, entre 10 i 11. Però la situació no encén cap alarma al carrer Calàbria de Barcelona, segons que explica a directe!cat el portaveu republicà, Ignasi Llorente. 'Històricament, la mobilització de la gent d'Esquerra dos mesos abans de qualsevol elecció és una de les més baixes de tots els partits, perquè tenim un dels electorats més informats, formats i exigents. A dos mesos de les eleccions, et demana moltes coses. A un mes, menys. I la setmana abans de les eleccions diu: 'Et votaré'. Tradicionalment ha estat així. Aquesta vegada també ho serà? No ho sabem, però és el que ha passat fins ara', assegura.

Esquerra arribarà al 28-N assetjada per dos fronts. Si tradicionalment ha estat un partit mal vist per l'unionisme, ara també ha d'assumir una campanya de descrèdit per part d'altres independentistes que li retreuen excessiva tebiesa nacional. És per aquest motiu que la formació republicana ha confeccionat una campanya que realça la 'valentia' de ser d'ERC i de votar-la, anomenada precisament Gent Valenta. 'Som un partit que hem rebut molts clatellots, per part d'altres partits, mediàticament... Cal recuperar l'autoestima: tenim 80 anys d'història, les dues úniques proclamacions d'independència que hi ha hagut en aquests 80 anys les hem fet nosaltres -i amb pactes d'esquerres, a més a més-, i que som la garantia que el país avança' assegura Llorente convençut.

O ERC o abstenció
Esquerra calcula que els gairebé 200.000 vots que va aconseguir Oriol Junqueras a les europees de l'any passat, o els gairebé 300.000 que aconseguí Joan Ridao a les espanyoles del 2008, vindrien a ser el seu sòl electoral consolidat. Des d'aquí fins els 416.355 vots de Josep-Lluís Carod-Rovira del 2006 (que es van traduir en els 21 escons actuals), aquesta massa de votants és la que Joan Puigcercós ha de convèncer fins el 28-N. 'D'entre aquesta gran massa de votants que dubta, tres de cada quatre se'n van a l'abstenció. No és que hi hagi algun altre partit que els ofereixi alguna cosa millor. És que tenim un votant molt exigent que ens demana un seguit de compromisos i que trigarà uns dies en decidir si ens vota', exposa el portaveu republicà.

Sense desmerèixer les enquestes publicades, i reconeixent que marquen una certa tendència que pot arribar a consolidar-se, el partit sap que extrapolar diputats en demarcacions on no s'hi han fet ni 200 enquestes, és si més no arriscat. 'Et diuen: trauràs un 8%, amb un marge d'error del +-5%. Aquí estem parlant d'un 3% o d'un 13%, eh!', s'exclama Llorente.

ERC, doncs, veu que competeix contra si mateixa a les eleccions del 28-N. La majoria d'estudis i focus groups que ha dut a terme apunten que el votant republicà està dubtant entre anar a les urnes o quedar-se a casa. 'Mobilitzar els desmobilitzats', vindria a ser l'objectiu a assolir en els 58 dies que queden fins el 28-N.

Credibilitat
ERC ha dit per activa i per passiva que el tripartit no té solució de continuïtat. Però bona part dels possibles votants republicans que encara no saben si s'acostaran a les urnes tenen dubtes de si la paraula donada per Joan Puigcercós és realment creïble o no.

Llorente dóna per bona la tesi, però rebutja que la manca de credibilitat sigui un problema específic d'ERC: 'El problema el tenim tots els partits: les baralles, com ha acabat el tema de l'Estatut... Segur que hi ha a qui hem d'explicar millor com forçarem la celebració de la consulta, com convencerem els diputats... Però tenim una arma que els altres no tenen: l'experiència. Si el 2001 preguntaves a algú si creia que el PSC aprovaria una llei del cinema que establís la paritat català-castellà, o bé una llei de consultes, t'hauria dit que no. Doncs ho hem fet. Tenim un bagatge de coses que hem aconseguit que, deu anys abans, ens haurien dit que eren impossibles d'aconseguir. Tardarem més o menys temps, depenent de la força que tinguem, però ho aconseguirem.'

ERC i Els Verds alemanys
Sobre la paradoxa que suposa el fet que el sentiment independentista vagi en augment mentre que les enquestes apunten que ERC va a la baixa, a Llorente li plau de comparar-se amb el partit verd alemany Bündnis 90/Die Grünen de l'històric ministre d'Exteriors Joschka Fischer. 'Va triomfar o va fracassar? No va guanyar cap elecció, però ara tots els partits alemanys tenen un programa de medi ambient molt consistent. No van ser capaços de rendibilitzar la seva obra de govern, però hi ha un abans i un després del seu pas per l'executiu.'

Llorente rebla la comparativa amb la següent reflexió: 'Hi ha qui ens diu que si haguéssim passat aquests set anys a l'oposició, ara tindríem possibilitats d'assolir molts més diputats. Val. Però hi hauria més independentistes? Hi hauria més gent no-nacionalista convençuda que necessitem un Estat propi? Potser la feina no és agraïda, però és per això que diem que és una feina valenta.'

Pacte CiU-ERC
La majoria d'enquestes apunten que el pacte post-electoral preferit per la ciutadania és el de CiU amb ERC. Tot i això, la formació republicana ha llançat una campanya per denunciar el finançament irregular de CiU, situació que algunes veus han interpretat com un torpede a la línia de flotació d'aquest pacte. Però Llorente afirma: 'La llàstima és que no ens hem inventat res. Només recollim coses que van passar de debò. Som un partit republicà i la transparència és un eix clau en la nostra ideologia. Si aquest vídeo dificulta que tinguem més o menys bona entesa amb CiU, la culpa no serà d'ERC, serà de CiU. Tant de bo que això fos mentida, pel bé del país!'

Entre els votants republicans partidaris del pacte amb CiU, també hi ha la temptació de votar directament CiU i evitar així que José Montilla torni a governar. Però Llorente els demana que s'imaginin 'què passarà si Artur Mas guanya amb tanta solvència com diuen les enquestes. Què passarà amb el cementiri nuclear d'Ascó? Com es desplegarà i s'aplicarà la Llei del Cinema?'. El gest més valent que el 28-N pot fer l'exvotant republicà dubitatiu és, segons Llorente, el d'agafar la papereta d'ERC, perquè la formació exercirà de garant de tots aquests temes sensibles per al votant independentista.

La independència, mitjà o finalitat?
És en aquest punt on Llorente assenyala quina creu que vindria a ser la principal diferència entre ERC i Reagrupament o Solidaritat: 'Si creus que la independència és una eina per millorar el benestar dels ciutadans, no pots tolerar casos de corrupció com el del Palau. Si creus que és una finalitat en si mateixa, podries arribar a tolerar-los, perquè supedites totes les millores socials a l'endemà de la independència. Però si has desertitzat el país, si has destrossat l'equilibri territorial, si s'han eternitzat les llistes d'espera a la seguretat social..., d'acord, tindràs una bandera a l'ONU, però tindràs un país destrossat. A la gent li has de garantir uns mínims de benestar en el seu dia a dia. I això és el que fem.'


Bernat Ferrer