Política Última actualització Dijous, 30 de setembre de 2010 12:12 h

Interior hagués preferit 'desokupar' el Banesto diumenge, però el jutge no ho va autoritzar

Més de la meitat dels 60 detinguts pels aldarulls durant la vaga general tenen antecedents policials

La Conselleria d'Interior hagués preferit desallotjar l'antiga seu del Banesto a la plaça Catalunya de Barcelona diumenge, un dia després de ser 'okupada', i no aquest dimecres com va acabar passant. El secretari de Seguretat, Joan Delort, ha explicat que habitualment són més 'efectius' els desallotjaments 'express', però el jutge de guàrdia va decidir passar el procés a la via civil, molt més lenta i que no autoritzava els Mossos d'Esquadra a intervenir i desallotjar l'edifici. No obstant això, quan aquest dimecres al matí i al migdia es van començar a produir aldarulls per part de joves que es refugiaven al 'castell' del Banesto per 'fustigar' la policia catalana. Interior també ha destacat que més de la meitat dels 60 detinguts fins ara pels aldarulls tenen antecedents policials. També han explicat que una quinzena dels detinguts són de procedència estrangera.

En el mateix sentit s'ha expressat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que ha retret a la justícia que hagi estat lenta i hagi desestimat la seva petició per desallotjar els okupes el primer dia que van entrar a l'edifici. Segons ha explicat, 'des del primer minut que es va ocupar l'edifici, vam requerir informació als propietaris i vam portar-ho al jutge, que és l'únic que pot decidir'. Però, segons ha lamentat l'alcalde, 'hi va haver una resolució que no va permetre desallotjar'. Hereu ha argumentat també que el dia de la vaga general, l'antic Banesto 'era l'edifici on entraven i sortien, i coherentment van entrar les forces de seguretat perquè eren delinqüents'.

Amb tot, l'alcalde ha reconegut que 'hauria estat molt millor haver desallotjat el mateix dia de l'ocupació, però el jutge va dir que no hi havia arguments d'ordre públic per fer-ho'. Per Hereu, aquest episodi ha de servir d'exemple i de lliçó. I és que l'alcalde considera que dimecres va ser 'un precedent' que pot servir perquè 'mai més per raons d'ordre públic es digui que no s'ha de desallotjar'. 'Espero que no passi mai més, perquè si s'hagués desallotjat abans no haguessin passat aquests fets', ha sentenciat Hereu des de Perpinyà, on participa en la Cimera de Ciutats per l'Alta Velocitat.

Delort s'ha mostrat partidari dels desallotjaments 'express', per ser més eficaços. 'Les tramitacions quan més ràpid millor', ha opinat, però no ha volgut valorar directament la decisió judicial.

Justificació del desallotjament

Per argumentar-ho, ha volgut fer una cronologia dels fets per justificar la decisió de desallotjar l'edifici en un dia de vaga i just abans de la gran manifestació dels sindicats. Alguns piquets ja van tenir petits incidents la tarda i nit del dimarts i la matinada de dimecres, però entren dins la 'normalitat' d'una jornada de vaga. Però dimecres al matí a Barcelona ja hi va haver piquets externs als sindicats majoritaris i violents, que es van passejar per l'Eixample i Ciutat Vella atemorint a comerciants.

Però la justificació definitiva per desallotjar el Banesto va ser quan a partir de les 12 del migdia es van concentrar unes 800 persones a les portes de l'edifici, entre els que hi havia col·lectius 'okupes' i anti-sistema. Alguns d'ells, amb 'clara voluntat' de crear aldarulls, van muntar barricades a la cantonada entre la plaça Catalunya i la Ronda Universitat. A continuació entraven corrent a l'edifici per amagar-se i tornar-ho a repetir més tard. 'En poc temps es va convertir en una base per cometre fets greus a l'entorn', ha dit Delort.

Més tard, cap a la 1 del migdia, van voler baixar en manifestació per Les Rambles, cosa que els anti-avalots dels Mossos van impedir, com solen fer en totes les manifestacions. Llavors van decidir pujar pel carrer Pelai fins a la plaça Universitat, on els sindicats majoritaris, CCOO, UGT, CSC i USOC havien convocat els seus piquets i els mitjans de comunicació per valorar les primeres dades de la vaga. Els sindicalistes van ser increpats pels manifestants alternatius i els Mossos s'hi van haver d'interposar.

Cap a la Ronda Sant Antoni, els manifestants van voler entrar al carrer Tallers, cosa que els Mossos també van impedir, però va provocar els primers llançaments d'objectes i la crema d'un cotxe de la Guàrdia Urbana. Els autors encara no han estat detinguts i encara es desconeix si el cotxe va ser incendiat amb un còctel 'molotov' o un artefacte incendiari. A la mateixa plaça Universitat, dues unitats mòbils de ràdios i un càmera de televisió van ser agredits. Els mossos no van poder dispersar amb contundència els manifestants perquè també hi havia els sindicalistes, cosa que els anti-sistema van aprofitar per tornar-se a refugiar al Banesto, des d'on de tant en tant sortien i tornaven a crear incidents acumulant contenidors a la plaça Catalunya.

Això va decidir els Mossos a demanar al jutge que els deixés intervenir dins l'edifici. El magistrat els va deixar fer el que decidissin sempre que posteriorment ho justifiquessin correctament. Delort ha explicat que s'havia d'aturar aquella espiral o els desordres podrien durar tot el dia i allargar-se fins aquest dijous. 'Davant d'un delicte, la policia ha de perseguir els delinqüents, encara que sigui entrant en un edifici', ha dit.

Saura i Delort han explicat que la policia no pot actuar preventivament ni basant-se en sospites o intuïcions. 'Segur que podíem haver actuat millor, sempre es pot millorar', ha admès Saura, però ha recordat que no podien fer detencions indiscriminades, com se'ls va acusar que havien fet durant les manifestacions anti-Bolonya.

A les 3 de la tarda es va decidir bloquejar l'accés a l'edifici i a les 15.23 hores els Mossos van obrir la porta, van entrar i van registrar l'immens immoble, on hi havia 19 persones, dos d'elles italianes. Tots van ser identificats, sis d'ells ja tenien antecedents, i un va ser arrestat per tenir una ordre de detenció. Va ser a partir de llavors quan es van produir els greus aldarulls al centre de Barcelona.

Delort també ha explicat que els esvalotadors no es van poder dispersar amb contundència perquè en tot moment hi va haver altres manifestacions pacífiques o ciutadans que passejaven.

El comissari en cap dels Mossos, Josep Milan, ha dit que hi havia suficient personal uniformat i de paisà, però que els esvalotadors es movien de forma aleatòria

Barcelona no està estigmatitzada

Preguntat pels motius d'aquest tipus d'aldarulls periòdics a Barcelona, Saura ha dit que Interior no ha estat permissiu amb els moviments anti-sistema i que la capital catalana no està 'estigmatitzada' per això, ni provoca 'efecte crida' entre estrangers d'aquest col·lectiu. El que sí que ha admès és que alguns dels membres d'aquests col·lectius s'han tornat més radicals.

Delort i Saura han recordat que a Barcelona es produeixen molts esdeveniments com la visita del Papa d'aquí unes setmanes i no provoquen aldarulls com els d'aquest dimecres. El conseller ha assegurat que hi ha condicions suficients per assegurar la visita, tot i que hi hagi manifestacions. A més, han recordat que uns aldarulls com aquests no es produïen des de la manifestació antiglobalització del 2002, quan els Mossos encara no estaven desplegats a Barcelona. Segons Delort, aquells incidents van ser més violents i generalitzats, amb molts més saquejos a comerços de la Via Laietana. 'El que va passar ahir no és res nou, però feia temps que no passava, hi ha un caldo de cultiu', reconeix Delort.

Com a exemple, Saura i Delort han explicat que en els últims anys s'han reduït els aldarulls a les festes de Gràcia i han volgut distingir el que va passar aquest dimecres dels aldarulls durant les celebracions del Barça a Canaletes.

El conseller ha acabat concloent que 'la contundència policial i judicial és una via excel·lent, la millor' per evitar incidents semblants.

---

Notícies relacionades