Xifren en 7.700 els símbols franquistes que encara queden a Catalunya
La Generalitat aconsella la substitució o retirada de plaques d'habitatge o de carrers i places
El Memorial Democràtic de la Generalitat ha censat 3.647 símbols franquistes a tot Catalunya que es sumen als prop de 4.000 que va compatibilitzar l'Ajuntament de Barcelona. En total, queden a Catalunya 7.700 símbols falangistes, la major part plaques d'habitatge (93%), però també hi ha 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament al franquisme. A més d'identificar els símbols, el Memorial ha encarregat un informe amb criteris generals i recomanacions d'actuació, que aconsella la substitució de totes les plaques d'habitatge, la retirada de les plaques de carrers o places i de tots els relleus amb l'àliga imperial. També s'ha habilitat un mapa online que permet veure sobre el terreny els símbols franquistes que queden al Principat.
El cens de simbologia, elaborat pel Memorial a través d'universitats de tot el país, és el primer que rastreja tot Catalunya excepte Barcelona ciutat. De fet, el més extens fins ara era el que havia elaborat el consistori de la capital catalana. El nou catàleg localitza 3.647 mostres de simbologia franquista, que s'ha de sumar a les prop de 4.000 plaques d'habitatge que queden a Barcelona.El 93% dels símbols són plaques d'habitatge, però també hi ha 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament al franquisme. El cens s'ha realitzat tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca. S'han estudiat 185 municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d'interès històric. Han participat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), la de Lleida (UdL) i la Rovira i Virgili (URV). També ha col·laborat ADIGSA, que ha participat en el finançament, i ajuntaments, arxius comarcals i municipals i entitats de tot el país.
Les demarcacions amb més simbologia franquista són Barcelona (1.372 i les 4.000 plaques d'habitatge) i Girona (969). Les segueixen Lleida, amb 544; Camp de Tarragona, amb 478; Terres de l'Ebre, amb 143, Catalunya central, amb 123, i Alt Pirineu i Aran, amb 18. Sense comptar les plaques d'habitatge, els municipis amb més monuments, relleus i gravats són Gandesa, Lleida, Tortosa, Banyoles i Figueres.
A més d'identificar els símbols franquistes, la Generalitat ha encarregat a un grup d'experts un informe amb criteris generals i recomanacions d'actuació, que aconsella la substitució de totes les plaques d'habitatge, l'eliminació de totes les plaques de carrers i places, la de tots els relleus amb l'àliga imperial i la retirada o en alguns casos la senyalització dels monuments amb simbologia franquista.
La Generalitat facilitarà les actuacions als ajuntaments a través de la convocatòria d'ajuts a la recuperació del patrimoni memorial, mentre Adigsa ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar gratuïtament les seves plaques d'habitatge amb el jou i les fletxes o altres símbols franquistes.
Notícies relacionades
- Localitzen un manuscrit inèdit sobre la detenció de Lluís Companys escrit per la seva dona 25.09.2010.
- Espanya s'empara en la suspensió franquista de la selecció de Rugby l'any 1941 per vetar-ne el reconeixement 14.09.2010.
- L'Eurocambra gira la pàgina de la Constitució espanyola que té exposada perquè no es vegin els símbols franquistes 05.09.2010.