Política Última actualització Dijous, 7 de desembre de 2017 14:00 h

Carles Mundó: "L'1 de novembre vaig esmorzar amb els meus fills i la meva dona i els vaig explicar que no tornaria”

"Volia tenir un record molt especial per l’Oriol. Va ser un moment molt dolorós deixar-lo allà. No me’l trec del cap", explicava el conseller de Justícia destituït

Redacció | "El moment més trist d’aquest episodi va ser quan l’1 de novembre vaig esmorzar amb els meus fills i la meva dona i els vaig explicar que marxava i segurament no tornaria", ha explicat Carles Mundó en una primera entrevista després de sortir de la presó d'Estremera a RAC1.

El conseller de Justícia destituït per l’aplicació de l’article 155 ha explicat com va viure la declaració a l’Audiència Nacional, el trasllat a la presó, els 33 dies de reclusió i la tornada a la llibertat.

Mundó ha explicat que sospita que la jutgessa Carmen Lamela ja tenia redactada la interlocutòria que els enviava a la presó perquè no els va escoltar quan declaraven.

De ruta per les presons

Per altra banda, Mundó ha detallat que després de dues hores als calabossos de l’Audiència Nacional, el van traslladar a la presó d'Aranjuez amb Santi Vila. Anaven emmanillats, amb els braços a l’esquena, sense cinturó de seguretat. Després, els van comunicar que tornaven a marxar i els van traslladar a Estremera.

"La decisió inicial va ser dispersar-nos, com habitualment fan amb els terroristes" i ha afegit que "quan em van dir que no sabien on estaven els nostres companys i que ens havien separat, em va caure el món a sobre. Sabia que Santi Vila marxaria l’endemà i que jo em fotria de fàstic".

Els dies a Estremera

Mundó ha exposat que van fer entre 200 i 250 km en una tarda. Emmanillats, en una furgoneta en un banc on "si hi cabien les mans, no hi cabia el cul". 

Durant l'entrevista, també ha explicat on ha passat i què ha fet durant aquests 33 dies: “Eren tres metres d’ample, per cinc de llarg. Hi ha una llitera, una prestatgeria d’obra, dos petits escriptoris, dues cadires, i en un espai molt reduït, un pica molt petita, un lavabo i una dutxa”.

S'ha referit també a les visites dels seus fills: "Tothom ens havia dit que no féssim passar els nostres fills per l’experiència de veure’ns a través d’un vidre. És la impotència màxima. És millor tenir un altre record que no pas no poder ni donar-te la mà".

Un record per Junqueras

Mundó també ha volgut recordar al seu company de cel·la Oriol Junqueras al seu pas per RAC1: "Volia tenir un record molt especial per l’Oriol. Va ser un moment molt dolorós deixar-lo allà. No me’l trec del cap. Em puc imaginar què deu estar fent a cada minut del dia. Segur que s’ha recuperat de la sotragada i que fa el que sap fer: llegir i escriure molt".

Sense ganes de repetir al Govern 

---

Notícies relacionades