directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 27 de setembre de 2020 18:34 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Puigdemont, l'exiliat més present

Com fa el president de la Generalitat campanya des de l'exili, gràcies a les tecnologies

Comentaris 2  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

ANÀLISI| Marina Bou.- Ens hem acostumat a viure entre pantalles. M’aixeco mirant el mòbil, sec davant l’ordinador i m’adormo amb el televisor encara encès. Sembla que ja no recordo quan vaig fer l’últim article llibreta en mà, potser mai, perquè -per sort o per desgràcia- vaig començar en aquest ofici quan això del paper i el boli ja era una anormalitat. El periodisme passa cada cop més a la xarxa, en un món virtual del qual, personalment, intento fugir cada cop que puc. Qui ha viscut el seguiment d’una campanya electoral el coneix, aquest respir, de sortir de la redacció per seguir de prop el polític, la bogeria dels mítings, les abraçades, els dinars amb associacions de veïns o els passejos pels mercats al barri de torn. 
 
Carles Puigdemont es dirigeix a la premsa per videoconferència
Carles Puigdemont es dirigeix a la premsa per videoconferència
© Marina López

Comparteix
   


Etiquetes
Per això hi ha coses a les que em costa acostumar-me d’aquesta campanya. Em va costar contestar-li que sí, que venia a la roda de premsa del president, al conserge de l’edifici on ahir estàvem convocats els periodistes per comentar amb Carles Puigdemont les eleccions més excepcionals que hem viscut darrerament a Catalunya. Em va costar seure un altre cop davant una pantalla i no comparar l’estampa amb rodes de premsa en les que, si volia, podia tocar la persona que parlava al meu davant. Em va costar no qüestionar la legitimitat d’uns comicis en que un dels candidats ha de parlar entretallat en una videoconferència. 
 
Vaig fer la foto i va recordar-me un moment que també em va costar de viure, en un sentit molt diferent, perquè trepitjava el que considero la meva vocació. Vaig pensar en que devien haver sentit els companys que van haver de menjar-se (no he pogut o, sincerament, no he volgut trobar una altra paraula) la compareixença del president espanyol, Mariano Rajoy, sobre la corrupció al seu partit a través d’un plasma.  Frustració, indignació, ràbia per no poder fer la seva feina? Per no poder demanar explicacions al màxim responsable d’una formació que compta amb nou-cents càrrecs imputats per aprofitar-se maliciosament de la seva situació privilegiada? 
 
No és això el que jo vaig sentir ahir, jo vaig poder parlar amb el president. Vaig complir amb la meva obligació i vaig informar els lectors del directe!cat. I és que, com diuen en castellà, s’ha de saber posar bona cara al mal temps. Perquè, sí, la professió viu persecució i pantalles; però són aquestes mateixes les que no han permès silenciar el president. Les que no han deixat esborrar del mapa opcions polítiques i han facilitat dur a terme una campanya normal dins l’excepcionalitat democràtica que representa la imposició d’uns comicis i comptar amb candidats empresonats i exiliats pels seus programes. 
 
Abans d’escriure aquest article he vist el candidat del Partit Popular, Xavier Garcia Albiol, fent-se fotografies a un mercat de L’Hospitalet de Llobregat i com a la líder de C’s, Inés Arrimadas, li cridaven ‘guapa!’ a Nou Barris. Penso en quina sort tenen els periodistes que poden recollir aquests trossets de carrer, d’espontaneïtat i -en definitiva- de vida, que ens costa tant testimoniar als que ens dediquem al periodisme polític quan no som en campanya. Però de sobte recordo el final de la roda de premsa amb el president, quan es treia el micròfon esternudant i queixant-se de l’al·lèrgia que el persegueix des que és a Brussel·les. La meva petita anècdota de campanya, penso, i ja no em costa tant tornar a les pantalles. 




COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
13 de desembre de 2017, 16.19 h

Anàlisi? On és l'anàlisi? M'ho he llegit cinc vegades i no l'he trobada enlloc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
13 de desembre de 2017, 10.45 h

ENS HA DE SER PRESENT A TOTES I TOTS, CARLES PUIGDEMONST ÉS UN GRAN PRESIDENT, IMPRESCINDIBLE PER LA DEMOCRÀCIA I EL DRET, PER LA REPÚBLICA CATALANA, PEL BENESTAR DELS TREBALLADORS, PER SUPERAR LA POBRESA CREADA PER L'ESTAT ESPANYOL.LA REPÚBLICA CATALANA, ÉS LA PORTA QUE VOLEN ELS DEMÒCRATES ESPANYOLS QUE ENS FAN COSTAT, I VOLEN LA PUNTA DE LLANÇA CATALANA, PER A LA NOVA REPÚBLICA ESPANYOLA.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Corrupteles monàrquiques
Ramon Boixet Ramon Boixet
Coincidències Blaugranes
Francesc Bonastre i Santolària
Per què Espanya no és una nació?
Xavier Guarque Xavier Guarque
Autonomia, potser si... Sobirania, segur que no
Màrius Viella Màrius Viella
De color de gos quan fuig

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.