directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 17 d'abril de 2021 10:32 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Turull: ''Si tan malament ho vam fer, per què som a la presó? Perquè fem nosa''

Directe.cat entrevista el conseller a poques hores que acabi la campanya

Comentaris 3  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

CRÒNICA - @JoanSole_ | Arribem a la seu de Junts per Catalunya, al carrer Jesús número 3. Han passat prou més de 12 hores des que el debat electoral de TV3 va començar i Jordi Turull ens espera mentre conversa amb en Quim Torra. Salutacions cordials, recordo l’última vegada que ens vàrem veure, fou el 27 d’octubre quan el Parlament de Catalunya va proclamar la República.
Jordi Turull en un moment de la conversa
Jordi Turull en un moment de la conversa
© Marina Bou

Comparteix
   


Etiquetes
Ahir, durant el debat, en un moment del guirigall el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, escapçat per recreació de la vicepresidenta Santamaría, apuntava que no podia respondre segons quines preguntes. “Hi ha un judici que m’impedeix parlar d’aquests temes”, quins? “Quan abordes qüestions com la unilateralitat i la legalitat”. Els ulls de la premsa unionista resten sobre les espatlles dels qui fa pocs dies encara eren presos polítics. Els titulars dels diaris, tan inversemblant com cert, són proves en la causa contra el Govern: “busquen la mínima excusa perquè siguem dins. Els advocats ens diuen que anem amb compte”.
 
Una campanya en desigualtat de condicions i amb les paraules observades amb lupa, Junts per Catalunya i ERC no han defensat la bandera de la unilateralitat amb la mateixa fermesa que ho van fer abans. Per imposició judicial? “Tenim el compromís de complir el mandat de l’1-O. Unilateral vol dir que no hi ha diàleg ni negociació, i l’independentisme sempre ho ha ofert al Parlament”. L’episodi del 10-O, la Declaració d’Independència suspesa per encetar un nou espai de diàleg que mai va existir, ens situa en el mateix atzucac que fa dos mesos. Europa acompanya l’autoritarisme de l’Estat, accepta el 155 i observa les eleccions del 21-D com un assumpte intern. “Aquestes eleccions serveixen per presentar-nos amb un feix de vots que ens legitima, ja no per l’Estat, sinó per la comunitat internacional. A la bronca i la repressió guanyaran ells, però algú els frenarà. Rajoy creia que no concorreríem en aquestes eleccions, és una oportunitat. Els catalans de les pedres en fem pans”.

 
La República es va guanyar o es va perdre? “És una qüestió que amb en Josep (Rull) des de la presó ens torturava bastant, aquesta voluntat d’autoflagel·lació. Estàvem preparats, vam optar per la via pacífica i democràtica però davant nostre es va optar per la violència d’Estat. És com si en una cursa vas guanyant i de cop i volta et tiren d’una empenta. Ara ens hem tornat a aixecar, i la comunitat internacional s’ha de cuidar que es corri sense empentes”.
 
Catalunya va ser independent, per un instant. Segurament durant el temps que va transcórrer des que es van obrir les ampolles de cava a les places fins al moment que Rajoy, de nit, anunciava la convocatòria d’eleccions i la repressió contra les institucions catalanes. L’Estat va amenaçar, però encara no sabem els noms i els cognoms. Qui i com? “Ens deien que ens poséssim a punt, “l’1-O és un tast”. El que passa és que ens va avisar gent que ho feia amb bona fe, per ajudar, per avisar-nos que anéssim amb compte perquè veien que farien això. No direm els noms de qui ens ha intentat ajudar”. Estàvem preparats per ser un Estat? Sec i directe: “Si tan malament ho vam fer, per què som a la presó? Perquè fem nosa. No podem caure en el relat de l’autoflagel·lació, ho teníem tot preparat per una via pacífica”.
 
Exili i empresonament
 
“La presó és molt dura, i més per gent com en Rull que té nens petits. Els nens que tenen només 3 anys aprenen molt, en només un mes aprenen paraules noves, coses noves… Seríem inhumans si no patíssim. Però no només els petits, pensava en la meva filla. I si li passa res? I si passa als meus pares? Et tortura, però en cap moment penses en què no hauríem d’haver posat les urnes”.
 
Es mereix l’independentisme que avui, intencionadament o no, el debat giri sobre la valentia de qui ha marxat o s’ha quedat? “La humiliació que vam patir en el trasllat no la pot patir el president. Al final són decisions personals, jo no em veia marxant fora, però hi ha una institució que està per sobre que és la del president de la Generalitat. S’ha de preservar, la decisió del president no era en les mateixes condicions que la dels altres. No és una decisió personal, és institucional. Jo, per exemple, a Montilla el criticava molt, però si l’haguessin fulminat des de Madrid, hauria estat al seu costat per respectar la institució. El procés no va de valents ni de màrtirs“.
 
La imatge dels consellers desfilant cap a l’Audiència Nacional queda en el record, “sí, gràcies a la cort del 155 la veiem cada dia a la televisió de la presó. Per nosaltres era una doble pena, menys el programa del temps la resta era una matraca contra el “desafio independentista”, que era culpable de tot. I ho vèiem des d’un mòdul on hi havia gent que hi duia 7, 8 i 9 anys per crims molt bèsties. A diferència d’en Romeva i en Forn, que eren a un mòdul de preventius”. Se li escapa el somriure. “Sortíem tant a la televisió que érem molt mediàtics, al final acabàvem parlant amb els presos i l’expressió era, què hi feu aquí? I per què voleu marxar d’Espanya? I si també marxa el País Basc, Galícia…? Doncs si volen marxar, vol dir que l’Estat té un problema”.

 
En Jordi no es va poder acomiadar de la família, però els va avisar abans de marxar direcció la capital de l’Estat: “no patiu per mi, declararé amb la consciència tranquil·la”. Ja no varen tornar a parlar fins a tenir el permís per fer deu trucades setmanals, de cinc minuts cadascuna. “Sempre trucava a la mateixa hora, si saltava el contestador, perdia el torn. La majoria de coses que ens dèiem eren encàrrecs, ens fixàvem un torn amb la família. Jo trucava al matí, sempre a la mateixa hora, a casa els meus pares. Si el Rull o jo no teníem temps per acabar de dir el que volíem, aleshores l’altra demanava a la seva dona que li digués a la parella de l’altra el que ens havia quedat pendent. Un dia ens vam trobar en Josep i jo a la cel·la veient com els mitjans anunciaven que ell i jo havíem acatat el 155. Ens vam quedar… Però no ho podíem desmentir fins a l’endemà, quan podíem trucar i desmentir la informació amb un tuit. Vàrem estar estona pensant què dir, com, amb més o menys ràbia…”
 
Amb els Jordis dins, s’esperaven entrar? “Quan et citen amb una querella de 100 pàgines per d’aquí a 24 hores, ho intueixes. A la Mesa del Parlament al final els hi van donar 1 setmana. Anàvem a Madrid, no anàvem a un jutjat que estigués al costat, vas a Madrid. I si el fiscal demana presó, t’has de defensar amb documentació que el dia de Tots Sants, festiu, no podies anar a buscar perquè estava tot tancat”. Per què segueixen presos? “No t’ho puc contestar perquè no ho entenc, són gent que milita en el pacifisme. L’única excusa que pivota són els fets del 20 de setembre, quan la gent surt al carrer sense que ningú la cridi. La via que hem de defensar és la via pacífica i democràtica. Ens acusen de rebel·lió per incitar a la violència, qualsevol causa, per noble que sigui, si utilitza la violència, no la faig meva.”
 
El temps corre, i és l’últim dia de campanya, ens queden uns minuts i la presó segueix molt present en el record del conseller, “és injusta per a tots, això no va de més o menys valents, va de ser conseqüents amb el que hem fet. Per als qui ens hem quedat i els que han marxat”. Reitera el caràcter pacífic i democràtic del procés, “és l’Estat qui no se situa al segle XXI, se situa en una repressió del segle XIX”.




COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
mario fletxa barna
20 de desembre de 2017, 11.25 h

#2 No hi ha cap desunió tot estava preparat i estudiat com sempre i veure coses rares només ho `poden fer els desinformats o els partidistes sense equidistància ni memòria històrica. Ho sento company però no és això ni ho serà mai. El Govern ha anat sempre junt ( si més no l'independentista ) però sense barrejar les seves idees legítimes cadescun d'ells , sinó serien tots del mateix partit i això itero , és molt difícil d'imaginar donat que ERC és un partit de molts anys de tra... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
groc fletxa la seu d'urgell
19 de desembre de 2017, 20.45 h

si senyor tens tota la raó Turrull, ara n'hi ha d'ERC i del PdeCat a la presó, però fins ara ?? quants n'hi havien d'ERC pel 9N ?? ni un ... i de la CUP ... ni un
Tot sovint veiem a ERC fent escarafalls i desprecis a la gent del PdeCat, fins i tot la Marta Rovira i la Carme Forcadell totes dues de ERC ja han deixat clar que per a elles el President és Junqueras, .... quan hasta la CUP parla de que EL QUE TOCA FER ES REINSTAURAR EL GOVERN CESAT ...
Per mes INRI en Junqueras va dir ahi... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Vicenç Ramoneda i Ullar fletxa Sentmenat - República de Catalunya
19 de desembre de 2017, 20.04 h

Igual que ara, mai canviaran!


D’on ve la dita “Los catalanes de las piedras sacan panes”?
Eugènia de Pagès - Catedràtica d’Història

El 1985, una filòloga, Enrica Casanelles, va trobar un document valuosíssim i impactant i el va convertir en l’eix de la seva tesi de llicenciatura: l’antic llibre d’Actes de l’Ajuntament de Pardines, petita població de l’Alt Ripollès, on es descriu de manera molt detallada l’asfíxia fiscal a la qual estaven sotmesos els pobles a a... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
On pensen arribar els independentistes catalans desunits?
Ramon Boixet Ramon Boixet
Potser anem una mica massa lluny...
Guillem Valls Sala Guillem Valls Sala
O Junts o campi qui pugui!

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.