![doble fletxa](/img/icones/fletxa_blava.png)
La 'cuina' de Solidaritat Catalana
directe!cat descobreix qui hi ha al darrere de Laporta, López Tena i Bertran i com, en pocs mesos, s'ha creat l'estructura per afrontar la campanya electoral
Tot i que les especulacions sobre el salt de Joan Laporta a la política venen de molt enllà, no va ser fins el 27 de juliol Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran anunciaven la seva decisió de concórrer plegats a les eleccions sota el paraigua de Solidaritat Catalana. Des de llavors, a les portes del mes d'agost i fins ara, Solidaritat ha hagut de fer un sprint per crear -pràcticament del no-res- una estructura organitzativa per donar-se a conèixer i encarar la campanya electoral. directe!cat ha pogut entrar, de la mà del director de comunicació, Jordi Finestres, i del de logística i operacions, Àlex Fenoll, a 'la cuina' de la formació per descobrir com és el dia a dia en un dels nous partits que es presentaran a les properes eleccions. Com són les relacions amb els mitjans de comunicació, com s'organitzen els actes, quin horitzó electoral preveuen, quin ambient es respira; en definitiva, qui i com treballa a l'ombra del trident format per Laporta, Tena i Bertran.
Just l’endemà que es publiquin els primers sondejos que els atorguen representació parlamentària, la moral està alta entre l’equip de Solidaritat Catalana. Les seves pròpies enquestes -que encara no havien fet públiques- encara els pronostiquen millors resultats. És en aquest context d’esperança que els membres de l’estructura organitzativa, capitanejada per Jordi Finestres i Àlex Fenoll, expliquen com funciona la maquinària de Solidaritat Catalana.La premsa de proximitat, clau
Malgrat la popularitat de Joan Laporta, Solidaritat Catalana i la resta de noves formacions tenen dificultats per captar l’atenció dels grans mitjans de comunicació. Ara però, Finestres explica somrient que, precisament arran de l’aparició de les darreres enquestes, 's’estan encenent alguns botons’. Reticències al marge, l’equip de comunicació afirma que tracta ‘per igual’ a tots els mitjans ‘del més petit al més gran’ i destaca justament l’especial interès que han despertat entre els mitjans locals i comarcals.
Quant als diaris més hostils a la causa independentista, confien en què ‘els ciutadans demanaran que se’ls informi’. En aquesta estratègia s’emmarca també la infinitat d’actes que els caps visibles de la formació estan fent a diari per tot el país, on asseguren que omplen a vessar els locals. Treballen amb previsió i ja han tancat el calendari d’actes fins a les eleccions. Anuncien que el gran acte de campanya serà just abans de la jornada de reflexió, el 26 de novembre, i volen mantenir en secret l’emplaçament que serà ‘en un lloc especial i emblemàtic’.
Per aconseguir el màxim impacte han teixit una estructura territorial d’enllaços de comunicació amb un responsable de premsa a cada demarcació, a més d’un referent a cada nucli local que es coordinen amb Maria Sistachs i Irina Tasias, que s’encarreguen d’elaborar la informació i traslladar-la als mitjans de comunicació.
Un equip amb nòmina de 'fe i il·lusió'
Un 'hiperperfeccionista' Àlex Fenoll és el responsable de la logística de la pentinada del territori que està fent Solidaritat Catalana. Estan molt satisfets i els esperona la bona acollida de la gent que assisteix als actes. ‘Omplíem a tot arreu, fins i tot a l’agost’, explica amb satisfacció. Fenoll, empresari del cautxú i ànima de l’Acte d’Estat que al març va omplir La Faràndula de Sabadell d’independentistes d’arreu de Catalunya, afegeix convençut: ‘La majoria ens votarà’. Així ho diuen els assistents en les enquestes de valoració que s’ha encarregat de distribuir a la sortida dels mítings. Aquesta meticulositat els ha permès conèixer el perfil del votant de Solidaritat, persones que en un 95% no han militat abans enlloc, només un 5% han passat abans per ERC o Reagrupament, i en contra del que s’havia especulat, gairebé no han fet forat a CiU. Menys d'un 5% dels assistents són castellanoparlants. I tots plegats en 'surten il·lusionats, i asseguren que ens votaran'.
Una altra diferència amb el funcionament dels partits tradicionals és la base sobre la qual se sustenta aquesta activitat territorial. L’equip que coordina els voluntaris, la informació i la comunicació amb les persones que s’adrecen al partit -arriben a rebre fins a 200 correus diaris- o el material i logística pels actes està format per un equip de tres persones que esclaten a riure quan senten a parlar de la seva nòmina: 'Quina nòmina?'. Josep Bonet, Núria Castells i Bruno Díaz es plantegen aquesta etapa fins a les eleccions com una contribució voluntària a un projecte que els il·lusiona i admeten que hi ha un cert component de 'fe'.
SI i la 'marca Laporta'
De la mateixa manera que s’ha hagut de bastir una organització des de zero també se li ha hagut de donar una imatge gràfica. ‘Em van demanar un logo pràcticament d’avui per demà’, confessa David Comella, que també és l’autor de la imatge de les consultes i que ha treballat per les JERC, la CUP de Barcelona o Iniciativa Internacionalista. Està satisfet d’haver aconseguit un posicionament ràpid de la nova marca en un mes i mig, creu que les sigles SI tenen força i després d’haver aconseguit posar aquesta base amb la imatge de la coalició, avança que a partir d’ara la feina serà lligar aquest concepte amb la imatge i l’ampli coneixement que la població té de Joan Laporta. Aquesta és la segona etapa, ja que assegura que el propi Laporta vol defugir d'un projecte excessivament personalista.
Tot plegat una feina de base per garantir un bon tret de sortida a la campanya electoral que s’encomanarà a una agència de comunicació que hi imprimirà el caràcter que consideri més adient perquè finalment la il·lusió i les enquestes favorables es materialitzin en diputats.