Els presidents autonòmics no suporten la democràcia que és practica a Catalunya
Els presidents d'Aragó, Galícia, Astúries, Andalusia, Extremadura i de Castella-la Manxa fan referència a la situació política catalana
ACN Barcelona .- Els discursos de cap d'any dels presidents autonòmics han estat marcats enguany pels retrets a Catalunya. Així ho han fet els presidents d'Aragó, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa, amb la mirada molt posada també en la negociació del nou model de finançament. En canvi, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha tingut paraules més amables per a Catalunya enviant un missatge "afecte i amistat". Un dels més durs ha estat el president de l'Aragó, Javier Lambán, que ha fet exhibició del retorn de les obres d'art al monestir de Sixena. Per la seva banda, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha demanar directament "conseqüències polítiques" contra Catalunya.
Ressentiment del presidents autonòmics contra CatalunyaEl president de l'Aragó, Javier Lambán, del PSOE, ha pronunciat el seu discurs des del monestir de Sixena, envoltat de les obres d'art que es traslladar provinents del Museu de Lleida en aplicació de l'article 155. "La qüestió catalana és el problema més gran que té Espanya i, segurament, per veïnatge, l'Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és obligada defensa dels nostres interessos", ha afirmat Lambán.
Sense l’espoli practicat a Catalunya, els presidents autonòmics no sobreviurien
El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat directament "conseqüències polítiques" pel procés independentista a banda de les "conseqüències jurídiques inevitables". A més, ha reclamat que el nou sistema de finançament no beneficiï especialment a Catalunya . "La deslleialtat no es pot premiar amb finançaments a mida o projectes que no garanteixen el respecte a la llei", ha argumentat.
Presidents autonòmics amb odi a Catalunya
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, també ha estat dur amb l'independentisme i assegurat que no estarà al marge de la situació política a Catalunya perquè, diu, li va el seu finançament: "No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s'enganyi, a tots ens hi va en el debat nacional".
En la mateixa línia, el president d'Astúries, Javier Fernández, ha alertat que hi ha molt en joc en el nou sistema de finançament com els diners per a hospitals i escoles. I ha avisat que la seva posició és "molt clara", rebutjar els "privilegis" que reclamen alguns territoris.
Des d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha volgut agrair la feina de la policia i la Guàrdia Civil en un any "complex" per a Espanya per "l'intent de sedició d'alguns polítics de Catalunya".