En concret el documental mostra instants de diverses escoles de Barcelona, Arenys de Munt i Sant Julià de Ramis. En el transcurs de la crònica apareixen el testimoni de diverses persones que expliquen com van viure l'1-O intercalats amb aportacions enregistrades al lloc dels fets. L'equip del programa ha evitat l'aparició de polítics per centrar-se en l'emotivitat "que van viure les persones" i ara estudia com internacionalitzar el documental, ja sigui en cadenes de televisió internacionals com en festivals.
 

El director del documental, Lluís Arcarazo, ha explicat a l'ACN que l'objectiu ha estat anar més enllà de reflectir la violència que es va viure i mostrar els moments de por, d'orgull ciutadà, d'esperit democràtic, de frustració, d'alegria i eufòria "que es van viure" per part de la ciutadania. 

Un documental de 38 minuts
 

El treball, de poc més de 38 minuts de duració, comença amb imatges d'una persona que treu de casa seva una urna que tenia amagada i la porta en un dels punts de votació, mostra el moment en què arriben les urnes i la documentació electoral en diversos centres i els primers instants de la constitució dels punts. Durant els primers minuts s'aborda com es van solucionar els problemes que es van produir a l'inici de la jornada: la no recepció de notificacions i, per tant, la no designació de persones a les meses, i la caiguda del sistemes informàtics. En els dos casos, la crònica mostra com persones voluntàries van constituir les meses i van ajudar a minimitzar els inconvenients tecnològics. A la recta final, es pot veure com es va realitzar el recompte en els punts en què la productora va rodar. 

 

L'audiovisual mostra el moment en què la Guàrdia Civil va accedir al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president Puigdemont. En aquest punt es pot veure tant l'entrada dels agents com les corredisses dels voluntaris per amagar, sense èxit, les urnes. El documental també recull declaracions de Roger Español, que denuncia que ha perdut la visió de l'ull i que no ha pogut identificar l'agent que va disparar la pilota de goma. En aquest sentit, Español reitera que vol ser l'últim ferit per pilotes de goma de l'Estat. 

 

A més d'aparèixer càrregues policials de la policia espanyola i la Guàrdia Civil també es veuen agents dels Mossos d'Esquadra retirant urnes en diferents indrets. D'altra banda, un dels testimonis recurrents del documental és l'actriu Sílvia Bel que l'1-O va ser vocal en una de les meses.





Participació ciutadana 

 

Per decisió de les persones entrevistades, el documental no ofereix els seus noms i els cognoms. "Algunes persones ens van demanar que no diguéssim els seus noms. Al final hem acabat pensant que tant se val qui sigui cadascú perquè aquell dia tothom va ser gent anònima", ha afirmat Arcarazo. "S'hi pot veure la implicació de gent i la seva voluntat per expressar la seva opinió política", ha concretat. 

 

El director del documental ha admès que el treball va requerir "certa improvisació" i que el fet que es combinin imatges de diverses procedències fa que no es pugui garantir un estàndard de qualitat. "En aquest cas pesava més la importància documental de cada imatge", ha subratllat. 

 

Arcarazo ha apuntat que es tracta d'un treball "necessari" perquè "després de les detencions, els empresonaments, l'exili de Puigdemont i les eleccions", l'1-O pot haver quedat en "l'oblit" de moltes persones. El seu parer, el colpidor documental pot tornar a posar a l'ordre del dia el que considera que va ser el moviment polític col·lectiu més important dels últims 80 anys.