El que explicaran als fills de l'Oriol Junqueras sobre aquesta vigília de reis
El vicepresident ha passat les festes nadalenques empresonat a Madrid
15
( 3 vots )
Carregant
ANÀLISI - M.B| Hi ha poques coses de la infantesa que recordi tan nítidament com la Cavalcada de Reis. Arribar ben d’hora per agafar lloc, amb un grapat de bosses a la butxaca que em servirien per arreplegar més caramels dels que pogués imaginar. La música, els colors, ses Majestats saludant amb aquells guants blancs, impol·luts. Any rere any. I és que diuen que mai vius el Nadal com quan ets menut.
Hi rumiava ahir, quan vaig connectar-me a TV3 per seguir la cavalcada de Manresa. “M’he portat molt bé”, li cridava un nen a en Melcior mentre dues joves -al seu darrere- mostraven a les càmeres les pantalles en groc dels seus telèfons mòbils. Va ser aleshores quan vaig pensar en el LLuc i la Jana, els fills de l’Oriol Junqueras.
Sempre apareixen els pares en els meus records la vigília de reis, servint la llet als camells o enviant-me al llit sota l’amenaça que els d’Orient no em trobarien, però -quan ells creixin- no podran dir el mateix. Els explicaran que el pare va ser un heroi, que el van empresonar per idees que no agradaven a un tal Mariano Rajoy (un senyor amb barba que solia governar l’Estat espanyol) i que, per aquella nit de reis que no van passar junts, ara viuen en República.
Els explicaran que el pare no estava sol, que milions de persones van apropiar-se un color per demanar el seu alliberament durant aquella cavalcada a la que no van poder anar junts. Que els llaços, els fanalets i la roba groga van poder més aquella nit màgica que tota la persecució judicial del Partit Popular i la bilis de la seva caverna mediàtica. Els parlaran de com van guanyar a aquells que no volien que el pare tornés a passar els reis amb ells, que parlaven d’ “adoctrinament” quan una munió de catalans van voler enviar-li el seu escalf mentre ells (de ben petits) veien passar els reis sense notar el caliu de la seva mà. D’aquells que li deien “colpista” per defensar democràtica i pacíficament les seves idees. D’una tal Inés Arrimadas.
Però ja hauran crescut i -com jo- potser en Lluc i la Jana ho recordaran tot. Els caramels, la música, els colors… L’absència del pare aquella Cavalcada. En República, hi hauran anat mil cops amb ell, després d’allò. Els explicaran que, un dia, Europa va reaccionar en pro de la separació de poders i la justícia espanyola va haver de reconèixer que el pare no havia comès cap delicte. Que ell va seguir anant a la feina i, al cap d’un temps, tots els veïns del poble van poder votar. Els explicaran que així és com va néixer la República Catalana i aleshores tot haurà passat, però mai podran recuperar aquella nit de reis.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat