Política Última actualització Dimecres, 6 d'octubre de 2010 13:48 h

El Cercle d'Economia també dóna per liquidat l'estat de les autonomies

'A Catalunya hi ha un malestar estès i una idea creixent de tracte injust per part d’Espanya', afirma la junta de l'entitat en un comunicat

'A Catalunya hi ha un malestar estès i una idea creixent de tracte injust per part d’Espanya, tant econòmic com en la manca de reconeixement de les seves legítimes aspiracions, que llasten el progrés del país. Tot plegat fa augmentar el distanciament d’una part important de la ciutadania catalana respecte la resta d’Espanya, fent créixer la mútua desafecció en uns moments en què tots plegats estem afrontant una crisi econòmica de gran rellevància i profund impacte.' Així de contundent es mostra la junta del Cercle d'Economia en un comunicat (pdf) fet públic avui en què opina sobre les eleccions del 28-N i l'etapa que s'obrirà just l'endemà.

L'entitat, que agrupa l'elit empresarial, emprenedora i economista del país, també constata que aquesta nova etapa serà necessàriament diferent a l'actual, bàsicament perquè creu que l'estat autonòmic ha fet fallida: 'Després de més de 30 anys de funcionament, l’Estat de les Autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions d’algunes de les seves Comunitats Autònomes, com ara s’ha constatat en el cas de Catalunya.'

Ara bé, per sortir d'aquest atzucac, el Cercle d'Economia no proposa pas cap via sobiranista, sinó que advoca per refer el pacte constitucional 'que afavoreixi, entre altres qüestions necessitades d’actualització, un millor encaix de Catalunya amb Espanya, i aporti estabilitat institucional a les properes dècades', alhora que s'oposa frontalment a qualsevol partit que vulgui continuar practicant l'estratègia del peix al cove: 'Ha passat prou temps com per ja abandonar els ajustaments de mirada curta, habitualment promoguts per la necessitat de conformar majories parlamentàries.'

L'entitat proposa quines tres mesures ajudarien a refer el pacte Catalunya-Espanya. En primer lloc, demana 'als grans partits espanyols' que 'abordin aquesta transcendental qüestió amb una visió de llarg termini, allunyada d’instints electoralistes immediats i d’actuacions que pretenen, essencialment, la conquesta i preservació del poder'.

També aposta perquè la Constitució espanyola sigui 'un marc dinàmic al servei de la convivència dels ciutadans espanyols. No com un marc que, en si mateix, sacralitzi el que fa més de 30 anys representava l’aposta per la moderació i el bon sentit en les circumstàncies d’aquell moment'. Alhora, també demana que el text es revisi i s'adapti a l'actualitat, perquè 'després de tant temps de bon servei, la pervivència de l’esperit constitucional aconsella certes actualitzacions per tal de donar adequada resposta a nous requeriments d’una societat més complexa'.

En última instància, el Cercle es dirigeix a 'la societat catalana', que 'ha de configurar una posició comuna tan majoritària com sigui possible que, superant el desencís del fallit procés de l’Estatut, perfili la proposta d’un model concret de conformació de l’Estat. No es tractaria de tornar a assumir el risc d’una nova frustració amb la redacció d’un nou Estatut, sinó de mirar més enllà i dissenyar un marc relacional capaç de restablir progressivament la mútua confiança amb Espanya, per tal de fer front als grans reptes que es deriven de la crisi econòmica i del nou paper de Catalunya, Espanya i Europa en un món marcat pel canvi permanent.'

Acord amb Espanya
L'entitat conclou el seu comunicat amb la reflexió que 'l’acord institucional amb Espanya' ajudarà a 'sortir tots més forts de l’atzucac on ara ens trobem' i demana que aquest debat sigui present durant la campanya electoral: 'La propera legislatura obre una nova oportunitat que no s’hauria de perdre i que ja hauria d’intuir-se en aquesta imminent campanya electoral'.