Els catalans no obliden: el país es mobilitza pels tres mesos sense els 'Jordis'
Milers de persones van tornar a omplir els carrers per la llibertat dels presos polítics
M.B| Els presos polítics no cauran en l'oblit. Aquest és el missatge que van llançar ahir al vespre els milers de catalans que van respondre a la crida de l'Assemble Nacional Catalana i Òmnium Cultural per sortir al carrer (arreu del país) quan feia tres mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a presó sense judici per ordres de l'Audiència Nacional. Sota el lema "Som gent de pau: llibertat!", les entitats sobiranistes han tornat a demostrar que els catalans seguiran mobilitzats fins que l'Estat alliberi els presos polítics del procés sobiranista.
"Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els Jordis ens empresonen a tots", deia el manifest conjunt de l'ANC i Òmnium que es va llegir en un escenari al davant del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona i amb el qual es titllava l'Estat espanyol de "dictadura" per castigar manifestacions pacífiques. Al TSJC hi van arribar -segons la Guàrdia Urbana- 17.000 persones que s'havien citat a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb el carrer Casp on, al seu torn, havien confluït cinc columnes des de diversos barris.
Una vegada més, l'independentisme va tornar a organitzar-se al carrer per tal que -en paraules del vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro- "no es normalitzi" l'existència de presos polítics (també es va recordar Oriol Junqueras i Joaquim Forn). Però va anar més enllà i, girant la vista cap al referèndum del passat 1 d'octubre, va assegurar que no hi haurà "cap forma de coerció" que pugui aturar el mandat de la "majoria del poble". Al seu torn, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va tornar a insistir en la necessitat que el sobiranisme es mantingui unit en una legislatura que comença envoltada d'incertesa perquè l'Estat seguirà perseguint amb la justícia "allò que no ha aconseguit a les urnes".
Una vegada més, l'independentisme va tornar a organitzar-se al carrer per tal que -en paraules del vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro- "no es normalitzi" l'existència de presos polítics (també es va recordar Oriol Junqueras i Joaquim Forn). Però va anar més enllà i, girant la vista cap al referèndum del passat 1 d'octubre, va assegurar que no hi haurà "cap forma de coerció" que pugui aturar el mandat de la "majoria del poble". Al seu torn, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va tornar a insistir en la necessitat que el sobiranisme es mantingui unit en una legislatura que comença envoltada d'incertesa perquè l'Estat seguirà perseguint amb la justícia "allò que no ha aconseguit a les urnes".
Abans que els líders de les entitats, va parlar l'activista Arcadi Oliveres, que va recordar -entre els aplaudiments del públic- Lluís Maria Xirinacs per, seguidament, reivindicar la "desobediència quan calgui". Tant ell com la catedràtica de Dret Constitucional, Mercè Barceló (que va carregar contra la manca de separació de poders a l'Estat i la utilització política de la Fiscalia, el poder judicial o la policia) van tenir també un record pels exiliats a Brussel·les.
Crits per a Ada Colau
En un moment de l'acte, els presents van entonar crits per demanar la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la manifestació. Tot i que ella no hi era, a l'escenari sí hi havia el tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que va compartir capçalera de la manifestació amb familiars dels 'Jordis' i altres polítics com Jordi Turull, Neus Munté, Maria Sirvent, Antoni Castellà, Joan Josep Nuet o Alfred Bosch.
Crits per a Ada Colau
En un moment de l'acte, els presents van entonar crits per demanar la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la manifestació. Tot i que ella no hi era, a l'escenari sí hi havia el tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que va compartir capçalera de la manifestació amb familiars dels 'Jordis' i altres polítics com Jordi Turull, Neus Munté, Maria Sirvent, Antoni Castellà, Joan Josep Nuet o Alfred Bosch.
Més enllà dels llaços grocs -omnipresents ja a la nostra vida diària- van tornar-se a sentir càntics com "llibertat presos polítics", "fora la justícia espanyola" o "és Puigdemont el nostre president". Abans de començar l'acte, van fer-se tres minuts de silenci en honor als 'Jordis' i es va acabar entonant 'L'Estaca' i 'Els Segadors'.