L'arbitrarietat de l'Estat contra el moviment republicà no s'amaga, el despropòsit judicial contra els líders catalans ha donat pas a un desacomplexament total per actuar sense dissimular contra tot un moviment polític. Que investeixin el candidat que has cessat i enviat a l'exili no és només una derrota, és una nova humiliació que se suma a les del 9-N, l'1-O i el 27-O. Les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría afirmant que Puigdemont no serà president, amb l'únic argument que "no ho pot ser", constata el pànic que suposa que el president legítim recuperi el càrrec que va perdre amb el 155.
Puigdemont no està inhabilitat, es va poder presentar a les eleccions amb la "normalitat" que suposa fer-ho des de l'exili. Puigdemont fou escollit democràticament diputat del Parlament. Puigdemont, igual que els diputats en llibertat condicional, conserva la immunitat i la inviolabilitat de la Constitució. El que proposen Santamaría i l'Abogacía del Estado és, senzillament, inconstitucional, carregar-se l'Estat de dret.
La gravetat de la situació no és només la vulneració de drets i separació de poders, és també el silenci dels qui ho anaven a canviar tot però toleren, accepten i blanquegen un comportament que a curt o llarg termini els pot posar a ells al mig de la diana. Avui són els republicans catalans, demà poden ser els representants d'un moviment social o polític que no combreguin amb la causa general.
Un Govern ràpid no canviarà res
Només ha passat una setmana des que el Parlament de Catalunya es va constituir per encetar la nova legislatura, i han estat set dies plens de maldecaps per a l'Estat. Investir amb pressa amb el pretext que cal recuperar les institucions per fer front a un Estat que fa el que vol és ingenu. El 155 no es derrota ocupant les institucions, es derrota amb el retorn dels qui varen ser cessats pel seu projecte polític.
No es pot jugar al joc d'un Estat que fa i desfà amb total arbitrarietat. No es pot negociar amb una fera quan té el teu cap dins la seva boca. La Generalitat no es recupera, es guanya i defensa. El Govern que vol l'Estat és aquell que estigui sotmès als seus designis. La base social del republicanisme s'ha ampliat en el moment que els càntics "els carrers seran sempre nostres" es varen entonar el 20 de setembre, l'1 d'octubre i el 3 d'octubre. El republicanisme guanya quan els fets s'obren pas a la retòrica.
ELS FOT FINS I TOT EL QUE EXPRESSA EL CONSELL D'ESTAT, VAN A LA SEVA AMB UNA TIRANIA MAJESTUOSA, VOMITANT PEL CERVELL NO DE L'ESTOMAC,FALSEDATS COM L'ESPANYA DEMOCRÀTICA I DE DRET, COM ELS HO INSPIREN LES CREUS GAMADES CEREBRALS. I
#9 Una vagageneral no la seguirien més que un 30% o si som optimistes un 40% dels habitants de Cataluya.
No oblidem que hen patit una autèntica invasió d'emigrants espanyols irracionals i fanatics que per no haver d'aprendre el català són capaços de votar partits que perjudiquen el país on viuen i on viuran els sens descendents.
#9 Simbolismes apart, crec que l'inici EFECTIU de la República, serà quan la comunitat internacional foti firmes els feixistes del PP - PSOE - C's i els obligui a respectar la voluntat del poble català , manifestada en votació democràtica.
En aquests sentit,no crec que Puigdemont hagi fet tot lo que hauria d'haver fet, perquè no ha sabut trobar els arguments per a convencer la UEE ni els USA.
El bunker del govern espanyol parla i pensa poc, però un dia el veurem com a Argentina, seran una colla baixant la mirada, en la primera filera d'un Tribunal , encara no sé si serà l'estatal o l'europeu.
Hem de preparar-nos per una vaga general indefinida!!! Una vegada presa possessio el President Puigdemont haurem de mantindre la República bloquejant el Pais. Hem de defensar la República!!! La investidura de Puigdemont es l'inici efectiu de la República. Perque us penseu que ESP esta tan nerviosa? Perque sap que si el president es Puigdemont es l'inici de la República.
a col·lapsar el TSJC, el TC, la AN, el TS, i fins i tot el T Comptes, amb recusacions, querelles, demandes, apel·lacions, i tot el que es puigui, tan individual col col·lectives, fins que els hi vinguin ganes de 'Prou! i de que marxem, com les plagues d'Egipte i el Moisès...
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.