Camps exigeix 'urgència' en el corredor mediterrani però reivindica l'eix Madrid-València
Assumeix que l'Arc Mediterrani és 'l'espai amb més possibilitats de creixement en tots els aspectes'
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha centrat el seu discurs institucional amb motiu de la diada del 9 d'octubre en la situació econòmica i les infraestructures que han d'arribar al País Valencià. Camps ha parlat de 'recuperar la prosperitat' assolida en els darrers 15 anys, que ha definit com el 'més gran cicle de creixement i ocupació de la nostra història'. En aquest punt, el president valencià s'ha referit al TGV Madrid-València. Camps ha reclamat 'urgència' per a l'arribada de l'alta velocitat a Castelló i Alacant així com el corredor mediterrani però ha reclamat situar 'de manera irreversible l'eix tractor de les expectatives de l'Estat en l'eix València-Madrid'.
L'arribada de l'alta velocitat i la situació econòmica han centrat el discurs institucional de Camps en la diada. El president valencià ha qualificat de 'reivindicació històrica que rebem agraïts', l'arribada del TGV a València el pròxim desembre. El dirigent popular ha demanat però urgència en l'arribada també a Castelló i Alacant i en l'execució de les infraestructures del corredor mediterrani.En aquest punt ha volgut fer 'una reflexió determinant', ha dit. Camps ha indicat que amb l'arribada del TGV a València, onze milions de persones, la quarta part de la població de l'Estat, la tercera part de la riquesa estatal' estaran connectades. El president valencià ha definit ambdós territoris com 'moderns, complementaria capaços de donar un gir a la història de la nostra nació', ha dit, i ha reclamat un canvi en 'l'eix tractor sobre el qual han girat les expectatives de l'Estat al segle XIX i XX'.
Camps ha situat aquest eix històric 'al nord' i ha reclamat que 'passe a girar de manera irreversible a l'Eix Comunitat Valenciana-Comunitat de Madrid, i la nostra comunitat en el centre de l'Arc Mediterrani, l'espai amb més possibilitats de creixement en tots els aspectes'.
Processó cívica
En acabar l'acte, la comitiva institucional s'ha desplaçat a la processó cívica de la Senyera pels carrers de València. Seguint la tradició, a primera hora del matí la Senyera es treu de la vitrina de l'ajuntament de València i s'autoritza la seva sortida del consistori per presidir la processó.
La bandera és treta de l'Ajuntament pel balcó a les 12h del migdia seguint el protocol que indica que no s'ha d'inclinar en cap moment. En aquell moment, sonen 21 salves d'honor i la Marxa Reial. S'inicia aleshores la processó fins la catedral de València on la Senyera presideix l'acte solemne.
Des d'allà s'inicia una nova marxa fins la plaça del Parterra, on hi ha l'estàtua de Jaume I, on s'hi realitza una ofrena floral i s'interpreta l'himne oficial. En acabar, la bandera torna al consistori, on ha d'entrar de nou sense inclinar-se.
Distincions
Abans del discurs, el president Camps ha lliurat les altes distincions de l'Ordre de Jaume I, que s'atorguen anualment amb motiu del 9 d'octubre en reconeixement a la trajectòria professional i la contribució cultural d'entitats i personalitats del País Valencià.
Entre la dotzena de guardonats d'enguany destaquen el catedràtic de Geografia, Antonio Gil Olcina, l'alferes Manuel Domingo, que va morir en l'accident d'helicòpter d'Haití del passat 16 d'abril així com l'ONG 'Rescat: intervenció, ajut i emergència,' que també va participar al terratrèmol haitià.
El col·legi imperial de nens orfes de Sant Vicent Ferrer, la societat de Cronistes del Regne de València, l'antropòloga Ana Giménez Adelantado així com el filòleg, Santiago Posteguillo, també han rebut distincions.
La doctora especialista en el càncer de mama, Anna Lluch, ha rebut la distinció al mèrit científic mentre que en l'apartat esportiu la Generalitat Valenciana ha reconegut l'equip de futbol de l'Hèrcules d'Alacant pel seu ascens a Primera Divisió, la Federació Valenciana de Futbol i l'exjugador de bàsquet del Pamesa València Víctor Luengo.