Les illes caribenyes de Curaçao i Sint Maarten s'independitzen dels Països Baixos
Arran de la dissolució oficial, ahir, de les Antilles Holandeses · El príncep Guillem presideix la cerimònia
41
Carregant
Dues illes del Carib, Curaçao (190.000 habitants) i Sint Maarten (37.000), van passar a ser ahir dos nous països independents arran de la dissolució formal de les Antilles Holandeses, una entitat territorial autònoma del Regne dels Països Baixos conformada originàriament per sis illes que, ara fa cinc anys, va decidir de dissoldre's. Durant la cerimònia d'independència celebrada a la capital de Curaçao, Willemstad, les illes van recollir la bandera holandesa, van cantar per última vegada l'himne nacional holandès en presència del príncep Guillem i la seva esposa Màxima, i van hissar les seves respectives banderes.
El primer ministre de Curaçao, Gerrit Schott, va afirmar durant el discurs d'independència que 'un nou país ofereix més llibertat, ara tots podrem prendre decisions, però també significa una major responsabilitat'.
A partir d'ara, el govern holandès limitarà les seves responsabilitats en aquestes dues illes als àmbits de Defensa i Política Exterior, així com supervisarà les finances durant un període limitat de temps.
Les dues illes són dues destinacions turístiques molt populars del Carib. Les autoritats de turisme a Curaçao -situada a 40 quilòmetres de la costa de Veneçuela- afirmen que la independència d'Holanda els permetrà disposar de més recursos per a desenvolupar noves instal·lacions de ports i hotels, alhora que millorarà les possibilitats de l'illa de captar turisme nord-americà.
Antigues colònies
Les sis illes que conformaven les Antilles Holandeses (Curaçao, Aruba, Bonaire, Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten) van deixar el seu estatut colonial el 1954 per passar a ser considerades estats dins del Regne dels Països Baixos. Aruba decidí de separar-se'n el 1986 mitjançant un referèndum, camí que Curaçao i Sint Maarten decidiren emprendre el 2005. Saba, Bonaire i Sant Eustaqui van decidir de mantenir el vincle amb el reialme i passaran a ser municipalitats especials.
Durant el període de colonització, l'holandès va ser l'idioma oficial de les sis illes. Actualment, a Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten l'anglès hi té molta presència, mentre que Aruba, Curaçao i Bonaire també tenen com a llengua oficial el papiamento, una barreja de portuguès i espanyol amb restes d'anglès, holandès i francès.
Imprimir
Enviar
Sabadell
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat