Les diferències entre Macron i Rajoy sobre com tractar un conflicte territorial
El president de la República francesa dóna unes mínimes concessions a Còrsega que Rajoy ni es planteja
3
CarregantRedacció| Si hom pensa en polítics conservadors a Europa, Emmanuel Macron sol aparèixer a la llista. El president de la República francesa -de fet- governa un dels Estats més fidels a Mariano Rajoy pel que fa al conflicte amb Catalunya; però, sense dubte, existeixen encara diferències entre ambdós conservadorismes. Només cal veure les concessions (de mínims, amb tot) que ha fet el francès en el seu propi conflicte territorial a l'illa de Còrsega; que almenys ha visitat darrerament.
Primerament, cal remarcar els paral·lelismes que existeixen entre ambdós casos. Tot i que els corsos no estan encara en el mateix punt del procés cap a la independència (no es planteja de manera majoritària) que els catalans, les eleccions de fa dos mesos van suposar un èxit per l'opció sobiranista.
El 10 de desembre, el país va votar una nova Assemblea regional i la coalició entre els autonomistes de Gilles Simeoni i els independentistes de Jean-Guy Talamoni -Pè a Corsica (Per Còrsega)- va superar el 56% dels vots. El partit de Macron, La República en Marxa, només en va obtenir un 12%. Primera coincidència amb el cas català, on l'independentisme arrasa a les urnes i el partit de l'Estat s'estimba.
Tot i que al programa dels sobiranistes no hi apareixia encara la demanda d'un referèndum d'autodeterminació, sí es demanava el reconeixement de la personalitat corsa a la Constitució francesa, amnistia pels presos polítics (n'hi ha onze en presons franceses, per temes relacionats -aquí sí- amb violència armada), un estatut de residents segons el qual només puguin comprar immobles els habitants de Còrsega i la cooficialitat de la llengua corsa.
Disposat a negociar
A diferència de Rajoy, en aquest punt, Macron és conscient del conflicte territorial al qual s'enfronta i -per això- no ha evitat negociar amb els líders corsos mostrant una imatge que intenta allunyar-se de l'autoritarisme del Gobierno espanyol. Tot i que sense mostrar gaires simpaties cap a l'independentisme (ha homenatjat recentment, a mode més que simbòlic sobre les seves intencions, Claude Érignac, assassinat fa vint anys en un atemptat del moviment independentista); Macron ha ensenyat les seves cartes a les autoritats corses: res d'estatut de residents, cooficialitat per la llengua (segons ell, cal protegir el bilingüisme sense que sigui "una nova frontera") o amnistia pels presos, però des d'una posició de sensibilitat per la identitat lingüística de l'illa i un possible acostament dels presos. Pel que fa al reconeixement dels corsos a la Constitució, Macron s'ha mostrat disposat a dur-lo a termes en els propers mesos.
Més diferències amb l'Estat espanyol
En aquest sentit, tot i que les concessions de l'Estat francès als corsos són mínimes, l'estil de Macron es diferencia molt del de l'Executiu de Rajoy: a banda de mostrar disposició a negociar, el primer s'ha mostrat obert -almenys durant la campanya que el faria president- a reconèixer les "particularitats" dels corsos. Amb tot, com Rajoy, el president francès segueix insistint que França
és "indivisible".
és "indivisible".
Una altra diferència important és el paper de la premsa francesa pel que fa a l'estatus que s'ha de donar a l'illa. Fa uns dies, el diari Le Monde assegurava que el resultat de les eleccions a Còrsega havien donat "una legitimitat sense precedents" als líders nacionalistes i el Libération apostava per la negociació entre ambdues parts per atorgar el reconeixement especial que mereix a Còrsega.
Imprimir
Enviar
Martorell
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat