L'Oficina de Conflicte d'Interessos, dependent del Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques, hauria autoritzat Javier García Arnaiz, ex cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire a fitxar per la companyia Global Training Aviation; Eduardo Gil Rosella, ex segon del cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire a incorporar-se al Grup Oesía i Eugenio Ferrer Pérez, Cap del Comandament Aeri de Combat, a realitzar activitats privades amb la tecnològica Indra. Tots tres han entrat com assessors externs o consellers; essent Gil Rosella a punt d'incorporar-se a l'empresa privada i amb el permís del Ministeri només un mes després del seu cessament com a alt comandament de l'exèrcit. 

El problema rau en que dues de les tres companyies (Indra i Grupo Oesía) van rebre almenys 695 milions d'euros en 463 adjudicacions del Ministeri de Defensa mentre els generals exercien les seves funcions; segons dades de la Plataforma de Contractació de l'Estat i el BOE que ha avançat 'eldiario.es'.  Tot i que Global Training Aviation no va ser beneficiada directament per contractes públics del Gobierno durant aquest període, està participada en un 35% per Indra. 

De fet, Indra és una de les empreses que més es beneficia dels contractes públics del Ministeri de Defensa i, durant el període en que Eugenio Ferrer Pérez -ara contractat per la companyia- va ser cap del Comandament Aeri de Combat va rebre 680 milions d'euros. Pel que fa al Grup Oesía, va rebre 23,7 milions d'euros mentre Gil Rosella comptava amb una alta responsabilitat al Ministeri. Contractacions opaques

D'altra banda, dels 695 milions d'euros adjudicats a empreses que més tard han fitxat alts comandaments de l'exèrcit espanyol, 640 van ser adjudicats mitjançant un procediment que permet al Gobierno prescindir del concurs públic i negociar directament amb les empreses. Segons la investigació 'Qui Cobra l'Obra', de la Fundació Civio, feta pública el 2016; la majoria de les adjudicacions de Defensa es fan seguint aquest procediment que escapa de tot control i representa una de les maneres menys transparents de gestionar els diners públics.