Alts comandaments de l'exèrcit espanyol fitxen per armamentístiques beneficiades per contractes públics milionaris
Tot i que hi ha una llei que no ho permet, l'Oficina de Conflicte d'Interessos no ha vist cap irregularitat
Redacció| La llei estableix, des del 2015, que els alts comandaments "no poden prestar serveis en entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en què hagin participat" durant els dos anys següents al seu cessament com a responsables públics; però és freqüent que la cúpula de l'exèrcit espanyol no respecti aquesta norma. El darrer cas -que no l'únic, perquè només s'ha vetat el pas a l'empresa privada d'alts càrrecs en un 2% dels casos- és el de tres generals de l'Exèrcit de l'Aire que han passat a treballar per empreses d'armes entre desembre de 2017 i el gener d'enguany. Empreses que, mentre exercien els seus càrrecs de responsabilitat, havien rebut sumes milionàries del Ministeri de Defensa.
El problema rau en que dues de les tres companyies (Indra i Grupo Oesía) van rebre almenys 695 milions d'euros en 463 adjudicacions del Ministeri de Defensa mentre els generals exercien les seves funcions; segons dades de la Plataforma de Contractació de l'Estat i el BOE que ha avançat 'eldiario.es'. Tot i que Global Training Aviation no va ser beneficiada directament per contractes públics del Gobierno durant aquest període, està participada en un 35% per Indra.
De fet, Indra és una de les empreses que més es beneficia dels contractes públics del Ministeri de Defensa i, durant el període en que Eugenio Ferrer Pérez -ara contractat per la companyia- va ser cap del Comandament Aeri de Combat va rebre 680 milions d'euros. Pel que fa al Grup Oesía, va rebre 23,7 milions d'euros mentre Gil Rosella comptava amb una alta responsabilitat al Ministeri.
D'altra banda, dels 695 milions d'euros adjudicats a empreses que més tard han fitxat alts comandaments de l'exèrcit espanyol, 640 van ser adjudicats mitjançant un procediment que permet al Gobierno prescindir del concurs públic i negociar directament amb les empreses. Segons la investigació 'Qui Cobra l'Obra', de la Fundació Civio, feta pública el 2016; la majoria de les adjudicacions de Defensa es fan seguint aquest procediment que escapa de tot control i representa una de les maneres menys transparents de gestionar els diners públics.