15 anys de l'erradicació a mans del PP del primer diari en euskera després de Franco : ''ens van tancar perquè érem una cosa emblemàtica d'aquest país''
L'aleshores director d'Egunkaria creu que Aznar va voler donar "un avís a navegants al voltant de l'autodeterminació"
10
Carregant
Redacció| Aquest dimarts, 20 de febrer, s'han complert 15 anys del tancament del diari Egunkaria, un emblema de la comunicació i la cultura basca. El diari 'Público' ha parlat amb el que va ser el seu director, el periodista Martxelo Otamendi que ha assegurat que el govern espanyol -que aleshores presidia el popular Jose Maria Aznar- va tancar-lo justament perquè era "una cosa emblemàtica d'aquest país''.
Otamendi ha relatat la persecució per part de l'Estat que va rebre el primer diari editat íntegrament en euskera després de la mort de Franco. El 2003, la Guàrdia Civil el va treure del llit de matinada i va tancar el mitjà que dirigia. Però, a més, se'l van endur a Madrid esposat i encanonat per un revòlver i el van torturar. Sota el discurs del "tot és ETA", el PP d'Aznar va acabar amb el diari basc. Tenien alguna cosa a veure Otamendi o el seu mitjà amb la violència al País Basc? No, però la justícia espanyola trigaria diversos anys a reconèixer-ho. L'Audiència Nacional va absoldre el 2010 tots els imputats pel que fa al cas Egunkaria.
Avís a navegants al voltant de l'autodeterminació
"L'estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l'euskera i la cultura en aquesta llengua ha d'estar fomentat i / o controlat per ETA condueix a una errònia valoració de dades i fets i a la inconsistència de la imputació", pot llegir-se en la resolució que van emetre aleshores els magistrats, que van concloure que el tancament del diari basc "no tenia habilitació constitucional directa i mancava d'una norma legal, especial i expressa que l'autoritzés".
Avís a navegants al voltant de l'autodeterminació
En aquest sentit, segons Otamendi, darrere del tancament d'Egunkaria "hi va haver dos objectius": el govern d'Aznar "va buscar criminalitzar al món de l'euskera, però també hi havia un avís a navegants al voltant de l'autodeterminació [...] Amb el nostre cas, el govern d'Aznar i el servei d'Intel·ligència de la Guàrdia Civil estaven dient 'compte, a veure vostès per on aniran". El periodista ha carregat també contra els mitjans de comunicació espanyols que majoritàriament van callar o justificar el tancament del seu diari.
L'Estat condemnat per ignorar tortures
"Quan em van detenir vaig estar cinc dies incomunicat, dels quals tres vaig ser objecte de tortures", explica Otamendi a 'Público'. En explicar-ho al jutge de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo (amb la fiscal davant) recorda que van ignorar-lo i el govern d'Aznar -en lloc de comprovar si era cert- va querellar-se contra ell adduint, en paraules de l'aleshores ministre d'Interior, Ángel Acebes, que en denunciar tortures havien comès un presumpte delicte de "col·laboració amb banda armada".
La responsable de presentar aquella denúncia va ser l'aleshores subsecretària d'Interior i ara ministra de Defensa espanyola, María Dolores de Cospedal. La jugada, amb tot, li va sortir malament en condemnar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al Regne d'Espanya per no investigar les denúncies d'Otamendi el 2012.
Imprimir
Enviar
poratl de l´Àngel
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat