Bunyol és el segon consistori condemnat per l'exhibició de la bandera després que el passat desembre un jutjat condemnés Barxeta (Costera). Municipis com Algemesí (Ribera Baixa), Benifaió (Ribera Alta) Paiporta (Horta Sud), Sagunt (Camp de Morvedre) i Silla (Horta Sud), Tavernes de la Valldigna i Xeraco (a la Safor), tots ells a la demarcació de València, també varen ser denunciats. La sentència, que pot ser recorreguda, incideix en què l'exhibició de la bandera republicana vulnera el principi de neutralitat, objectivitat i respecte. Així mateix remarca que no és oficial i, que per tant, no pot ser utilitzada per les institucions. 

 

Fonts de l'Ajuntament de Bunyol han explicat que en el seu cas es va col·locar dues banderes en una façana lateral amb una fotografia de l'escriptor i polític Vicente Blasco Ibañez per commemorar el seu 150è aniversari del seu naixement i recordar que l'any 1898 va publicar al diari 'El Pueblo' un article dedicat al municipi. Les mateixes fonts assenyalen que cada any recorden l'aniversari de la Segona República i l'especial significat que va tenir a Bunyol, més enllà de les connotacions polítiques. 

 

La delegació del govern espanyol al País Valencià va presentar les denúncies el passat mes d'abril després d' enviar una circular advertint que acudiria a la via judicial contra els ajuntaments que exhibeixin la bandera republicana per una vulneració la normativa que regula l'ús de banderes. En la seva denúncia citava la Llei 39/1981, sobre l'ús de la bandera espanyola i altres banderes, i remarcava que als edificis consistorials la bandera d'Espanya ha d'estar "en l'exterior i ocupar un lloc preferent". Així mateix, recordava que l'article 8.3 del Decret 116/1994 de la Generalitat Valenciana indica que els consistoris "no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no sigui l'oficial" i que utilitzar una bandera no constitucional "vulneraria el principi de neutralitat i objectivitat que ha de regular l'activitat de les administracions públiques", d'acord amb l'article 103.1 de la Constitució i el 6.1 de la Llei 7/1985 sobre les Bases del règim local. 

 

A més, el govern espanyol recordava l’existència de diverses sentències, com la del TSJ de Castella i Lleó de 2015, que estableix que en un edifici públic no es pot fer ús de la bandera republicana ni al balcó principal, ni en qualsevol de les façanes o finestres, es tracti o no d'un pal o qualsevol altre tipus d'exhibició pública. Segons aquesta sentència "no es nega el dret que té qualsevol partit o grup polític en la seva seu o altres dependències pròpies a utilitzar la bandera que cregui convenient" però limita l'ús en el cas d'un edifici públic.